dilluns, 29 de desembre de 2008

Sessions didàctiques dels treballs en grup: un bon entrenament per cultivar "tomaquets" de qualitat.



Després d’haver fet la sessió didàctica del treball en grup, i d’haver assistit a la sessió de la majoria dels altres grups, crec que és hora de reflexionar i treure algunes conclusions:


Treball cooperatiu:


Primerament, l’experiència personal ha sigut molt gratificant. No cal dir, que qualsevol activitat acadèmica orientada al desenvolupament de la cooperativitat entre els companys d’estudi ( d'aquí a uns dies, companys de feina ), té un gradient de dificultat afegit . En el nostre cas, el fet de ser alumnes de diferents especialitats i de procedència geogràfica molt dispersa, ha fet que en un principi tingués la preocupació de si seria possible un bon enteniment a l’hora de col·laborar en la recerca, discussió, preparació i execució del treball. Però he quedat molt gratament sorprès de la compenetració i les ganes de col·laborar de tots els components del grup. Evidentment ha hagut desavinences, desacords, però sincerament crec que , independentment de la qualitat del treball en sí, ens hem de felicitar per la dinàmica i la capacitat cooperativa que hem aportat tots els components. Aprofito per convidar-vos a fer una ullada al contingut del treball publicat a la xarxa sobre el tema de l'ús de la vikipèdia a les escoles.


Sessions didàctiques: un primer pas per aprendre a "cultivar tomaquets"

La metodologia emprada per tots els grups, desenvolupant el tema com a sessió didàctica participativa i en alguns casos interpretant el paper de mestres , ha estat molt enriquidora. Per una part, hem assolit els continguts, en major o menor grau, dels diferents temes que eren objecte d’estudi. Però anant una mica més enllà, a l’hora d’ensenyar i educar als nens, no només és important el contingut del que expliquem. Com a mestres, haurem de fer pedagogia: ensenyar i educar tenint en compte :

- L’adequació del mètode que fem servir a l’aula.


- Els recursos que tinguem en cas de problemes tècnics ( "pla B" ).


- La capacitat d'engrescar a la participació als alumnes .


- Escollir dinàmiques de classe que ajudin a motivar els infants .


- Preparar molt bé cada sessió didàctica, per tal que els nens sempre tinguin clar quins són els objectius de la feina, com l’han de portar a terme , quines eines tenen per treballar,etc


- En últim terme tenir molta cura de la nostra actitud com a ensenyants. Els nens faran allò que ens vegin fer a nosaltres.

En definitiva, l’experiència tant de la sessió didàctica del meu grup, com de les sessions dels altres companys, juntament amb els comentaris del professor que ens oferien una visió més pedagògica de la dinàmica de cada grup, m’han fet assolir una consciència diferent del que representa "impartir una classe".

Tot això m'ha fet venir a la memòria un article sobre educació que vaig trobar a educaweb.com : "Quien quiere tomates como los de antes" i que em va semblar molt gràfic. Té a veure amb la responsabilitat que tindrem com a mestres vers al desenvolupament dels infants dintre d’una societat cada vegada més deteriorada per la falta de valors. A l’article, fa una comparativa de la qualitat i maduresa dels joves d’avui dia amb la qualitat de les fruites i verdures que trobem al mercat. :

"...frutas que no han tenido tiempo de madurar pero que son espléndidas a la vista..."

Per altra banda dona una visió de la formació del mestre molt interessant, plantejant el problema del nivell i de maduresa amb el que arriben molts estudiants a la universitat.


Jo també em plantejo , com l’autor de l’article , si algun dia podrem tornar a tenir " tomates como los de antes"; personalment , quan m’incorpori al món docent faré el que pugui perquè així sigui.



Jordi Bermúdez.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada