diumenge, 29 de setembre del 2013

Generadors de puzzles i mosaics


Jigsawplanet. Generador de puzles per a inserir en un web o bloc a partir d'imatges pròpies i configurable.


Bacus. Generador de puzzles educatius de GenMàgic que permet la cerca per paraula clau i categories. Permet també generar i publicar en línia diversos tipus de puzles personalitzats a partir d'imatge (JPG), animació (SWF) o so (MP3) i dividir-la en les parts que es desitgi.

Imatge Mosaic Generator. Generador de mosaics amb fotos a partir d'imatges pròpies (admet GIF, PNG, JPG Y JPEG). El mosaic es pot descarregar en format PNG.

dijous, 26 de setembre del 2013

De vegades cal guanyar per continuar jugant

El dia a dia de l'aula és sovint vertiginós. Si parem  una estona, si ens allunyem per tenir una mirada més àmplia d'allò que estan fent els nostres alumnes, de vegades, veiem molt més...

La mirada del mestre pot concentrar-se només en el full que escriu l'infant,  en allò que fa bé o malament i es transforma en una nota a un llistat de noms sense cara. Si donem un pas enrere, potser també veiem com s'hi enfronta amb la tasca, la dificultat que li suposa, la relació que l'alumne té amb allò que està fent.  Però si ens allunyem encara una mica més, fins i tot podem percebre com l'alumne viu el moment  en el seu context, i com aquest entorn (el grup) condiciona l'estat emocional de l'alumne en funció de si se'n surt o no.

Si som capaços d'observar aquesta triple perspectiva de la vida escolar, podrem gaudir de  descobertes  pedagògiques que ens ajudaran a donar oportunitats d'assolir èxits als nostres alumnes. Sobretot a aquells alumnes amb més dificultats, que corren el perill d'entrar en un procés d'indefensió apresa fruit del fracàs continu i de la manca de reconeixement del seu esforç.

Crec que és important vetllar perquè es donin les condicions adequades perquè tots els alumnes puguin assolir èxits en la seva trajectòria escolar. Adaptar  metodologies,  espais, continguts, eines o qualsevol altre recurs val molt la pena si això fa que un infant pugui sentir que és capaç de superar els reptes. Un nen (i també un adult)  que ho aconsegueix és un nen motivat, capaç d'esforçar-se, d'arriscar-se a assolir nous reptes.

Però no hem de caure en l'error de pensar que sempre calen grans canvis per aconseguir petites millores. Sovint,  les modificacions més subtils,  aporten un valor pedagògic enorme. Potser per això val la pena experimentar per anar enriquint la nostra motxilla pedagògica (la qual reverteix directament en l'aprenentatge dels infants).

Fa algun temps, vaig trobar el cas d'un alumne que no tenia gens de ganes de fer  uns exercicis de matemàtiques . Tot i que per a la majoria de companys eren fàcils, per a ell representaven una muntanya inabastable. Estava tan convençut que no ho aconseguiria que es dedicava a jugar amb paperets a sota la taula. Després de refusar diverses propostes de fer altres feines, de negar-se a rebre ajuda i de tirar l'estoig i els papers per terra, em va dir que a ell mai  li sortia res, que sempre ho feia malament perquè no se sabia les taules de multiplicar.

En aquell moment, vaig comprendre que pesava més la part emocional del fracàs que qualsevol altre motiu que jo li pogués donar per fer la feina. Aquell alumne estava acostumat a perdre, a no poder, a no saber com fer-ho.  Per molt que jo em centrés en explicar-li els exercicis, ell no volia enfrontar-se amb el repte perquè no li tornés a passar el que sempre li passava, que perdia.  En moments com aquest et replanteges el teu paper a l'aula. Li has d'explicar com fer-ho? Ell vol sentir-se com els altres, que ho pot fer, no que tu li treguis les castanyes del foc.

