dimarts, 9 d’octubre de 2012

Quina és la finalitat última de l'educació?


Aquesta és la pregunta que hauríem d'anar revisant de tant en tant des de la docència. La trepidant activitat dels mestres i professors, sovint no deixa espai a la reflexió pedagògica, però crec que cal repensar quina és la finalitat de l'educació amb la mateixa freqüència que el món va avançant.
A més, les nostres reflexions sovint no coincideixen amb les d'altres docents, la qual cosa és, si més no, motivadora i enriquidora. També és important compartir aquestes reflexions. Llegir el punt de vista d'altres companys ajuda a pensar amb més claredat, ens ajuda a eixamplar la nostra visió i que aquesta no s'acabi a les quatre parets de l'aula. 
En aquest sentit, avui recuperava la lectura d'un treball que vam dur a terme fa un parell d'anys un petit grup de mestres i estudiants. Es tractava de desgranar com els objectius del currículum vertebren els aspectes fonamentals que donen sentit a l'educació dels infants, que donen pistes de quina és aquesta finalitat última de l'educació.


El currículum de primària com a eix vertebrador d'una educació per a viure i conviure. 
(2009)

Vivim en un període de canvi a les escoles del nostre país. Aquest canvi el devem a la nova normativa, al nou decret (142/2007) pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. Ara bé, davant de qualsevol canvi, cal preguntar-se el perquè es produeix. Tractant-se d'un tema tant complex com és l'educació, no seria raonable trobar només una resposta, més aviat, hauríem de tenir la capacitat d'establir diversos arguments que ens guiïn en aquesta transformació sobre el què ensenyem a les escoles.
En primer lloc, el trobem en la funció de l'escola i en el significat que donem al verb educar. D'acord amb Tomé. A (2005:4)

“... Si por educar entendemos fomentar en el alumnado la habilidad de vivir i convivir como ciudadano, favorecer el desarrollo de unas capacidades que le permitan formar parte de grupos sociales distintos, resolver de forma autónoma tares diversas, etc., estamos ampliando nuestra perspectiva. Los aprendizajes académicos no son suficientes para la consecución de estos fines ...”.
És a dir, l’educació no pot restar limitada a les parets de l’escola. En aquest sentit, l’educació no formal i informal que els nens reben en totes les seves accions quotidianes esdevenen també bona part de la formació dels infants.
   Una segona raó, la trobem exclusivament en l'àmbit polític, en aquest cas i també com afirma Tomé. A (2005:4)

“... nos encontramos ante la necesidad de establecer un currículo que esté en consonancia con las exigencias europeas i sociales actuales...”

   La realitat és que vivim a un país que no camina sol pel món i el fet que formem part de la Unió Europea té repercussions també en l'àmbit educatiu. Per tant, els canvis educatius han d'anar o si més no intentar anar pel mateix camí que la resta de membres Europeus.
  El currículum és aquell document que conté tot aquell conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació dels diferents ensenyaments.
   En aquest sentit, doncs, s'entreveu que en el rerefons del currículum  hi trobarem la finalitat última de l'educació: aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els orientin en les seves accions; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir de manera activa i critica en la societat actual, tenint en compte que és una societat diversa, plural i en canvi continu; desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per esdevenir persones responsables, autònomes i integrades socialment de manera activa i satisfactòria, amb una capacitat d’aprendre permanent al llarg de la vida per poder adaptar-se a noves situacions. 
  En definitiva, l’educació ha de desenvolupar en els ciutadans les capacitats bàsiques per viure i conviure en societat de manera efectiva: capacitat de saber, de saber fer, de saber ser i de saber estar. D’aquesta manera, els nostres alumnes han d’adquirir coneixements sobre el món, disposar d’eines per comprendre'l, habitar-lo i millorar-lo.
   Entendrem doncs, que l’educació a l’escola ha de procurar integrar determinades virtuts i capacitats concretes en els seus alumnes: autonomia i iniciativa personal, capacitat de resolució de problemes i capacitat de treballar en grup, mantenint una actitud de respecte a la individualitat i a la diversitat.
Arcadi Oliveres (2008) afirmava a una xerrada a la UAB:

“... El món que us trobareu és un món extraordinàriament desigual: desigualtat en els aliments, desigualtat en l’accés a l’aigua, desigualtat en l’accés als diners...”

