dissabte, 26 de novembre del 2011

"Todo va a cambiar". Una lectura imprescindible




Ressenya del llibre


Llibre en format PDF

Autor: Enrique Dans

Enrique Dans, va néixer a La Corunya al 1966. És Professor de Sistemes d’ Informació a

l’ escola de negocis IE des l’any 1990. És Doctor (Ph.D.) en Management, especialitat en

Information Systems per la Universitat de Califòrnia (UCLA), MBA per l’Instituto de

Empresa,

CPCL por Harvard Business School i llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de

Santiago de Compostela.

Actualment viu a Madrid, i col·labora habitualment amb nombrosos diaris i revistes com

El País, El Mundo, Público, ABC, Expansión, Cinco Días, Libertad Digital o PC Actual

en temes relacionats amb Internet i les noves tecnologies.

Menció especial requereix el seu blog www.enriquedans.com, on escriu molt activament fa

més de sis anys i que és actualment un dels blogs més populars en llengua espanyola.

Enrique Dans té una àmplia experiència acadèmica i de serveis en fòrums acadèmics, així

com un important bagatge en el món empresaria. Ha estat escollit per quart any consecutiu

com una de les vint-i-cinc persones més influents del sector d’Internet a Espanya a la llista

de “Los 500” el.laborada pel diari El Mundo. Ha fet diversos estudis entorn al començ

electrònic publicats a revistes i congressos internacionals i a la premsa general i econòmica

sobre Internet, Noves Tecnologies i la seva aplicació al món de l’empresa. Els seus

interessos

en el camp de la investigació estan centrats en xarxa d’Internet i la nova economia, els

efectes de la tecnologia en el comportament dels consumidors i les conseqüències per a les

empreses en general.

Editorial: Deusto S.A.


Primera Edició


ISBN: 9788423427635


Barcelona, 2010


Creative Commons BY NC SA


Llibres: Todo va a cambiar. Tecnología y evolución: adaptarse o desaparecer (2010)

Blog: www.enriquedans.com

(Articles publicats periòdicament de diversos temes d’actualitat).

Articles de premsa : http://www.enriquedans.com/prensa

(Articles publicats a diferents mitjans a partir del 2000 fins a l’actualitat).




RESSENYA

dijous, 24 de novembre del 2011

Generador d'operacions


Gemerador online d'operacions en un PDF. Només cal escollir si volem sumes, restes, multiplicacions o divisions, i generem un PDF imprimible .

dissabte, 19 de novembre del 2011

El treball col.laboratiu entre docents com a estratègia per a la inclusió

1. Col.laboració, inclusió i especialització

L’educació inclusiva a les aules, requereix canvis metodològics importants. Actualment , hi ha factors que són especialment contraproduents pel canvi:

  • - L’especialització dels docents: que provoca delegació i fragmentació en el cos docent.
  • - El concepte que es té d’homogeneïtat en els grups d’alumnes: que exclou a aquells alumnes que no poden seguir el ritme.

La por a la diferència i la desconeixença d’una situació no habitual, provoca incomoditat i fa que gestionin les diferències sabers especialitzats paral·lels a la docència, que orienten la mirada molt centrada en la discapacitat i les dificultats, per sobre de les potencialitats inherents a tota persona.

S’ha de mirar les coses que uneixen els nens diferents entre ells per sobre de les receptes de tractament davant d’una diferència, per tal de:

  • - Estimular la curiositat.
  • - Incitar a l’apropament sense prejudicis.
  • - Afavorir la confiança en la pròpia capacitat dels docents per conèixer-los i educar-los amb els altres.

S’han de superar les perspectives centrades en l’individu per atendre a la capacitat de canvi dels sistemes els centres i els grups de professors, que són els autèntics generadors i sustentadors dels canvis educatius vers metodologies inclusives.

2. Flexibilitzant les fronteres entre els diferents professionals

La fragmentació i l’especialització fa que els docents esdevinguin dependents, creant inseguretat a l’hora d’educar alumnes “especials”. Reprimeix el seu sentit comú que els faria intervenir amb normalitat davant determinats comportaments disfuncionals a l’aula.