Se'ns va acudir una idea molt simple, posar a l'abast de tots els alumnes una caixa amb calculadores, tot i que sabíem que la majoria no les necessitaven.  Alguns van agafar-les,  i l'alumne de qui parlem es va animar també.  De seguida es va posar a fer multiplicacions amb la calculadora per avançar en els exercicis de càlcul, escrivint els resultats frenèticament. Poc a poc, va començar a relacionar alguns resultats de la calculadora amb els que ell recordava, i no sempre la feia servir. Aviat, les multiplicacions més senzilles que no sabia de memòria les resolia contant amb els dits sumes repetides, li resultava més ràpid i més còmode. Finalment, va apartar la calculadora i va acabar la feina interaccionant amb els companys per comparar resultats.

Vaig gravar aquella situació per casualitat, i quan vaig veure l'enregistrament, me'n vaig adonar del que havia passat.  El vaig convidar a veure el vídeo amb mi un parell de vegades..., després d'un silenci, em va mirar i em va dir:  "...ho he fet bé al final eh?...

Adaptar les metodologies, eines, materials i espais de l'escola per atendre de manera diversa la potencialitat dels nostres alumnes, afavoreix sense dubte la seva participació en la vida escolar i augmenta les seves possibilitats de "guanyar" la partida. Tot i que saber perdre és important, cal guanyar de tant en tant per tenir ganes de seguir jugant.

Jordi Bermúdez

diumenge, 9 de juny del 2013

Eina per descarregar vídeos de la web

En ocasions volem recuperar una emissió d'un programa de TV3 per utilitzar-lo amb els alumnes. Normalment podem buscar-lo al portal de TV3 3alacarta per visualitzar-lo online, però per si ens interessa descarregar el vídeo per treballar amb ell en local, editar-lo, etc, hi ha algunes aplicacions que ens faciliten la tasca. En aquesta publicació proposem una aplicació que et permet descarregar vídeos de 3alacarta de Tv3, d'una forma senzilla i ràpida. Només cal indicar-li l'adreça web de la pàgina on està el vídeo. Instal·lació Hi ha versió del programa per a Mac, Línux i Windows. En el cas del sistema Windows, el fitxer que es descarrega és un instal·lador complet, només cal baixar-lo a l'ordinador i seguir els passos que t'indica per finalitzar la instal·lació. (Per a Mac i Línux pots consultar aquí) Quan ho executis et demanarà dues coses:
  1. URL del vídeo 3*alacarta: quan estiguis veient el vídeo que t'agrada, copia la URL de la barra del navegador i enganxa-la.
  2. Directori de descàrrega: indica-li on vols que es gravi el vídeo ( ho recordarà per a la propera vegada).
El vídeo es grava amb el títol amb el qual apareix en la web.

Per descarregar l'aplicació.

Descargar de TV3 (Versión 1.4-windows) (Fichero exe - 3.48 MB) 
Descargar de TV3 (Versión 1.4-mac) (Fichero app - 5.3 MB)
Descargar de TV3 (Versión 1.4-linux) (Ficheros fuente - 632 KB)

Ramon Lozano

 (Font: Blog Televisión a la carta)

Captura de pantalla directament publicada a la web amb Dropbox/Públic


Fa uns dies publicava al blog TIC de l'Escola Sadako l'entrada : Com fer captures de pantalla amb un Mac
En aquesta publicació fèiem esment de les diverses tècniques per fer  captures de pantalla. Vèiem també que totes elles envien la fotografia capturada a l'escriptori o al porta-retalls.

La darrera actualització de Dropbox va encaminada a millorar encara més la gestió de les captures de pantalla: envia la imatge resultant de qualsevol captura directament al Dropbox i la publica a la xarxa. A més emmagatzema al porta-retalls l'enllaç públic d'aquesta imatge.

Aquest recurs ens facilita molt l'edició de blogs i espais web amb imatges, perquè ja no haurem de pujar  al núvol manualment les imatges que vulguem penjar . Només hem de posar en pantalla el que volem fotografiar, capturem la secció de pantalla i ja tenim l'enllaç preparat per "enganxar-lo" al lloc adequat de la web.

