divendres, 23 de desembre de 2011

CIF 2001, una mirada més comprensiva de la discapacitat com a motor de la inclusió escolar de tots els alumnes


Imagine (Glee, cap. 11, 1ª T.)


Aquesta espectacular escena de la sèrie Glee ens mostra un concert d'alumnes amb dificultats auditives cantant Imagine (J. Lenon). Un document que convida a la reflexió, que ens fa pensar en les discapacitats des d'una perspectiva més positiva.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), va explicitar en un acord internacional l'any 2001 una nova terminologia per tractar el tema de les discapacitats, més positiva i més comprensiva. Es tractava de substituir la descripció estigmatitzadora per una que no estigués tant dirigida a la discapacitat o mancances de la persona, sinó a les capacitats . Hi ha un canvi de paradigma de les tres dimensions de discapacitació: el CIDDM contempla deficiència, discapacitat i minusvalidesa, mentre que el CIF, fent una classificació universal del comportament humà i no per problemes funcionals, fa servir un llenguatge més neutral i parla d’estructures i funcions corporals, activitat i participació. Aquests tres darrers termes, la CIF els engloba donant-li un nou significat al terme genèric “Discapacitat”.

Aquest acord global volia classificar els diferents graus de limitacions en el funcionament humà, però també aporta un canvi paradigmàtic que hauria de servir, entre altres coses, per afavorir la inclusió escolar dels alumnes amb alguna discapacitat.

Classificació Internacional de l'OMS de la discapacitat


La Classificació Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut és la classificació internacional aprovada per la Organització Mundial de la Salut per a classificar els diferents graus de discapacitat. Aprovada l'any 1980, la classificació internacional de les deficiències, discapacitats i minusvalideses (CIMMD) proposava les següents definicions:

* deficiència: pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.
* discapacitat: restricció o absència de realitzar una activitat dins el marge que es considera normal per un ésser humà.
* minusvalidesa: situacio desavantatjosa per a un individu determinat, que limita o impedeix portar un rol que és normal en el seu cas.

L'any 1993, l'OMS decideix iniciar un procés de revisió d'aquesta classificació a conseqüència d'un canvi en el paradigma de la Medicina. Concretament, l'organització mèdica volia establir un llenguatge comú, incorporar un sistema de codificació, aplicar el model biopsicosocial, tenir present la universalitat de la discapacitat i incorporar una terminologia neutral. Després de diferents esborranys, el maig de 2001 la OMS, durant la celebració de 54a Assemblea Mundial de la Salut a Ginebra (Suïssa) es va aprovar una nova Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) amb un llenguatge estandarditzat, fiable i aplicable transculturalment, que permetia descriure el funcionament humà i la discapacitat usant un llenguatge positiu i una visió universal i enfatitzant que infereix que les problemàtiques són el resultat de la interacció de les característiques de l'individu amb l'entorn.

El CIF es composa per 4 escales:

  • Funcions corporals (prové de l'escala de deficiències del CIMMD)
  • Estructures corporals (prové de l'escala de deficiències del CIMMD)
  • Factors ambientals (Barreja factors contextuals amb factors personals)
  • Activitats i participació i factors culturals

Val a dir que la CIF, utilitza els qualificadors per descriure els estats relacionats amb la salut, que a la CIMMD es coneixia com a conseqüències de la malaltia. Un qualificador que descriu un ítem determinat, determna la pèrdua del funcionament que recull aquell ítem en qüestió a excepció dels qualificadors de l'escala ambiental.

Un conjunt de qualificadors conformen un constructe, els quals s'apliquen a cada una de les escales o components de la CIF.

Per tenir una informació més detallada, recomano la lectura de l'article publicat al novembre del 2001 per Carlos Egea García (pedagog) i Alicia Sarabia Sanchez (treballadora social) Clasificaciones de la OMS sobre discapacidad. o bé la síntesi d'aquest article que hi ha a continuació.