La utilitat del coneixement especialitzat radica en la col·laboració dels docents directament implicats amb els alumnes , amb la idea de generar estratègies i procediments que afavoreixi que tots els docents puguin acollir i educar a aquests alumnes “especials” juntament amb els altres. Aquesta col·laboració ha de fomentar el recolzament entre docents i potenciar la seva autonomia professional.

3. Col·laboració, organització i clima relacional

Les cultures que accepten la diversitat dels docents, es fonamenten en valors com el respecte, el compromís mutu i la solidaritat, amb una curiositat i interès latent vers les idees i coneixements dels altres. En aquestes cultures trobem, a més, trets molt característics:

  • - Relacions i comunicacions positives entre els docents.
  • - Actituds proactives que afavoreixen les relacions i la col.laboració en benefici de l’escola.
  • - Acceptació de les conflictes com oportunitats per créixer i contrastar punts de vista.
  • - Negociació constant en ambients de col·laboració i treball independents.

Però per aconseguir aquesta situació al centre escolar, calen determinades condicions de base:

  • - Un equip directiu amb implicació .
  • - Uns docents amb autoestima i confiança.
  • - Formació permanent per a la millora.
  • - Acceptació de les diferències personals i professionals.
  • - Contemplar currículums que tinguin en compte el respecte, l’empatia i la solidaritat entre alumnes i entre docents.
  • - Reconèixer i reparar les experiències d’exclusió i rebuig.

El centre ha procurar moments en els que es parla d’inclusió, i els docents analitzen les seves pràctiques per fer un seguiment del funcionament pedagògic i didàctic que estan portant a terme. Aquests espais de col·laboració entre docents fomenten el recolzament mutu i desenvolupa relacions significatives.

En definitiva, desenvolupar noves estructures escolars en les que els docents treballin eficaçment com a comunitat, dintre de cultures cooperatives d’aprenentatge en comú que es dinamitzen per millorar,requereix implicació i lideratge efectiu de l’equip directiu, introduint millores a nivell organitzatiu, a nivell relacional i en les polítiques de formació.

4. Dos professors a l’aula

És una pràctica relativament senzilla que afavoreix radicalment la inclusió i la col.laboració en el centre. A més , aquesta estratègia és un bon instrument per a la millora i el canvi educatiu, perquè permet emfatitzar els aspectes més rellevants i reals, el que succeeix a l’alula:

  • - Les relacions.
  • - els conflictes.
  • - L’eficàcia de les ajudes.
  • - La posada en comú de situacions d’ensenyança i alternatives de millora per atendre a la diversitat.

Les capacitats i actituds que recolzen la col.laboració positiva a l’aula entre dos docents son:

  • - Bilateralitat. Complementarietat. Autonomia.
  • - Corresponsabilitat.
  • - Actitud proactiva.
  • - Reconeixement de l’altre.
  • - Respecte i autonomia. Acceptació.
  • - Empatia i confiança.
  • - Indagació i creativitat.

També són molt importants les comunicacions que generin climes relacionals i de col·laboració positius:

  • - Expressar reconeixement.
  • - Agrair l’ajuda rebuda.
  • - Expressar el propi malestar sense ferir l’altre.
  • - Parlar dels problemes que han sorgit en el treball compartit.
  • - Davant d’un conflicte relacional, anteposar la recerca de solucions davant la de culpables.
  • - Gestionar les diferències comprensivament vers punt de trobada dels punts de vista.
  • - Positivar les converses parlant sempre en positiu i cercant millores possibles.

5. Quan el professor especialitzat entra a l’aula

Els professionals especialitzats que fan recolzament a l’aula, tenen una responsabilitat afegida en la relació amb la inclusió i la col·laboració, donat que se’ls reconeix:

  • - Major sensibilitat per a la tolerància i per generar relacions constructives i propostes de canvi possibles amb acompanyament.
  • - Major capacitat de generar complicitat entre docents.
  • - Valors, actituds i habilitats per crear climes de col·laboració i afavorir la construcció de relacions de recolzament mutu, que es desprenen de la seva formació específica.