Per exemple:

  • Per posar al blog una imatge del procés d'edició d'aquesta entrada, faig MAJUS+cmd+4 i marco aquesta finestra:
  • Immediatament, la imatge capturada ja està publicada al servidor de Dropbox, i al porta-retalls està "copiat" l'enllaç: https://www.dropbox.com/s/5r0ht8nvpfqtg5q/Captura%20de%20pantalla%202013-06-09%20a%20les%208.59.05.png

Val a dir que és una actualització encara en fase experimental.


Font: The Next Web

Descàrrega Dropbox

dissabte, 18 de maig del 2013

Com fer captures de pantalla amb un Mac



Els usuaris de PC poden fer captures de pantalla de manera fàcil i directa fent servir la combinació de tecles : ALT + "imprPnt" (imprimir pantalla) Quan comencem a treballar amb OS X (Mac), una de les preguntes més freqüents que ens fem és com fer aquestes captures de pantalla, doncs la tecla "imprPnt" no hi és enlloc.  En un Mac hi ha quatre maneres de fer-ho:


  1. Shift + cmd + 3 : amb aquesta combinació de tecles, obtindrem automàticament una captura de tota la pantalla, i l'arxiu imatge es crearà a l'escriptori amb el nom "imatge 1.png".
  2. Shift + cmd + 4 : d'aquesta manera, el cursor es transforma en un punt de mira que podem arrossegar per sel.leccionar a mà quina part de la pantalla volem capturar. També es crea un arxiu a l'escriptori amb  el nom "imatge 1.png".
  3. Shift + cmd + 4 i després "tecla d'espai": si després de fer  la combinació de tecles anterior premem la tecla d'espai, el cursor es transforma en una càmera fotogràfica, de manera que podem escollir la finestra concreta que volem capturar. La imatge capturada apareix al nostre escriptori amb el nom "imatge 1.png"
  4. Amb el programa "Instantànea": el podem trobar a la carpeta d'aplicacions/utilitats . Amb aquest software podem fer la captura de les tres maneres que ens ofereixen les dreceres de teclat anteriors., però ens permet imprimir les imatges o guardar-les a la carpeta que vulguem. Incorpora també una modalitat de captura amb temporitzador (ens dóna uns segons per fer la captura).
En tots els casos en que capturem pantalles amb combinacions de teclat, si premem també la tecla "control", en comptes de generar un arxiu imatge a l'escriptori, la fotografia de la pantalla queda emmagatzemada al porta-retalls, preparada per poder-la enganxar a sobre de qualsevol arxiu que estem editant.
(Entrada publicada al blog dels AmicsdelesTic de L'Escola Sadako de Barcelona)

dijous, 28 de març del 2013

Què passa quan et compres un Ipad?


De l’Espéctrum a l’Ipad

Quan atures el ritme vertiginós que la docència  t’impregna, de vegades et dóna per pensar... 

Recordo que vaig descobrir els primers ordinadors quan estudiava a l’institut. En aquell moment s’inaugurava un pla d’estudis que incorporava noves assignatures, una d’elles la d’informàtica. Eren uns teclats negres, connectats a un aparell de televisió, i ens van ensenyar com aquells “Spectrum” ens permetien fer coses extraordinàries... Ens deien que havíem d’aprendre a parlar l’idioma de les màquines, l’oblidat “Basic”, i llavors aconseguiríem que l’ordinador fes allò que nosaltres volguéssim . La pregunta és... què n'esperàvem d’aquells aparells sorollosos? Jo crec que ni tan sols el professor, al qual li havien endossat la docència d’aquella matèria desconeguda, en tenia ni idea.

