Tendències que marquen un canvi de l'enfocament educatiu a la societat digital

Pels docents d'avui dia, plantejar-nos quins han de ser els aprenentatges que preparin els alumnes per a la societat  del segle XXI és tot un repte. Segons el currículum vigent, la finalitat educativa de l'escola és preparar els educands per a la contingència,  formar persones competents que puguin desenvolupar-se autònomament i adaptar-se als canvis. També han de ser  capaces de conviure en societat amb una visió crítica que permeti millorar el món.

Aquesta mirada oberta del currículum  crea un entorn flexible que facilita la incorporació de noves metodologies i de nous continguts, sobretot tenint en compte la vertiginosa època de canvis que actualment aclapara la nostra societat.

Tot i que no sabem amb seguretat cap a on anirà el model social actual, hi ha una sèrie de tendències produint-se al voltant nostre que ens donen pistes de com serà la societat digital del primer quart del segle XXI:

• Els costos unitaris de tots els elements que es necessiten per a processar, emmagatzemar i transmetre informació, tendeixen a l’anulació, en un procés accelerat del món de la tecnologia. Aviat, processar, emmagatzemar o transmetre la informació no costarà res (Enrique Dans, 2009).

•  La utilització del codi digital ha introduït  un canvi total en la manera de tractar la informació. La convergència dels diferents codis de so, imatge, fotografia, televisió, etc, en un sol codi numèric d' uns i zeros, produeix la convergència dels aparells que treballen amb ells. Per tant, s’està produint una convergència de diferents sectors (cinema, tv, radio, so, etc), donant lloc al naixement del sector de la informació (Joan Majó, 1997).

•  Per  tradició, sectors com el de TV i telèfon donaven més atenció als serveis que als costos, seguint uns principis de servei públic. Però la nova tendència és passar del monopoli nacional a la competència, del servei públic al mercat: s’introdueix el principi de funcionament de mercat, dels costos i de la competència en la distribució de la informació. Aquest nou enfocament té dos aspectes a considerar:

a.       La mercantilització de la informació influeix en els altres sectors per a crear un nou sector.

b.      La digitalització de la informació facilita enormement el canvi de la informació continguda: aporta una capacitat de crear realitat enorme, y arran d’això ja no tindrem cap garantia que allò que estem veient existeixi.

•  En el món de l’economia, l’abundància d’informació provoca que la informació esdevingui un nou factor de producció que permet substituir els altres. L’ús de la informació, es refereix a coneixements, tecnologia, i permetrà, cada vegada més, fer les mateixes coses utilitzant menys recursos.

•  Aquest fenomen que es produeix en el món de la producció és present encara més en el món del consum. Cada vegada el nostre consum estarà menys basat en els productes i més en els serveis.  Però això no passarà només al món de la informació: la societat industrial anirà obrint pas a una societat molt més basada en els serveis,deixant de banda el sistemes de producció tradicionals.

•  En el món del treball, l’ambient de treball que tindrem en el futur serà molt més inestable, molt més variable, molt més flexible. El treball, el lloc de treball i l’aportació al treball dependran molt més del que cadascú sàpiga fer, més que no pas d’inserir-se en una organització piramidal.

• Per primera vegada, les societats occidentals tenen consciència de l’existència de límits físics, i l'actual crisi n'és un bon indicador. La conseqüència és que són impensables , per suïcides, nivells de creixement molt importants durant els propers anys.

•  La combinació dels factors anteriors, fan pensar que la revolució de la informació provocarà uns augments de productivitat importants en tota l’economia: en el futur, la indústria incrementarà la productivitat, i la dels serveis augmentarà extraordinàriament. Això fa pensar en dos escenaris:

a.       Que predomini la prudència amb un baix creixement del PIB, que juntament amb l’augment de productivitat elevaria molt l’atur (tot i que actualment ja estem a nivells espectaculars) .

b.      L’intent de resoldre l’atur amb uns creixements importants, la qual cosa, esdevé un suïcidi econòmic per un sistema en depressió que, pel que sembla, encara no ha tocat fons.

Aquest panorama genera tot tipus de reflexions a nivell econòmic, social i cultural, i per tant ens han de servir en la difícil tasca pendent de repensar una educació pel futur a les escoles. Algunes d'aquestes reflexions són:

1.- Si no es prenen mesures per redistribuir el treball i la renda que genera, cada vegada hi haurà gent més rica per una banda i aturats per l’altra. I el treball que va desapareixent és precisament el que no requereix l’aportació de coneixements, el treball poc qualificat.

2.- La incorporació de coneixements és la font de progrés d’una societat. L’acceleració del món de la informació respecte al biològic, fa que les persones hagin de canviar els seus coneixements al llarg de la vida laboral per no ser uns inadaptats. Per tant, l’ensenyament ha de deixar de ser una cosa per a la primera etapa de la vida, i convertir-se en una activitat permanent al llarg de tota la vida.

3.- L’educació inicial ha d’estar dissenyada per formar unes persones perquè al llarg de la seva vida sàpiguen continuar aprenent i anar canviant de coneixements. En aquest sentit, els currículums haurien d’estar molt més centrats en actituds , en tècniques, en aprenentatge, en informació, que no pas en informacions concretes.   És més adequada doncs, una llarga etapa de formació general abans de l’especialització (que implica més informació que actituds)

4.- Les tecnologies de la informació permeten canviar radicalment la manera d’aprendre. En aquest sentit,  facilitar l’aprenentatge i la transmissió d’habilitats per a la seva utilització és un element clau d’integració en la societat.

5.- Les institucions educatives haurien de ser pioneres d’aquest punt de vista i iniciar un canvi de paradigma. Si no ho fan, prepararen la gent per a viure en una societat que, quan hi arribin, no existirà.