dilluns, 27 d’octubre de 2008

EDICIÓ DE VÍDEO

GRUP 2

Cristira Ribera, Jordi Bermúdez, Eva Dalmases, Alba Molina, Adriana Roda, Lucía Belda.

Com a pràctica del tema d'edició de vídeo, hem escrit el guió detallat d'un petit videoclip, tenint en compte algunes de les tècniques de fillmació que es van explicar a la classe teòrica. Després hem filmat les escenes una per una, i les hem ajustat amb el Pinacle, introduint els efectes de vídeo i les transicions adeqüades per que la película tingui sentit i continuitat. També hem fet servir l'Audàcity per fer la banda sonora amb diferents tipus de música,

L'argument tracta de dos noies que es coneixen des de petites, creixen juntes, i en arribar a la universitat, una d'elles no pot pagar els estudis i decideix robar. Quan surt de la pressó, l'altre noia no vol saber-ne res de ella. Bona part de la història és un "FLash Back", i està editada en blanc i negre per donar a entendre que les imatges son records de una de les noies.

Si teniu interés en llegir el guió que hem fet servir per la filmació, especificant cada escena, ho trovareu al següent link:

http://docs.google.com/Doc?id=dg4z7spp_5gx9t49cw

Aquest vídeo, ha estat publicat el 28 d'octubre de 2008 al YouTube , amb el títol de: " Dos camins, dos vides..... ":

http://es.youtube.com/watch?v=v4y1b41i9OE

Jordi Bermúdez 27-octubre.2008

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Noves tecnologies com a suport a l'escola: La música protegida i a l’abast

Com hem vist a la pràctica d’edició de so, el tractament digital dels sons pot ser una eina molt útil per un professor en l’àmbit de l'escola, i un bon objecte d’estudi pels infants en quant a domini de les noves tecnologies. De fet de programes com l'Audàcity n'hi ha uns quants, encara que la majoria són bastant cars. Els més utilitzats en l'ambit professional són el Cubase, el Nuendo, el Kakewolk i el Soundforce.


Però cap d’ells li soluciona als professors un problema que s’acostumen a trobar quan decideixen fer racons de música , o quan posen a disposició dels alumnes serveis de phonoteca , on els nens manipulen els equips de música, i els CD's o cassets. El problema acostuma a ser que els petits aparells de reproducció de CD es trenquen fàcilment si no es tracten amb cura, i els CD's no triguen gaire a rallar-se, quedant inservibles. Com podrien les noves tecnologies de digitalització de so ajudar-nos per fer aquestes activitats dinàmiques i sostenibles ( en quant a desgast i reposició de material fet mal bé) ?

Segurament hi ha moltes formes de fer-ho, però jo explicaré una que va néixer com una bona idea, i actualment està funcionant a diferents escoles del Vallès Occidental.

De programes de reproducció de música, n’hi ha molts. Personalment el que més m’agrada és el MUSIC MACH ( de Jugebox). Aquest és el panel de comandaments del reproductor:





Aquest programa té moltes funcions, algunes d’elles relacionades amb la reproducció de música aleatòriament, conversió de formats, creació de CD’s personalitzats...etc. Però em centraré en aquest cas en la capacitat d’ordenar i administrar música, per poder accedir a qualsevol cançó d’una manera ràpida i eficaç.

Amb la opció “GRAVAR” que hi ha al quadre de diàleg de gravació, s'obre aquesta eina amb la que podrem passar les cançons dels CD's al disc dur de l'ordinador:





Primer hem d’ agafar tots els CD’s de l’escola, i amb molta paciència, comprimir les seves cançons per arxius en format MP3, quedant les cançons gravades al disc dur dins la carpeta MI MUSICA, i administrades relacionalment per la base de dades que incorpora aquest programa, que les pot ordenar per títols, autors, estil, àlbum...etc, en qualsevol moment i de forma instantània. Aquest és l'aspecte de la interface de la base de dades del programa:




En aquest moment tenim la següent situació. Posant un ordinador al racó de música de l’aula, el nen podrà de manera molt fàcil e intuïtiva accedir a totes les cançons que el seu professor tingui arxivades en la base de dades del programa ( s`ha de dir que no cal que estiguin totes les que hi ha a l’ordinador, el professor pot escollir les que ell necessiti al seu aula ). Les avantatges d’aquest sistema són:
- El nen manipula el ratolí i com a màxim el volum dels altaveus. D’aquesta manera no es rallen els CD’s, ni es trenca l’equip de música.
- L’accés a les cançons és molt més ràpid i dinàmic, podent el nen canviar de cançó més ràpidament , o buscar cançons amb més fluïdesa.
- El sistema de reproducció acumulativa fa que el professor pugui preparar sessions de cançons de diferents CD’s amb anterioritat per una sessió concreta.
- Aquest tipus de programes no consumeixen gaires recursos del sistema del ordinador, i per això no cal que sigui gaire potent. En les escoles en que funciona aquest sistema, s’aprofiten per aquests racons els ordinadors vells que es canvien a les aules i encara funcionen.
- Aquests programes no son gaire cars, en aquest moment una llicència per 6 ordinadors pot costar uns 150 €. De tota manera, es pot descarregar una versió restringida gratuita al link:

http://musicmatch-jukebox.uptodown.com/descargar/

que te algunes limitacions , com per exemple la de gravar CD's.

Però hi ha dos aspectes que queden pendents:
S’han de gravar totes les cançons repetidament a tots els ordenadors que facin aquesta funció a l’escola?
I a l’hora d’actualitzar o esborrar cançons, s’ha de fer també un per un?

La resposta a aquesta pregunta és potser, el gran avantatge d’aquest sistema de recursos musicals; Si els ordinadors estan en xarxa ( eternet o wireless ) , podem gravar totes les cançons en una carpeta compartida en el servidor. Després, aquesta carpeta compartida la configurem com a unitat de xarxa en tots els ordinadors que han de fer servir el Music Mach, i a cada ordinador, instal·lem el programa, sense gravar cap cançó. Després, el mestre, amb la opció “ADD” de la finestra de la base de dades, pot afegir a la base de dades de l’ordinador de cada classe les cançons ( en realitat els enllaços ) que cregui convenients buscant la música al servidor.
Fet d’aquesta manera, la música s’actualitza només al servidor, i en cada ordinador només hi haurà vinculades les cançons que en aquella aula siguin necessaries, podent afegir qualsevol de les que hi ha a la carpeta del servidor quan faci falta.

Si trobeu interessant aquest recurs musical per l’escola, el podeu veure funcionant des de fa dos anys al “ ceip Pilarín Vallés “ de Sant Quirze del Vallès. En dos anys, només han hagut de substituir dos ratolins i una font d’alimentació d’un ordinador , i evidentment no s’ha fet malbé cap CD. Tots els ordinadors instal·lats per aquesta feina estaven obsolets per les aules però funcionen perfectament amb aquesta funció de reproducció musical. A més , els mestres de música han valorat molt positivament l’agilitat i eficàcia amb que preparen les sessions de música per als seus alumnes.

Dons això no és tot. Després de que aquest sistema funcionés perfectament durant uns mesos, els mestres d’altres assignatures van valorar la possibilitat d’incorporar una carpeta de sons útils pels seus propòsits en el servidor de la xarxa; per exemple, la gravació de comentaris radiofònics , pronunciacions en diferents llengües, dictats en anglès americà i britànic llegit per nadius, etc. D’aquesta manera, des de qualsevol aula amb aquest recurs d’àudio, poden recuperar i utilitzar aquesta informació quan ho necessitin.

Finalment, amb una configuració adequada del servidor per un accés remot des de Internet, els professors poden accedir a la carpeta de sons o de música des de casa seva o qualsevol altre lloc, per fer les modificacions que poden necessitar a primera hora del dia següent.


Jordi Bermúdez Martos

dimecres, 8 d’octubre de 2008

PREMSA DIGITAL + PREMSA ESCRITA = MÉS QUALITAT D'INFORMACIÓ

Premsa digital o premsa escrita ?

La època que ens ha tocat viure de vegades no és justa pels qui ens agrada estar al dia. De vegades, quan te t’assabentes d’alguna cosa nova, ja no es tan nova, ja em fet tard !
Per això penso que l’accés a la informació ha de existir en tots els formats i a tots els nivells possibles, perquè cadascun te els seus avantatges i les seves limitacions.

Abans que Gutemberg inventés la impremta, moltes noticies i comunicats es feien a veu alçada al carré, llegint un comunicat escrit . L’arribada de la premsa escrita va revolucionar el mon de la informació, i les noticies arribaven arreu més ràpidament i amb més possibilitats de difusió.
Avui dia, les comunicacions telemàtiques han superat totes les barreres de temps, espai i eficàcia a l’hora d'informar .

Però de tota manera, hi ha notícies que les escoltem a la ràdio i a la televisió, comprem diaris per estar informats i un gran nombre d’usuaris ja accedeixen regularment a informacions penjades a la xarxa o directament a publicacions informatives digitals. És a dir, que en realitat no estem substituint res, estem avançant en els recursos de transmetre la informació al mateix ritme que canvia la societat..., ens adaptem!.

Evidentment que podem buscar limitacions i avantatges a cada tipus d'informació, però jo crec que seria més correcte arribar a la conclusió que tant la premsa escrita com la digital són complementàries, com en el seu temps ho va ser la ràdio dels diaris, i la televisió de la radio. A la velocitat que avança tot, encara veurem nous mitjans més moderns i potents.

Tenim premsa digital en català?

I tan que en tenim! A part de pàgines web monogràfiques sobre meteorologia, programació de tv, teatres... i tot tipus de informacions sobre qualsevol tema, hi ha tot una sèrie de publicacions digitals, unes més professionals i altres no tant, que val la pena fullejar encara que només sigui per curiositat. Us recomano una pàgina Web que fa un recull dels medis digitals informatius de la xarxa:

http://www.ciutatoci.com/general/ciutatoci_premsa.php


Jordi Bermúdez

dimecres, 1 d’octubre de 2008

MUNTATGE PRÀCTICA Nº 2

Pràctica Nº2 ; modificació artística d'una imatge


No creguis tot el que vegis......!!!!

Variacions que li he fet a la foto:


1.- Amb la goma, he esborrat el fons de la foto, variant el tamany del pincell en funció de la proximitat al relleu del primer pla.

2.- Quan el fons era blanc, amb la vareta de selecció difusa he seleccionat el fons blanc.

3.- He invertit la selecció, quedant seleccionada només la figura del primer pla, i la he "copiat".

4.- He buscat una foto original ( el castell de la bella dorment de Eurodisney), y li he enganxat la foto amb el tamany adequat per que semblés un contrast de tamanys lògics entre el castell i la figura humana.

5.- Mida i tamany de memòria de la foto: 298*448 i 19,4 KB

Jordi Bermúdez