Després d’aquest primer pas cap al món digital, vaig tornar a veure uns aparells semblants a una sala molt ridícula de la UAB, amb finestres rodones, que tothom coneixia com “la peixera”. Eren màquines estranyes, només accessibles pels privilegiats que coneixien el codi MS-DOS, que a mi personalment em sonava a pel.lícula de ciència ficció.  A més, quan aquells alumnes avantatjats et parlaven del que podia fer un ordinador, se’ls il·luminaven els ulls, es transformaven, i no hi havia qui els entengués: 

“...Aquest disquet de 5,25 polzades té un sistema operatiu MS-DOS. Ara faré un “dir” per configurar “l’autoexec” i que s’executi l’arxiu només inserir el disc...”

Va ser en aquell moment quan em vaig adonar que aquell tema canviava massa ràpid.  Havíem passat dels teclats connectats a un televisor, a unes màquines enormes que ja incorporaven RAM i disc dur, tot i que ni la RAM era llet, ni el disc dur devia ser tan dur, perquè es trencava cada dos per tres.

El segon gran pas de l’era digital va ser la substitució de les interfícies  basades en codis i paraules clau, complicadíssimes, que convertien els ordinadors en inaccessibles per quasi tothom, pels programes intèrprets de sistema operatiu amb un aspecte més visual i intuïtiu. Va aparèixer el primer Windows, i un potent mercat que es proposava que els ordinadors arribessin a casa de tothom, no només a les empreses.  En pocs anys, aquests aparells van començar a ser part del mobiliari de les cases, amb muntanyes de disquets de 3,5 polzades que entraven i sortien contínuament per la ranura del PC.

L’aparició d’Internet, va marcar el tercer i definitiu pas cap a la globalització de l’era digital.  Un projecte militar (Arpanet), destinat a connectar els actius en temps de guerra, va acabar sent un projecte de comunicació mundial. La incorporació del protocol TCP-IP va facilitar tant aquest sistema de comunicació en xarxa que aviat va tenir abast internacional.  Els ordinadors havien passat de ser eines internes d’organització a les empreses o joguines particulars a les llars,  a esdevenir l’eina de comunicació més potent de tota la història. En qüestió de trenta anys, Internet s’ha convertit en la finestra al món de la majoria de persones, democratitzant l’accés a la informació i apropant cada dia més les cultures de tots els racons del planeta.

Els darrers anys  l’evolució del maquinari ha estat vertiginosa i ha convertit els ordinadors en peces de museu gairebé el dia després de comprar-los. Pel que fa al tema de guardar la informació, organitzar-la al disc dur, fer còpies de seguretat, etc, semblava que començàvem a tenir-ho controlat... Doncs bé, poc a poc, el quart pas d’aquesta era de les noves tecnologies ha anat inserint-se en les nostres vides: la computació al núvol.  Ara ja no està de moda tenir un potentíssim ordinador que ho controla tot i que ho guarda tot per duplicat, amb ports de tots els colors per connectar-ho amb tot tipus de cables i connectors. Poc a poc, els espais d’emmagatzematge al núvol, les aplicacions  online,  les plataformes de continguts que sincronitzen entre elles i amb els nostres ordinadors i la proliferació de les xarxes socials , han marcat la nova tendència.

I davant d’aquest enrenou, la confusió està servida. Ara que ja sabíem on teníem les fotografies, els vídeos, els documents i tot allò que representa la nostra història i la nostra vida laboral,  ara hem de tornar a canviar el xip, perquè arriben els “nous ordinadors” que ens solucionaran la vida, les tabletes. Petites, transportables, intuïtives..., però, on és la informació?  Novament, per estar al dia hem d’adaptar-nos al canvi que representa el Cloud Computing  .

Arribats a aquest punt, la qüestió és “renovar-se o morir”.  Per tant, en el seu moment vaig decidir incorporar una tableta al meu maquinari tecnològic. En aquest cas, després de valorar les diferents, marques, models i tecnologies, vaig optar per adquirir un Ipad.   Com en els anteriors casos comentats, aquest darrer pas  en la cursa tecnològica ha provocat  algunes millores però també molts dubtes i moltes dificultats.  Per aquest motiu, crec que és un bon moment per fer una reflexió entorn a l’ús d’aquest dispositiu tan singular i atractiu.