Síntes de l'article "Clasificaciones de la OMS sobre discapacidad "
(C. Egea i A. Sarabia, 2001)

La discapacitat per a cada individu és diferent i única. Això ho condiciona la malaltia que tingui i els diversos factors que l’influeixen durant la seva malaltia (diferents experiències, antecedents i les emocions, el seu aprenentatge,etc).També influeix en la persona discapacitada la societat en la que es visqui, l’època i la perspectiva de la persona discapacitada.

Segons les classificacions de l’OMS diuen que tot ésser humà té alguna discapacitat, tant sigui corporal, personal o social associat a una condició de salut. No només la discapacitat s’atribueix a un grup social determinat. La discapacitat en totes les seves dimensions és relativa segons que s’espera de l’individu o que no s’espera de ell. La conseqüència de que tots siguem discapacitats és que, a part de la diversitat de discapacitats que pot haver-hi, hi ha un conjunt d’ estats funcionals que es poden identificar. Encara que tinguem deficiències no vol dir que ens impossibiliti fer alguna activitat.

El que intenta explicar aquest article és la perspectiva actual sobre el camp de la discapacitat i la relació amb la salut, però primer es fa un repàs de com em arribat a la concepció d’avui dia.

La CIDDM ( clasificación internacional de deficiencias discapacidades i minusvalias) de 1980

L'Objectiu d'aquesta publicació va ser classificar les conseqüències que una malaltia deixa a l’individu (en el seu cos, en la seva persona i en relació a la seva societat).

Uns termes clau en aquesta classificació de la CIDDM són:

- Malaltia: situació intrínseca que pot contenir qualsevol tipus de malaltia, transfon o accident.

- Deficiència:exteriorització directa de les conseqüències de la malaltia i es manifesta en els òrgans com en les seves funcions ( incloses les psicològiques).(pot produir una discapacitat)

- Discapacitat: repercussió directa en la seva capacitat de realitzar activitats.

- Minusvalidesa: socialització de la problemàtica, limitació del rol social que li és propi causat per la seva deficiència i/o discapacitat. (també pot provenir d’una malaltia)

El terme "discapacitat" ha patit molts canvis en la història de la humanitat. Abans era un càstig diví i ara es considera una qüestió de salut. Hauria de ser un terme amb una visió neutre i, fins i tot, positiva. Han anat quedat obsolets els termes: idiota, imbècil, subnormal...En aquest sentit, la CIDDM tenia dues pretensions bàsiques que permetessin aclarir la terminologia aplicada a la discapacitat:

1. La intenció de mostrar al individu com a persona abans que com un objecte.

Exemple: "...persona amb ..."

2.Evitar una diferent interpretació de les conseqüències de la malaltia. Cal ser precís:

Exemple: "... persona amb discapacitat per veure..."

L’OMS i CIDDM volien que la terminologia emprada fos positiva, però van haver moltes queixes en contra de la classificació que enumerava les situacions limitants, restrictives i de desavantatge. Això va conduir a una revisió de la terminologia fins que les CIDDM passen a dir-se CIF, quasi 20 anys de diferencia per fer això.


La CIF (Clasificación internacional del funcionamiento, de la discapacidad y de la salut) de 2001

El títol ja no es refereix a tres conseqüències de malalties, sinó que es refereix a la salut i els estats relacionats amb la salut, a continuació ho especifico:

  • Al funcionament: per designar totes les funcions i estructures corporals, la capacitat de desenvolupar activitats i la possibilitat de participació social del ser humà.
  • A la discapacitat: per recollir les deficiències en les funcions i estructures corporals, les limitacions per fer activitats i les restriccions per una participació social.(engloba totes les condicions de salut negatives)
  • A la salut: per relacionar els dos termes anteriors.

L’objectiu que té la CIF és proporcionar un llenguatge unificat i estandarditzat que serveixi com a punt de referència per la descripció de la salut i els estats relacionats amb la salut. La finalitat és que la classificació revisada defineix els components de la salut i alguns components del benestar relacionat amb la salut per la seva descripció i valoració.