 A més, creiem necessari que els alumnes gaudeixin d’una educació sòlida en valors i transversal a tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, per tal que aprenguin a ser solidaris, comprensius i a desenvolupar l’empatia,  D’aquesta manera acceptaran les diferències de la societat, la qual cosa els permetrà conviure i integrar-se, en un clima de respecte i cooperació amb els altres. Pensem que se’ls ha de donar les eines necessàries perquè puguin conviure amb els altres, ja que segons Arcadi Oliveres (2008)

"...estem a les portes d'una societat multiètnica i multicultural"

Per tant creiem que és important que els nens adquireixin valors de responsabilitat i diàleg davant la gran diversitat de cultures, llengües i religions que conviuran en una mateixa regió.
 Tenint en compte que vivim en un món de canvi trepidant pel que fa a la ciència, la tècnica i les noves tecnologies, els  ciutadans del futur han de ser competents en l’ús de les TIC com a eina per un tractament òptim de la informació. En aquest camp, haurà de ser capaç de resoldre problemes reals, prendre decisions i participar en entorns col·laboratius de comunitats d’aprenentatge ( tant formals com informals), generant produccions responsables i creatives.  A més, saber fer un ús eficaç de les TIC permetrà comunicar-se amb diferents tipus de llenguatges, implícits en els nous camps d’estudi que fan servir les noves tecnologies. D'aquesta manera, G. Heras i Q. Làzaro (2001) ens diuen:

"...L'escola ha de facilitar que el nen s'expressi, es comuniqui, comprengui i conegui diferents maneres d'entendre l'escola..."

  Però també ens hem de plantejar per a quin perfil de societat volem educar els alumnes, partint dels objectius del Decret de la Generalitat.
  Per a les generacions anteriors la natura era una font primària de recursos que s'havia d'explotar per sobreviure. Però al llarg dels anys, l'economia basada en la productivitat i la societat de consum han esdevingut una degradació progressiva del medi ambient. Per aquest motiu és molt necessari plantejar els canvis adients per afrontar un futur més sostenible. En aquest sentit serà primordial que el nen sigui conscient de l’impacte de l’acció de l’ésser humà en el passat. Per tant, li haurem de transmetre el valor moral de tenir cura del medi ambient i la importància de les petites accions que contribueixen a la seva conservació, creant una consciència ecològica i responsable vers l’entorn.  És el primer pas per fomentar una societat crítica capaç de millorar i aprendre dels seus errors.  Així, podrem millorar les accions en el present sense malmetre la natura i conrear un futur on conservem la nostra identitat, l’origen de la nostra existència.
  També s’han de formar persones capaces de gaudir de les experiències personals i col·lectives, ja que d’aquesta manera s’assoleix la satisfacció, la qual provoca plenitud i confiança en un mateix.
  Així doncs, veiem que la finalitat última de l’educació és aconseguir una societat amb ciutadans que hagin adquirit les competències necessàries per viure i conviure de manera òptima. Per aconseguir aquesta fita, l’educació a l’escola haurà d'emmarcar sempre els processos d’ensenyament-aprenentatge partint d’un  desenvolupament competencial del currículum, que girarà en tot moment entorn als quatre eixos següents:
-      Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.
-      Aprendre a pensar i comunicar.
-      Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
-      Aprendre a conviure i habitar el món
  Després de fer un profund anàlisi del currículum en la part que fa referència als continguts de l'àrea del coneixement del medi social natural i cultural, hem vist que tots aquests aspectes hi són treballats, però no podem obviar que durant tot el procés educatiu s’infereix una finalitat última que no podem perdre mai de vista, i aquesta és com va dir Arcadi Oliveres (2008):

“... Si alguna finalitat heu de tenir per sobre de totes les altres, és ensenyar als nens i nenes a ser feliços...”

    De fet, en aquest senzill concepte poden resumir-se tots els anteriors; una persona feliç és una persona plena, capaç de gaudir d’una manera sana i responsable de la seva vida en societat, actuant amb empatia vers els altres i ajudant a fer un món millor.

Article el.laborat per: 
 Víctor Pons, Clara Tordesillas, Eva Dalmases, Marina Oliver, Blanca Jorba i Jordi Bermúdez.(2009)


1 comentari:

  1. Cal aturar-se de tant entre classe i classe i pensar quin és el nostre objectiu últim.

    ResponElimina