Què passa quan et compres un Ipad?



Passen moltes coses, però he intentat escollir les deu coses que més m’han impactat. Potser us sentiu reflectits en alguna d’elles, o us ajuden si us acabeu de pujar al carro de les tabletes.





  •            M'han robat les carpetes! 
     Si ja utilitzes Dropbox, Drive, Sugarlynk, Box, etc, el primer problema de saber com accedir als teus continguts ja el tens superat. Ara bé, la primera cosa que fas és accedir via web, amb la qual cosa no li veus la utilitat per enlloc. Després, descobreixes les apps com DocsToTo, Drive o Dropbox  que t’ho sincronitzen tot i ho veus més clar.


  •       Programes, aplicacions o apps?  
     Primer fem el mateix que amb l’ordinador, via web, a l’Ipad: publicacions al blog, consultar xarxes socials, enviar correus, llegir els feeds, etc.  Fins que arriba un company i et diu que hi ha apps que t’ho faciliten, que amb l’Ipad no cal fer-ho amb l’aplicació online. Més tard descobreixes que sí, que hi ha apps que són molt útils com Hootsuite (per seguir el Twitter) o Blogsy ( per fer publicacions al blog), però que cal anar en compte amb algunes apps del appstore que són molt senzilles, poc útils i que et quedes amb la sensació que t’han prés el pèl, com l’aplicatiu de Wordpress per fer publicacions.

  •       Infoxicació d'Apps.  
    Comences a investigar aplicacions de l’appstore, il·lusionat amb la varietat i el preu econòmic de la majoria d’elles. De seguida te n’adones que moltes aplicacions no són de qualitat, d’altres sí, però que cal escollir. El problema és que no totes et permeten descarregar-te una versió de prova i les has de comprar per veure com són. Passades unes setmanes, veus que has comprat més aplicacions de les que et pensaves i que, tot i que són barates,  finalment has pagat molts diners i no sempre per productes útils.

  •       Sincronitzar-se per no parar. 
     La sincronització de comptes de correu, contactes, calendaris i notes és una feina feixuga, però una vegada està feta aporta una comoditat que s’agraeix molt. Aquesta comoditat pot crear certa addicció a consultar el correu i les xarxes socials contínuament.

  •       El mestre multimèdia. 
   Una de les grans potencialitats de l’Ipad és l’agilitat per gestionar i compartir arxius multimèdia. En una eina petita i fàcil de fer servir, incorpores càmera de fotos, càmera de vídeo, gravadora i algunes aplicacions com Iphoto i Imovie  que et permeten fer edicions senzilles i exportar el resultat de manera fàcil a plataformes al núvol com flickr, Youtube, Vimeo, etc. Ara bé, les primeres vegades que ho fas servir et pot passar que filmis  un vídeo amb l’Ipad al revés. Tu ho veus bé, però si els botons del volum no estan a la part superior, quan ho exportes a l’ordinador es veu de cap per avall. 

  •       Ja he filmat, i ara què? 
     Com pots treure els arxius multimèdia del teu Ipad per gestionar-los i editar-los a l’ordinador? Aquesta pregunta te l’arribes a fer algun dia.  És ben fàcil, endolles el cable de l’alimentador de l’Ipad (que quan li treus l’endoll és un cable usb) a l’ordinador, i poden passar dues coses: si és un Mac, et demanarà si vols sincronitzar, i incorporarà directament fotos i vídeos a la base de dades de l’Iphoto del Mac; si és un PC, detectarà l’Ipad com una memòria flash, com si fos un pendrive, i només veurà una carpeta on estan totes les fotos i tots els vídeos del rodet de l’Ipad.

  •        Vols dir que serveix per tot? 
     L'Ipad no és ben bé un ordinador, sinó una extensió àgil, pràctica, intuïtiva i molt útil del teu ordinador de sobretaula. D’aquest detall te n’adones quan vols gestionar un document complex.  Escriure amb el teclat de pantalla és més difícil, i les aplicacions per Ipad solen ser més senzilles que les d’ordinador.

  •       "Clic" i a funcionar!  
   Una de les grans millores d’aquest dispositiu és la immediatesa a l’hora de posar-lo en funcionament. Comparat amb el netbook, és com el dia i la nit. 

  •      El cable alimentador? L'he deixat a casa.
    Una altra alegria que ens aporta l’Ipad és l’augment de la durada en funcionament a 10 hores aproximadament... Impensable per qualsevol ordinador portàtil amb  un pes tan lleuger com les tabletes.

  •       Vull treballar.., amb quines aplicacions? 
     Bé, ara ja tinc l’Ipad, ja sé com funciona. Però..., on està el Word?  I l’Excel?  Una dificultat que ens aborda de bon principi és escollir un nou paquet ofimàtic, mínimament compatible amb el que ja fèiem servir per tal de poder obrir els documents que ja tenim.  Si som usuaris de PC, la sensació és de desorientació, perquè hi ha moltes opcions.  De fet, algunes de les aplicacions de sincronització de plataformes al núvol ( con DocsToGo, Icloud, Dropbox, etc) , ja ens permeten mínimament l’edició dels arxius més estàndards, com els de Microsoft Office. Però si volem edicions de més qualitat, hem de buscar aplicacions més complertes, com per exemple Pages, Numbers i Keynote.


 .....................................................

Cal seguir investigant, però no hi ha dubte que les tabletes esdevenen una eina molt interessant tant a nivell particular com a nivell de suport pedagògic en l'àmbit educatiu. Ara bé, no cal perdre de vista que són una eina més de suport en la nostra tasca . El més important és ser capaços d'adaptar-nos al canvi, incorporar les eines amb criteri pedagògic a la nostra intervenció educativa.
De vegades incorporar els nous dispositius tecnològics a la realitat de l'aula és més una qüestió d'actitud, de predisposició a voler acollir els canvis amb il·lusió. Cal estar atents però, perquè davant de tot canvi és important avaluar les millores que aporta.

Jordi Bermúdez

dimarts, 19 de març del 2013

Compartint aplicacions per a Ipad a "Generació Digital/Canal33"

imagesAquest darrer dissabte, cinc mestres de l'escola Sadako, en Jordi Bermudez, Assumpta Valls, Carme Torralba, Manel Sayrach i Gemma Garcia,  vam presentar cinc aplicacions per iPad al programa del Canal 33-Generació Digital
 (©TV3-Televisió de Catalunya)


  Aquests són els enllaços de les apps presentades:
 (Programa "Generació Digital" del 12 de març de 2013 complert)

Entrada publicada a lesTICaSAK (Blog de la comisió TIC de l'escola Sadako)

dissabte, 16 de març del 2013

L'educació matemàtica a l'etapa de primària


Sovint em pregunto què ens espera després d'aquesta època vertiginosa de canvis en el sistema educatiu. Llegim premonicions de com seran els alumnes del futur, de com seran les escoles i, de quin paper jugarem els mestres en tot aquest sistema. Potser sí que arribarem a algun lloc concret, això diuen alguns. Personalment, jo crec que això no serà així, perquè aquesta època de canvi no és un moment aïllat de la història, és més un canvi de paradigma de la societat. Ja no es tracta de pensar "de quina manera és la societtà", sinó  "de quina manera canvia". Hem passat de dades objectives en moments determinats a patrons de canvi. Aquesta societat líquida (com diu Z.Bauman) implica que ja no es pot viure sempre igual, treballar sempre en el mateix lloc, fer sempre la mateixa tasca de la qual som especialistes. El que ens aporta competència a tots els nivells és la capacitat d'adaptar-nos als canvis, d'aprendre, d'estar al dia. En aquest sentit, l'enfocament que donem als aprenentatges a l'escola primària ha d'adaptar-se també a la necessitat que tindran els alumnes de ser competents davant la contingència, i això implica una reflexió important a nivell didàctic. 

