1. Col.laboració, inclusió i especialització L’educació inclusiva a les aules, requereix canvis metodològics importants. Actualment , hi ha factors que són especialment contraproduents pel canvi:
- - L’especialització dels docents: que provoca delegació i fragmentació en el cos docent.
- - El concepte que es té d’homogeneïtat en els grups d’alumnes: que exclou a aquells alumnes que no poden seguir el ritme.
La por a la diferència i la desconeixença d’una situació no habitual, provoca incomoditat i fa que gestionin les diferències sabers especialitzats paral·lels a la docència, que orienten la mirada molt centrada en la discapacitat i les dificultats, per sobre de les potencialitats inherents a tota persona.
S’ha de mirar les coses que uneixen els nens diferents entre ells per sobre de les receptes de tractament davant d’una diferència, per tal de:
- - Estimular la curiositat.
- - Incitar a l’apropament sense prejudicis.
- - Afavorir la confiança en la pròpia capacitat dels docents per conèixer-los i educar-los amb els altres.
S’han de superar les perspectives centrades en l’individu per atendre a la capacitat de canvi dels sistemes els centres i els grups de professors, que són els autèntics generadors i sustentadors dels canvis educatius vers metodologies inclusives.
2. Flexibilitzant les fronteres entre els diferents professionals
La fragmentació i l’especialització fa que els docents esdevinguin dependents, creant inseguretat a l’hora d’educar alumnes “especials”. Reprimeix el seu sentit comú que els faria intervenir amb normalitat davant determinats comportaments disfuncionals a l’aula.
La utilitat del coneixement especialitzat radica en la col·laboració dels docents directament implicats amb els alumnes , amb la idea de generar estratègies i procediments que afavoreixi que tots els docents puguin acollir i educar a aquests alumnes “especials” juntament amb els altres. Aquesta col·laboració ha de fomentar el recolzament entre docents i potenciar la seva autonomia professional.
3. Col·laboració, organització i clima relacional
Les cultures que accepten la diversitat dels docents, es fonamenten en valors com el respecte, el compromís mutu i la solidaritat, amb una curiositat i interès latent vers les idees i coneixements dels altres. En aquestes cultures trobem, a més, trets molt característics:
- - Relacions i comunicacions positives entre els docents.
- - Actituds proactives que afavoreixen les relacions i la col.laboració en benefici de l’escola.
- - Acceptació de les conflictes com oportunitats per créixer i contrastar punts de vista.
- - Negociació constant en ambients de col·laboració i treball independents.
Però per aconseguir aquesta situació al centre escolar, calen determinades condicions de base:
- - Un equip directiu amb implicació .
- - Uns docents amb autoestima i confiança.
- - Formació permanent per a la millora.
- - Acceptació de les diferències personals i professionals.
- - Contemplar currículums que tinguin en compte el respecte, l’empatia i la solidaritat entre alumnes i entre docents.
- - Reconèixer i reparar les experiències d’exclusió i rebuig.
El centre ha procurar moments en els que es parla d’inclusió, i els docents analitzen les seves pràctiques per fer un seguiment del funcionament pedagògic i didàctic que estan portant a terme. Aquests espais de col·laboració entre docents fomenten el recolzament mutu i desenvolupa relacions significatives.
En definitiva, desenvolupar noves estructures escolars en les que els docents treballin eficaçment com a comunitat, dintre de cultures cooperatives d’aprenentatge en comú que es dinamitzen per millorar,requereix implicació i lideratge efectiu de l’equip directiu, introduint millores a nivell organitzatiu, a nivell relacional i en les polítiques de formació.
4. Dos professors a l’aula
És una pràctica relativament senzilla que afavoreix radicalment la inclusió i la col.laboració en el centre. A més , aquesta estratègia és un bon instrument per a la millora i el canvi educatiu, perquè permet emfatitzar els aspectes més rellevants i reals, el que succeeix a l’alula:
- - Les relacions.
- - els conflictes.
- - L’eficàcia de les ajudes.
- - La posada en comú de situacions d’ensenyança i alternatives de millora per atendre a la diversitat.
Les capacitats i actituds que recolzen la col.laboració positiva a l’aula entre dos docents son:
- - Bilateralitat. Complementarietat. Autonomia.
- - Corresponsabilitat.
- - Actitud proactiva.
- - Reconeixement de l’altre.
- - Respecte i autonomia. Acceptació.
- - Empatia i confiança.
- - Indagació i creativitat.
També són molt importants les comunicacions que generin climes relacionals i de col·laboració positius:
- - Expressar reconeixement.
- - Agrair l’ajuda rebuda.
- - Expressar el propi malestar sense ferir l’altre.
- - Parlar dels problemes que han sorgit en el treball compartit.
- - Davant d’un conflicte relacional, anteposar la recerca de solucions davant la de culpables.
- - Gestionar les diferències comprensivament vers punt de trobada dels punts de vista.
- - Positivar les converses parlant sempre en positiu i cercant millores possibles.
5. Quan el professor especialitzat entra a l’aula
Els professionals especialitzats que fan recolzament a l’aula, tenen una responsabilitat afegida en la relació amb la inclusió i la col·laboració, donat que se’ls reconeix:
- - Major sensibilitat per a la tolerància i per generar relacions constructives i propostes de canvi possibles amb acompanyament.
- - Major capacitat de generar complicitat entre docents.
- - Valors, actituds i habilitats per crear climes de col·laboració i afavorir la construcció de relacions de recolzament mutu, que es desprenen de la seva formació específica.
El nou paradigma educatiu requereix considerar els professionals de l’educació especial i altres amb menor presència a l’escola ( logopedes, psicòlegs, etc), com a professionals del canvi educatiu que col·laboren amb els altres docents en la recerca de solucions als problemes que planteja atendre la diversitat a l’aula. Però serà només a partir del respecte i de l’acceptació, que especialista i tutor compartiran un clima de col·laboració i creativitat i un sentiment de recolzament per part del docent que porta el grup.
La qüestió és que tutor i especialista complementin per avançar i generar coneixements compartits i propostes cada vegada més diversificades i inclusives.
Els professionals de recolzament, han de desenvolupar, juntament amb les capacitats per a la col·laboració, altres capacitats i estratègies per afavorir el canvi. Entre elles està la capacitat d’adaptació i flexibilitat metodològica, habilitats relacionals , capacitat analítica de les situacions de relació, capacitat d’assessorament i de planificació i coneixements de processos educatius inherents a l’educació especial.
L’objectiu de qualsevol intervenció és capacitar els educadors i generar coneixement compartit per afavorir una implicació dels docents en la millora de les situacions d’ensenyança perquè tots els alumnes puguin participar i aprendre.
Al treball de col·laboració, son claus les comunicacions i les relacions que donen en situacions quotidianes de la convivència escolar dels mestres.
6. Col·laboració i planificació
La planificació ha de tenir en compte a tot el grup, valorant les necessitats i adaptacions que caldrà fer per garantir que tots els alumnes puguin participar amb diferents graus d’exigències i ajudes. Aquesta ha de concretar:
- - Objectius prioritaris.
- - Organització dels espais i els grups.
- - Organització dels nens a l’aula.
- - Model relacional i comunicatiu que volem potenciar en el treball d’aula.
- - Preparació, distribució i adaptació de materials i tasques.
- - Criteris d’avaluació .
7. Colaboració i comunicacions al llarg de l’activitat
A l’aula, la comunicació dels professors comentant aspectes dels alumnes concrets , promou el coneixement més contrastat dels mateixos. En aquests moments, el tacte en l’ensenyança és crucial: és molt important positivar tots els comentaris, tant entre docents com amb els alumnes (recolzant la seva motivació). Són oportunitats molt valuoses per veure i comentar com aprenen els alumnes i treure conclusions entorn a estratègies que veiem que afavoreixen el seu procés d’aprenentatge i participació.
8. Col.laboració i avaluació
La valoració conjunta de les sessions compartides a l’aula, tant en aspectes relacionats amb el procés d’ensenyament-aprenentatge com en l’aspecte relacional entre docents, aporta una oportunitat de millora molt valuosa a molts nivells. El fet de reconèixer altres mirades pot aportar canvis molt enriquidors
En definitiva, per construir aules inclusives , és necessari crear dinàmiques de col·laboració entre docents, per tal que s’impliquin en el projecte d’inclusió de tots els alumnes i puguin participar-hi, sigui quina sigui quina sigui la seva àrea de coneixement.
................................................. Ressenya del llibre
La educación inclusiva. De la exclusión a la plena participación de todo el alumnado (CAPÍTOL V: El trabajo colaborativo entre el profesorado como estrategia para la inclusión).(Climent Giné)
Jordi Bermúdez Martos
