Cal sortir de l'escola per aprendre?

Una de les qüestions que preocupa a l'hora d'organitzar un nou curs escolar és l'organització de les sortides.

En ocasions, els impediments econòmics, organitzatius i de disponibilitat que ens trobem, ens obliga a reflexionar sobre el valor pedagògic d'aquestes activitats fora de les parets del centre. Personalment, quan els dubtes m'envaeixen,  necessito rellegir aquells autors que un dia em van impregnar amb les seves paraules, cal no oblidar quin és l'objectiu que ens ha dut a ser mestres...

Ahir recordava un article molt interessant que Pilar Benejam va publicar fa uns anys, "Els objectius de les sortides" . M'ha vingut a la memòria una de les frases que hi conté:

" ...El tractament que molts centres escolars donen a les sortides escolars, ens mostra com entenen el coneixement del medi i la seva concepció del procés d'ensenyament-aprenentatge..."

(BENEJAM, P. (1996), "Els objectius de les sortides". A: Perspectiva Escolar, núm. 204, pàg. 2-8)

De fet, el tractament que li donem a les sortides en aquest plantejament inicial del curs, ha de ser coherent amb el nostre criteri pedagògic i amb l'enfocament educatiu que volem aplicar a la nostra programació de curs. En aquest sentit, crec que val la pena citar els dos objectius que Pilar Benejam assenyala com a més significatius:

• Per una banda, les sortides escolars són un moment idoni per la socialització dels infants. Faciliten la convivència de l'alumnat i el professorat, tot construint una idea de grup. A més, els espais educatius que es creen al llarg de les sortides són propicis per fomentar una actitud de col.laboració i de participació: excursions, jocs, debats, etc.

• L'aprenentatge per descobriment directe es dóna de manera espontània quan posem els infants en contacte amb experiències adequades i riques. És llavors quan pren sentit treballar l'entorn de manera progressiva, d'allò concret a allò general.

Tot i així, no podem caure en els antics paranys que el sistema educatiu d'aquest país va conrear ara fa uns anys amb la LOGSE. Partim del principi pedagògic d'una escola constructivista en què els nens construeixen el seu propi coneixement a partir de les seves inquietuds, per descobriment, incentivats i estimulats per l'interès de respondre aquells dubtes inicials i els que es van generant al llarg del procés d'aprenentatge. Però no podem menystenir la figura del mestre, que haurà d'estar sempre molt atent per acompanyar els alumnes en aquest viatge, tot guiant llur mirada vers un coneixement que, poc a poc, s'acosti al coneixement científic. 

Alguns autors com Joan Santacana (1998) i Pilar Benejam (1996), defensen aquesta reivindicació de la figura del mestre en un entorn escolar d'aprenentatge per descobriment en funció dels següents aspectes:

1.- De l’observació directa dels nens s’obté una informació a través dels sentits limitada als mateixos. Hi ha altres informacions vinculades als llenguatges humans, que si no els hi diu un mestre, l’alumne no ho pot aprendre ell sol. Per tant, hi ha part dels coneixements de la realitat que l’alumne pot aprendre per ell sol, però d’altres que no ho pot fer sol. No sempre l’aprenentatge per descobriment ens portarà tots els coneixements; en ocasions fa falta mediació.

2.- L’alumne, quan mira, es fixa en allò que li és familiar. Si volem que aprenguin coses noves, els hem d’orientar la mirada , perquè fixin l’atenció en coses noves que cal aprendre. Aquesta feina de guiatge l’ha de fer el mestre.

3.- L’aprenentatge per descobriment no ens porta a algunes informacions importants només amb els sentits. A través dels sentits, l’alumne accedeix a l’estat del “riu”. Però, per exemple, el per què aquell riu està com està, no es percep pels sentits. Només s’arriba a les causes fent preguntes als nens: novament, cal el guiatge del mestre.

4.-Fa uns anys, es considerava el medi psicològic igual al medi físic ( el que coneixem  és el que podem percebre al medi físic immediat).  Abans el medi que coneixien les persones era allà on vivien. Avui dia, les noves tecnologies han provocat una revolució pel que fa a l'accés a la informació,  les informacions d’altres llocs i el medi van més enllà. Avui dia, amb la premsa, TV i Internet, s’han trencat les barreres de l’espai i del temps.. El concepte de medi s’ha eixamplat a escala planetària.

        Per tant, personalment crec que té  sentit incorporar les sortides escolars a la vida escolar dels alumnes, amb un criteri pedagògic que permeti els alumnes relacionar allò que aprenen amb la realitat de l'entorn. Té sentit pensar en sortides escolars que permetin als alumnes partir de l’entorn més proper i anar expandint, però sense descuidar que des de ben principi, els infants més petits han de poder accedir a informacions que van més enllà de l’espai i del temps propers. En definitiva, un bon tractament de les sortides escolars per part dels centres i per part dels mestres, posa el coneixement del medi al servei del desenvolupament dels nostres alumnes i, per tant, al servei del desenvolupament de la societat. 

      

      En aquest sentit, cal tractar els temes d’una manera que no sigui merament descriptiva, ho podem relacionar amb problemàtiques . Les sortides han de tenir l’objectiu d’analitzar les causes d’un problema socialment rellevant i de proposar-ne millores per solucionar-lo  des d’un model crític.

Es pretén per tant la formació d’un pensament reflexiu, crític i creatiu dels alumnes, perquè adquireixin un compromís per l’acció personal i col.lectiva davant d’aquests problemes.

     

      Jordi B.