El nou paradigma educatiu requereix considerar els professionals de l’educació especial i altres amb menor presència a l’escola ( logopedes, psicòlegs, etc), com a professionals del canvi educatiu que col·laboren amb els altres docents en la recerca de solucions als problemes que planteja atendre la diversitat a l’aula. Però serà només a partir del respecte i de l’acceptació, que especialista i tutor compartiran un clima de col·laboració i creativitat i un sentiment de recolzament per part del docent que porta el grup.

La qüestió és que tutor i especialista complementin per avançar i generar coneixements compartits i propostes cada vegada més diversificades i inclusives.

Els professionals de recolzament, han de desenvolupar, juntament amb les capacitats per a la col·laboració, altres capacitats i estratègies per afavorir el canvi. Entre elles està la capacitat d’adaptació i flexibilitat metodològica, habilitats relacionals , capacitat analítica de les situacions de relació, capacitat d’assessorament i de planificació i coneixements de processos educatius inherents a l’educació especial.

L’objectiu de qualsevol intervenció és capacitar els educadors i generar coneixement compartit per afavorir una implicació dels docents en la millora de les situacions d’ensenyança perquè tots els alumnes puguin participar i aprendre.

Al treball de col·laboració, son claus les comunicacions i les relacions que donen en situacions quotidianes de la convivència escolar dels mestres.

6. Col·laboració i planificació

La planificació ha de tenir en compte a tot el grup, valorant les necessitats i adaptacions que caldrà fer per garantir que tots els alumnes puguin participar amb diferents graus d’exigències i ajudes. Aquesta ha de concretar:

  • - Objectius prioritaris.
  • - Organització dels espais i els grups.
  • - Organització dels nens a l’aula.
  • - Model relacional i comunicatiu que volem potenciar en el treball d’aula.
  • - Preparació, distribució i adaptació de materials i tasques.
  • - Criteris d’avaluació .

7. Colaboració i comunicacions al llarg de l’activitat

A l’aula, la comunicació dels professors comentant aspectes dels alumnes concrets , promou el coneixement més contrastat dels mateixos. En aquests moments, el tacte en l’ensenyança és crucial: és molt important positivar tots els comentaris, tant entre docents com amb els alumnes (recolzant la seva motivació). Són oportunitats molt valuoses per veure i comentar com aprenen els alumnes i treure conclusions entorn a estratègies que veiem que afavoreixen el seu procés d’aprenentatge i participació.

8. Col.laboració i avaluació

La valoració conjunta de les sessions compartides a l’aula, tant en aspectes relacionats amb el procés d’ensenyament-aprenentatge com en l’aspecte relacional entre docents, aporta una oportunitat de millora molt valuosa a molts nivells. El fet de reconèixer altres mirades pot aportar canvis molt enriquidors

En definitiva, per construir aules inclusives , és necessari crear dinàmiques de col·laboració entre docents, per tal que s’impliquin en el projecte d’inclusió de tots els alumnes i puguin participar-hi, sigui quina sigui quina sigui la seva àrea de coneixement.

.................................................
Ressenya del llibre La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado (CAPÍTOL V: El trabajo colaborativo entre el profesorado como estrategia para la inclusión).(Climent Giné)

Jordi Bermúdez Martos

dissabte, 12 de novembre del 2011

Conte: "La aventura de la cueva"


Una vez dicen que dijeron que había…

Una vez dicen que dijeron que había, dos hermanas que se llamaban Nuria y Alba. A las dos les gustaba mucho vivir grandes aventuras y, de vez en cuando, se escapaban de casa para hacer de exploradoras en el bosque.

Un día, durante una excursión que la escuela organizó por los aledaños de su aldea, divisaron en el bosque una cueva misteriosa. Se acercaron para ver que había, pero los profesores les riñeron y tuvieron que volver.

Por la noche, cuando se fueron a dormir, Núria le dijo a Alba que le gustaría escaparse un día para ver lo que había en la cueva.

A la mañana siguiente se despertaron un poco más temprano y decidieron ir a la puerta de la escuela . En la puerta había otros niños, y Alba y Núria les explicaron la cueva misteriosa que habían visto y todos sintieron muchas ganas de ir. Entonces, Alba dijo:

- A lo mejor si lo deseamos todos con muchas fuerzas podemos ver lo que había dentro de la cueva.

Cerraron todos los ojos pensando en la aventura de la cueva misteriosa, y de pronto oyeron un gruñido estremecedor….

Al abrir los ojos, por arte de magia estaban delante de la cueva. Todos se quedaron petrificados, entre asustados y desorientados. De pronto, el gruñido volvió a sonar, y Núria señaló la puerta de la cueva:

Era un oso pequeñito que gritaba porque se había clavado una astilla en una pezuña y…., se quejaba!

- Que dolor, como me duele!

Todos los niños decidieron acercarse, y Alba, la más valiente, se acercó y de un tirón le quitó la astilla al osito.

El osito saltaba de alegría y no paraba de dar abrazos a Núria, Alba y a todos los niños. Todos estaban muy contentos en la puerta de la cueva cuando de pronto

-GRRRRRRRRRR …

Un rugido estremecedor mucho más grave sonó de dentro de la cueva, y salió un oso gigantesco haciendo aspavientos con las garras:

- Qué le estáis haciendo a mi hijito…humanos malvados, os voy a comer a todos!

Los niños se morían de miedo, Alba lloraba, Nuria gritaba, Carlitos se escondía…

Pero el osito pequeño le dijo a su padre lo que había sucedido, que eran sus amigos.

Papa oso, en agradecimiento, les invitó a entrar en la cueva y les dejó pasear por dentro, i finalmente vivieron una gran aventura por aquel laberinto de cuervas. Cuando salieron de la cueva ya era casi de noche y Alba dijo que tenía mucha hambre. Entonces, Papa oso les trajo unos tarros de miel enormes y todos los niños comieron hasta hartarse…tanto, que quedaron dormidos sobre la hierba.

Sonó el despertador, y entonces Alba despertó y se dio cuenta que todo había sido un sueño. Despertó a Núria y ella dijo que también había soñado lo mismo.

Emocionadas por la aventura que habían vivido en sueños, llegaron a la escuela y …sorpresa, todos los niños habían soñado lo mismo. Fue entonces cunado Núria le dijo a Alba:

- Alba, que es eso que tienes en la mejilla….Es miel!!!!!!

Esto es verdad y no miento

Como me lo contaron, así lo cuento

Si no fue por un camino, fue por otro

Y si este cuento te gustó, mañana te cuento otro.


Jordi Bermúdez

(dedicat a l'Anna i la Laura, incansables escoltadores de contes)

diumenge, 6 de novembre del 2011

Activitats de suport per a la lectura i l'escriptura


Recull de pàgines web on podem trobar activitats de lectura i escriptura per a 3r i 4t d'Educació Primària.

Hi ha Selecció de pàgines web disponibles a Internet amb activitats i suggeriments interessants per treballar amb els alumnes de segon cicle de primària.

Calaix d'activitats matemàtiques

"Ben sovint, l'esforç que els homes posen en activitats que semblen del tot inútils acaba sent molt important per camins que ningú no havia pogut preveure. El joc ha estat sempre la font de la cultura"

(Italo Calvino)

dimecres, 2 de novembre del 2011

Eines de vídeo web 2.0

Vídeo

Permet crear les teves pròpies pel.lícules amb fotografies i música.
Crea una sala de vídeo-xat amb capacitat per 15 persones.
Editor de vídeos on-line.

Permet posar subtítols als vídeos.
Introdueix l'aplicació vídeo-chat a la teva web.

Permet mantenir videoconferències, fer entrevistes y penjar-les a la xarxa.