L'àrea de matemàtiques a l'educació primària ha patit històricament el maltractament del mecanicisme, de la cantarella memorística que no aporta ni comprensió  ni motivació, i que allunya els infants de la realitat matemàtica del seu voltant. És per això que vull compartir un petit recull de reflexions en relació a com crec que hauria de ser l'educació matemàtica.

Avui dia, l’educació matemàtica hauria de mostrar unes matemàtiques que a la classe es treballin com una xarxa d’aprenentatges integrats que s’aborden en comunitat , on l’experimentació,  la conversa i altres tipus de comunicació permeten afavorir un clima de diversitat i de respecte  que enriqueix la construcció del coneixement i on tots els alumnes tenen dret a expressar-se. 
Les emocions, a més a més dels aprenentatges, haurien de ser un element important a treballar a l’àrea de matemàtiques.  En aquest sentit serà important incidir en un aprenentatge comprensiu per a tots els ritmes d’aprenentatge, ja que els infants necessiten satisfer el seu desig de comprendre, i  comprendre evita que generin emocions negatives.  Per tal efecte, serà important que els nens documentin el que han après, perquè quan els nens plasmen les seves idees les fan més visibles, recorden estratègies i interaccionen amb altres maneres de pensar, recolzant de manera important la comprensió de les idees matemàtiques.

L’esforç que se’ls planteja als nens a l’hora d’integrar noves estratègies, serà un element clau per trobar solucions als problemes de manera autònoma, una eina fonamental per a la superació de reptes en el futur.
L’aprenentatge de les matemàtiques no pot ser en compartiments estancs, sinó que ha de ser globalitzat. Hi ha d’haver i un treball interdisciplinari amb altres matèries si volem comprendre el món. Han de ser unes matemàtiques útils, que desenvolupin tasques complexes i treballin dins del marc temporal i físic en què ens trobem el dia a dia a l’aula. Aquesta integració de la vida matemàtica en l’entorn més proper dels infants farà de l’aprenentatge de les matemàtiques un treball continu per a tota la vida.
L’activitat matemàtica a l’aula ha de connectar els interessos dels mestres i dels alumnes, per tal que els docents integrin els interessos dels infants en el currículum que han de desenvolupar. D’aquesta manera,  s’incentivarà un  aprenentatge que permeti als alumnes connectar nous coneixements amb els que ja tenen. Arran d’aquest treball de raonament, s’ afavorirà una maduració psicològica del nen que, a l’edat de primària, el permetrà avançar des d’un pensament lògic a un pensament abstracte.
L’educació matemàtica dels infants ha de tenir molt en compte la relació amb les famílies, no  només per saber “com va el nen”, sinó com un agent educatiu real connectat amb l’escola.
Finalment, en coherència amb les noves tendències socials, l’àrea de matemàtiques haurà de tenir en compte les noves tecnologies com a un element més d’ensenyament matemàtic que s’ha d’integrar amb la resta d’elements educatius de què disposem a l’aula.

Les hores en català al teu blog


Per ajudar els nostres alumnes a aprendre les hores en català, podem incrustar un rellotge al nostre blog. Ens podem descarregar el codi des d'aquesta pàgina de Comunicació Digital. El podem personalitzar triant el format, el color i la mida. Quan fem clic a Crea rellotge, ens mostra el codi que cal copiar i enganxar al bloc.

Podem trobar més models de rellotges a Clocklink.com
També el podem posar a la barra lateral incrustant el codi HTML com a gaget (cliquem "Format" - Afegeix un gadget - HTML/Java Script, posem el títol i enganxem el codi )