A la CIF no hi ha establert el procés del funcionament ni el de la discapacitat, però l’esquema s’explicaria de la següent manera:

  1. Els estat de salut tenen conseqüència en tot els seus components del funcionament (corporals, activitat i participació). A la mateixa vegada, els components del funcionament tenen directa repercussió sobre els estats de salut, tant que condicionen la possible aparició de noves alternatives (trastorns o malalties).
  2. Els components del funcionament es relacionen, en parelles, entre tots. (cos i activitat,cos i participació ) i en tots dos sentits.
  3. Els components del funcionament es veuen influenciats pels factors contextuals, tant ambientals com personals. A la mateixa vegada, els factors contextuals poden ser determinats per les circumstàncies que estiguin en aquell moment en els tres components del funcionament.

Vist d’una altra manera:

  • Aquesta nova concepció estableix múltiples interaccions entre les seves dimensions i àrees.
  • La salut en forma positiva està descrita per les funcions i les estructures corporals, la activitat i la participació.
  • La salut en forma negativa està descrita per les deficiències, les limitacions en l’activitat i les restriccions en la participació.
  • Els factors ambientals actuaran de dues formes:
  1. De forma positiva si la seva presència suposa un facilitador per superar la deficiència, les limitacions en l’activitat o les restriccions en la participació.
  2. De forma negativa si suposa una barrera o un obstacle que destorba o agreuja qualsevol dels components anteriors.

La classificació de la CIF aporta dos termes nous pel que fa al seu significat:

  • FUNCIONAMENT: Terme global per a les condicions de salut positives referit a:
  1. Totes les funcions corporals.
  2. Activitats.
  3. Participació
  • DISCAPACITAT: a la CIF varia el seu significat respecte a la CIDDM[1]: és el terme globalitzador dels factors negatius del funcionament humà, i engloba:
  1. Deficiències.
  2. Limitacions en l’activitat.
  3. Restriccions en la participació.
  • ESTAT DE SALUT: terme utilitzat per la CIF per substituir al de “malaltia”.
  • DOMINI: és un concepte derivat de la nova estructura, i es refereix a un conjunt rellevant i pràctic d’accions, funcions fisiològiques, estructures anatòmiques, tasques o àrees de la vida relacionades entre si.
  • CONSTRUCTE: conjunt de qualificadors emprats per descriure i/o modificar cadascun dels components d’aquesta classificació.
  • QUALIFICADOR: cadascun dels elements que formen part d’un determinat constructe per a cada un dels components de la CIF, i que descriu i/o modifica un determinat ítem de l’escala (creixent en negatiu, excepte per als factors ambientals, que pot ser en negatiu o en positiu).

Codificació de les escales:

La CIF utilitza un sistema de codificació alfanumèric que ens permet ubicar cada ítem de cada una de les escales segons una lletra (que encapçala el codi). Després, ve una seqüència de 3 a 5 números , els quals ens indiquen per la seva posició i el seu valor totes les dades que cal saber sobre les característiques de la discapacitat que vol definir el codi: capítol, diferents nivells de desagregació i les seves subcategories. Es poden afegir un 8è i un 9è dígit, que indiquen ítems especials que encara no estan llistats o no són especificables.

Aquests codi fonamenta el seu sentit en l’ús dels “qualificadors”, que són l’element descriptiu de la discapacitat:

  • Descriuen els estats relacionats amb la salut.
  • Descriuen o modifiquen un ítem determinat, indicant la pèrdua o agreujament que recull aquest ítem.
  • Al conjunt de qualificadors que s’aplica a cada una de les escales (o components) de la CIF, se li diu constructe.

Conclusions

  • La utilitat pràctica de la codificació de la CIF és la possibilitat de descriure i valorar els factors negatius de la salut i els estats relacionats , arran d’aplicar els qualificadors de cada un dels constructes.
  • Hi ha un canvi de paradigma, que va d’una concepció i terminologia negativa de la discapacitat, a una perspectiva positiva del funcionament humà.
  • La codificació de la CIF és més complexa que la de la CIDDM, però aporta informació més completa.
  • Mentre la codificació clínica (escales de funcions i estructures corporals) és de fàcil aplicació, la codificació social ( ambiental, educativa, etc) és sempre més relativa al criteri del codificador.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada