divendres, 16 de desembre de 2011

El treball per projectes: per un aprenentatge de qualitat, millor partir d'allò que els alumnes voldrien saber.

Treballar per projectes és fonamentar l'aprenentatge en allò que els nens i nenes volen saber o bé els agradaria saber. Aquests temes que els inquieten sorgeixen arran de la conversa, ja sigui a l'aula, o a qualsevol dels moments del dia a dia escolar. És per això que el punt de partida és l'atenció de l'equip docent per copsar aquells temes i converses en què els alumnes estan especialment motivats, aquells fronts que s'obren davant les inquietuds espontànies dels nens.

La pedagogia escolar fonamentada en el treball per projectes no pot estar recolzada en l'acció d'un sol docent, ni tampoc en una organització del centre escolar compartimentada i poc connectada. Els qui hi intervenen dependrà de la disponibilitat de persones que hi hagi: pares, mestres, especialistes... Fins i tot, sovint afavoreix molt un aprenentatge més significatiu la intervenció de persones alienes a la comunitat escolar que poden fer la seva aportació puntual: bombers, experts en alguna temàtica, professionals que intervenen en les sortides, etc.

En un treball d’un bon projecte la feina surt del dia a dia, quasi no cal preparar res. Els infants comenten i trien, amb l’ajuda d’una persona que els orienti la mirada cap a uns camins amb més garantia d'acostar-se al coneixement científic entorn del tema escollit. A partir d’aquí han de triar les activitats. Crec que la feina de l’adult és més acompanyar, orientar, i després anotar, que preparar feina prèviament.

Els nens i nenes, per sentir-se integrats en el projecte, han de tenir necessitat de sentir-se informats del tema proposat o triat. Han de tenir-ho clar. Si no tenen curiositat per descobrir tot allò que va sorgint, la manca de motivació no posa en marxa les habilitats de pensament que calen per un aprenentatge significatiu i de qualitat. D'altra banda, quan els nens segueixen el seu propi projecte, quan cerquen un coneixement fruit de la necessitat de comprendre, de descobrir més enllà del que li és donat, són realment incansables i posen en marxa tots els sistemes cognitius. És un moment màgic en el qual els alumnes connecten coneixements nous amb el que ja tenen; es modifiquen els esquemes mentals fruit del desequilibri cognitiu que provoca la descoberta i es creeen noves estructures de pensament.

Aquesta manera de treballar a l'escola, pot seguir una seqüència similar a la següent:
  1. Tria d’idees amb la intenció de trobar un tema, un projecte global que engresqui a la majoria dels infants del grup classe.
  1. Tria democràtica d’un projecte. Es realitza entre la totalitat de propostes dels components i després d’haver escoltat les argumentacions presentades. Es pot fer una campanya propagandística de les diferents propostes.
  2. Expressió verbal, escrita o gràfica dels coneixements previs que té cadascun dels alumnes sobre el tema que es treballarà.
  3. Recollida d’aquests conceptes en forma d’esquema o mapa conceptual.
  4. Elaboració d’una llista que inclogui les preguntes i qüestions que ens fem sobre el tema escollit (individualment o en petit grup).
  5. Elaboració simultània d’una llista de tot el que creuen saber sobre el tema i també del que volen saber de manera més aprofundida.
  6. Concreció dels mitjans, de les activitats, ... que consideren necessari consultar, realitzar... per tal d’obtenir respostes a les seves qüestions.
  7. Preparació d’una petita enquesta per tal d’esbrinar que saben els seus familiars que ells o elles desconeixen.
  8. Realització de les activitats proposades per l’alumne o per les persones adultes (visites, excursions, visualitzacions d’audiovisuals, entrevistes...) que facilitin la resolució de les qüestions plantejades.
  9. Expressió orals, escrita o gràfica del que han après sobre el tema (llibrets, murals, xerrades amb altres companys de cicle o de l’escola).
  10. Recollida, en forma d’esquema o de mapa conceptual, dels conceptes nous o modificats després de la realització del treball.
  11. Recull, si així es decideix, en forma de llibre, de mural, d’exposició... de tots els aspectes treballats.
  12. Avaluació del procés realitzat.

Sintetitzant:
Proposta. Elecció. Planificació. Realització. Revisió.

1. Elecció del projecte. Què volem?
Activitats dels infants.
Proposta de temes.
Justificació i argumentació de les propostes.
Tria del tema.
Definició del projecte.
Explicitació dels coneixement previs.
Representació gràfica (il•lustració, escrit...) per fixar-ne la definició, la tria i els coneixements previs.
Verbalització del procés que s’ha de seguit en la definició del projecte.
Activitats del mestre.
Receptivitat envers la motivació dels infants i l’interès que espontàniament manifesten per conèixer i aprendre coses.
Creació de situacions que estimulin la curiositat i la iniciativa dels infants.
Fer descobrir l’abast i la viabilitat dels temes.
Estimular, recollir, clarificar i ordenar les aportacions dels infants.
Vetllar per la participació de tots els infants.
Interpretació de les idees dels infants en relació als conceptes dels adults.
Formulació d’hipòtesis respecte al contingut d’aprenentatge que pot vehicular el projecte.

2. Planificació del projecte. Què hem de fer?
Activitats dels infants.
Elaboració de l’índex (referen visual a l’aula).
Recerca creativa de possibles estratègies i accions.
Tria d’estratègies i accions.
Elaboració del pla d’acció.
Distribució de les tasques i agrupaments.
Elaboració d’empentes col•lectives o individuals de la planificació.
Activitats del mestre.
Valorar l’eficàcia i al viabilitat de les estratègies i accions.
Preveure la temporalització de les accions.
Formular criteris d’agrupament dels infants.
Previsió de:
- Les fonts d’informació.
- Els materials.
- L’espai i el temps necessaris per portar a terme les accions.
Reformulació d’hipòtesis respecte al contingut d’aprenentatges que pot vehicular el projecte.

3. Desenvolupament de les accions. Fem-ho!
Activitats dels infants.
Realització de les accions planificades:
- Per a la recerca d’informació.
• Entrevistes.
• Lectures.
• Observacions i a través
d’experiments.
- Per recollir i organitzar la informació que cal transmetre als altres. Representació (gràfica, plàstica): esquemes, taules, àlbums, murals, ...
Incorporació de nous suggeriments no planificats.

Activitats del mestre.
Posar a l’abast dels infants els materials necessaris.
Suggerir i facilitar els mitjans per poder recollir i transmetre la informació.
Interacció directa i personal del mestre amb cada infant.
Fer adonar als infants de:
- El seguiment del pla de treball.
- Els resultats que es van aconseguint.
- Les variants que apareixen respecte a la planificació inicial.



4. Avaluació del projecte. Com ha anat? (procés, producte, aprenentatge).
Activitats dels infants.
Proposta de temes.
Recordar, amb l’ajut de les empremtes i els materials elaborats, les diverses fases del projecte per:
- Comparar allò que sabien amb allò que saben (què han après).
- Veure què ha anat bé i què ha anat malament en cada fase del procés.
- Revisar els materials elaborats.
Elaborar conclusions.
Difondre les conclusions.

Activitats del mestre.
Avaluar l’aprenentatge dels infants respecte a les hipòtesis prèvies.
Ajudar als infants a recorda el procés seguit.
Avaluar els aprenentatges individuals de cada alumne.

--------------------------------------

2 comentaris:

  1. L'aprenentatge multidisciplinar que sorgeix de les inquietuds dels aducants és la manera, tens raó. És més, jo diria que és la única manera d'aprendre de manera significativa.
    És un plaer llegir els teus comentaris, com sempre.

    Carles Solà

    ResponElimina