dissabte, 14 d’abril del 2012

Connectivisme: una teoría de l'aprenentatge per a l'era digital (G. Siemens, 2004)

Les grans teories de l'aprenentatge que ens han acompanyat els darrers anys, s'han vist envoltades pel fenomen tecnològic, el qual ha modificat la manera de pensar i de fer de la societat. La presència de les noves tecnologies ha canviat no només la manera de fer les coses, sinó també la manera com es genera , es comparteix i es connecta el coneixement.

A nivell educatiu, aquest canvi ha produït una transformació en les necessitats de la comunitat educativa. Per una banda, és un fet que cal preparar els nostres alumnes per a la contingència. Això ja no és una possibilitat, és una necessitat, perquè la velocitat de canvi exponencial de la tecnologia fa que anticipar com serà la societat futura esdevingui una utopia. Això implica una orientació clara del sistema educatiu cap al desenvolupament de les competències dels alumnes.

Per altra banda, la manera de fer dels docents ha de canviar. Ja no n'hi ha prou amb el canvi de paradigma del mestre transmissor al mestre guia, i d'aquest a l'acompanyament educatiu que proposa el constructivisme. Ja no és suficient amb ser un referent interessat en la cultura, llegir el diari i estar al dia de les coses que passen. Els mestres han de ser coherents amb l'època de coneixement connectiu en què vivim, en què viuen els seus alumnes, i això vol dir estar, d'alguna manera, connectats amb les xarxes de coneixement que mouen el món actual. Es tracta també de compartir el coneixement, tant el nostre com el que descobrim en altres persones. Cal utilitzar, modificar i enriquir aquest coneixement per tornar-lo a compartir. En aquesta tasca, les noves tecnologies representen una oportunitat d'enriquiment personal i professional, perquè faciliten molt la connexió en xarxa que permet un creixement en col·lectiu del coneixement.

Crec que és interessant escoltar, llegir, informar-se de les noves tendències i teories de l'aprenentatge i del coneixement que estan impregnant la manera de fer de molts col·lectius docents. En aquest sentit, proposo tres documents que apropen la nostra mirada al paradigma filosòfic del segle XXI, el connectivisme, en el qual, George Siemens és un referent inel.ludible:


George Siemens (12 de desembre del 2004). Traducció:Diego E. Leal Fonseca[1]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada