JORDI BERMÚDEZ, MATRÍCULA D’HONOR ALS 42 : «La motivació ho és tot»
Un bon dia va decidir deixar el bar i fer allò que tota la vida havia desitjat: estudiar per mestre de primària.
La seva vocació era tanta que als 42 anys, el veí de Can Rull i para de dues nenes, Jordi Bermúdez Martos s’acaba de llicenciar a Blanquerna amb l’expedient més brillant de tota la promoció 2008-2011. La seva nota mitjana de final de carrera és de 9’5.
Per què no va estudiar de jove?
Vaig anar al col·legi Servator, a l’IES Ferran Casablancas i vaig fer tres cursos de Química a la UAB.
Doncs per què ho va deixar?
No estava motivat i va sortir la oportunitat amb dos socis d’agafar el traspàs del Bar Rosaleda a la carretera de Terrassa on he estat tretze anys fent més hores que un relllotge.
I tot d’una descobreix que vol ser mestre?
Sempre havia donat classes particulars a casa i tant els meus alumnes com la meva dona m’animaven a estudiar magisteri.
Per què Blanquerna?
Crec que és la millor facultat de magisteri de Catalunya. Vaig fer l’examen, més psicotècnic que de continguts, i em van acceptar.
Com pot un pare de família estar tres anys sense treballar?
Amb el suport de la família, el sou de la meva dona, uns estalvis i un crèdit del banc perquè no tenia ni l’atur. Hem anat justos, però ens ho hem pres com una inversió.
Molt bé, ja el tenim a l’aula amb quasi 40 anys rodejat de jovenets i adolescents.
Això em feia molta por (somriu). La veritat és que doblava l’edat de molts companys i estava espantat. Però ens hem anat fent i mai m’he sentit rebutjat.
I quan parlaven de Lady Gaga, Perdidos o Pop Ràpid?
Això ha estat divertit. Però jo no anava mai a les seves festes, m’asseia a primera fila i només estava pels estudis. I en els treballs en equip, cap conflicte.
Arribar a un promig final de matrícula d’honor és una passada.
Jo crec que el que m’ha fet arribar a aquests resultats es la il·lusió que hi he posat. M’he esforçat molt perquè m’ha agradat molt.
Tan fàcil ha estat?
No gens. He tingut les meves crisis, que he superat gràcies a quatre o cinc professors que m’han ajudat molt.
Crisi, quina crisi?
A 2n estava cansat, tenia moltíssima feina, em venien tot d’exàmens al damunt, no podia estar per les meves filles i vaig estar a punt d’abandonar.
Però…?
Però em va agafar la meva tutora i psicòloga i em va dir: ara és el moment de no cedir. Lluita una mica més i només et quedarà un any. A vegades aquestes coses tan simples te les han de dir des de fora.
Com ho ha portat la família?
L’he abandonat una mica i això sí que ha estat molt dur. Jo arribava a casa i em posava a estudiar. Ho havia de fer. I els caps de setmana igual. Blanquerna forma molt bé, però has de treballar molt. La dedicació era absoluta i les nenes ho han patit.
Alguna assignatura os?
M’han agradat informàtica i psicologia i… em feia por l’anglès, però em vaig formar molt amb cursos intensius, anglès online i pel·lícules i al final he tret un 10.
S’estudia millor als 40 que als 20?
Als 20 no estàs prou motivat i la motivació ho és tot.
Pràctiques?
A Sant Nicolau vaig fer un treball sobre les mesures per Matemàtiques de 4t.
Què li agrada tant de ser mestre?
Veure com els nens avancen, es fan autònoms i troben les seves pròpies estratègies per superar-se… és una cosa preciosa. Ho faria sense cobrar.
Això ho diu per dir.
No, no. És veritat. Totes les classes particulars sempre les he fet gratis. No hi ha res comparable a aquells ulls que et diuen «Aaaah, ara ho entenc!». La feina de mestre és una de les més importants en aquesta societat.
Quants bons mestres, metges o economistes potencials estan perdent la seva vida en un bar?
Molts perquè el sistema no et recolza. Jo he estat un privilegiat. No tothom es pot permetre fer aquest canvi.
Voler és poder?
I tenir sort.
La sort és dels audaços
CLICS I EMOCIONS
Un cop graduat amb les millors notes li agradaria trobar feina «on jo pugui aportar, ajudar i participar».
Està especialment preparat en l’aplicació de les noves tecnologies a l’ensenyament».
Però també es considera molt format en el tema emocional: «jo puc fer un tractament individualitzat de l’alumne i preocupar-me la potencialitat de cada un».
