Hauria estat un error esperar a digitalitzar les aules?

Què ha sigut del projecte EduCAT 1x1?

A finals del 2010, el director general d’Educació Bàsica i Batxillerat Jaume Graells feia una valoració de com havia anat la implementació dels netbook a les aules. En l’article d'Isaac Salvatierra publicat el 27 de Novembre de 2010 al diari Ara, Jaume Graells, defensava la necessitat d’engegar el projecte justament en aquesll moment. També el director del CTEI i professor de Tecnologia Educativa Aplicada a l’Educació a la FPCEEB, Miquel Àngel Prats, defensava a una entrevista a TV3 la necessitat de digitalitzar les aules per tal d’iniciar una més que necessària innovació dels recursos disponibles als centres educatius. Però una cosa en la que coincidien tots dos era en la necessitat d'avaluar acuradament el desenvolupament del procés en els diferents centres on s’havia dut a terme, per poder extreure conclusions.

Davant d’aquesta situació, penso que cal analitzar en conjunt les diferents informacions que van impregnant la renovació tecnològica en el món educatiu: per una banda, Jaume Graells argumenta que “ està funcionant millor que el curs passat” i que “els ordinadors han arribat a temps a tots els alumnes”; per altra banda, Miquel Àngel Prats diu que “els resultats educatius no han millorat, però tampoc han empitjorat”, però defensa la implementació del projecte 1x1 per la inherent competència digital que aquest aporta als alumnes ; i paradoxalment, uns dies després (14 de febrer de 2011), El Periódico de Catalunya publica en primera plana “ Ensenyament congela l’entrega d’ordinadors portàtils a l’aula”, argumentant una situació de crisi insostenible. És a dir, que en el transcurs d’un any i mig aproximadament, hem passat de fer una aposta clara per la renovació tecnològica a les aules, a plantejar-nos de manera conformista que "no hem millorat però tampoc hem empitjorat" i, finalment, a frenar tot el projecte per ser aquest poc menys que una ruïna...

Personalment, crec que la política educativa del nostre país està arribant a uns extrems d’incompetència que freguen la negligència. Com pot ser que es prenguin decisions com aquesta, de la nit al dia?, decisions que impliquen a tot un col·lectiu de professionals de l’educació que, increïblement, no tenen veu ni vot en tot aquest tema. Jo crec que hi ha un problema de base en l’organització de la jerarquia social, ja que l’administració educativa d’un país no hauria de dependre d’aquesta manera tan gratuïta d’un govern que cada quatre anys pot canviar de rumb.

Però tornant al controvertit tema de l’article d'Isaac Salvatierra, la meva postura és clara a favor de l’aprofitament de les noves tecnologies aplicades a l’educació. Pel bon funcionament de l’escola d’avui, és crucial pels mestres adaptar-se, fer servir les eines per aprendre a usar-les i intentar comprendre la cosmovisió dels alumnes de l’era digital. La tecnologia a l’escola no és una opció, és una tendència inevitable que hem d’aprofitar per educar millor, amb noves pedagogies que recolzin una educació dels infants i que els prepari per ser competents davant la contingència.

Però quan parlem de noves tecnologies, també hem de tenir en compte altres aspectes diferents al maquinari com l’aplicació de noves metodologies més adequades, la formació dels mestres, el suport tecnològic i tècnic als centres educatius, etc. En aquest sentit, hem començat la casa per la teulada, perquè hauria estat un bon inici fer una aposta clara per la renovació dels mitjans (millora de la connectivitat) i per la formació dels docents (facilitant i incentivant la seva assistència als cursos adients), en comptes d’omplir les aules d’ordinadors que, entre d’altres coses, han empobrit les arques de l’administració educativa i, a Catalunya, també les butxaques dels pares.

Quan el periodista pregunta a Jaume Graells entorn a la publicació de llibres com un simple PDF, la resposta és poc menys que una broma: “ que són millorables? Per descomptat. Però ja hi arribarem. El mercat s’encarregarà de millorar-ho...”. Però, jo em pregunto, no és responsabilitat del departament el fet d’aprovar uns llibres i uns altres no?

Un aspecte curiós de l'entrevista, rau en les afirmacions que fa Graells afirmant que amb el programari lliure no es pot garantir el bon funcionament dels ordinadors... Aquesta afirmació denota una ignorància supina en el tema. No és que els polítics hagin de saber de tot, però si més no haurien d’assessorar-se per experts abans de fer aquestes afirmacions públiques i abans de prendre decisions poc fonamentades. Personalment, estic en contacte amb el món de la informàtica fa força temps i, avui dia, el programari lliure té un bon calaix de solucions per a tot tipus de necessitats ofimàtiques i educatives. Si més no, el fet que els recursos de software siguin gratuïts, és més propi d’una escola inclusiva on tots els alumnes han de poder gaudir de les mateixes possibilitats sense barreres de cap tipus ( en aquest cas, econòmiques).

En el que sí estic plenament d’acord és en el fet que el mestre, entre d’altres tasques, ha de guiar els seus alumnes per fugir de la individualització alumne-PC , afavorint una construcció del coneixement basada en la cooperació. El que no acabo d’entendre és, si de debò el mestre és la peça clau per aconseguir l’èxit, per quina raó l’administració educativa no potencia els recursos humans? I per quina raó no recolzen el reconeixement social dels docents? Com pretenen arribar a les necessitats singulars de tots els alumnes retallant recursos humans a les escoles?

Finalment, vull destacar el darrer fragment de l’entrevista, perquè penso que reflecteix molt clarament el motiu del mal funcionament de l’administració educativa a Catalunya:

“El fet que Catalunya hagi estat, capdavantera en portar l’ordinador a l'aula, fa que (...) podrem ser molt competitius a nivell internacional en el sector editorial o en els entorns virtuals d’aprenentatge...”

Bé, pel que sembla, estem parlant d’una empresa que arribarà a ser competitiva. Però jo em pregunto, i l’escola? , parlem d’educació dels infants o de fabricació de peces d’una màquina. Realment crec que, els que sentim la professió docent, ens mereixem polítics més sensibles i més competents.

Jordi Bermúdez Martos

Materials didàctics i mitjans d'ensenyament (Manuel Area Moreira)

Recorregut històric dels mitjans d'ensenyament, i principis pedagògics que determinen el caire didàctic dels materials. Manuel Area ens ho mostra amb un recurs que combina la presentació de diapositives amb el vídeo del discurs. El recurs emprat per l'exposició del tema podria esdevenir un bon exemple de com s'ha de fer servir una presentació audiovisual sense que les diapositives s'apoderin del ritme del discurs.

Uniformes pels alumnes i una tarima pel mestre

La Consellera Rigau reivindica l’ús de l’uniforme a l’escola / Duran i Lleida aposta per recuperar la tarima del mestre” (Jordi Casabella. Diari El Periódico, 29 de març de 2011. Pàgina 30). Publicació del 30 de març de 2011, pàgines 2-5

Crítica

Arran de la Declaración de Salamanca (1994), la tendència dels sistemes educatius a nivell europeu s’inspira en una educació no excloent de tots els alumnes i, com diu el dr. Climent Ginè, “...La inclusión significa o implica diversidad, i debe apreciarse la diversidad humana como un valor[1]...”. Això ve a tomb en referència a l’article de Jordi Casabella, perquè sembla que la Consellera Rigau i el convergent Durant i Lleida encara no tenen clar que el posicionament de la LEC és clarament l’escola inclusiva.

Podria pensar-se que això només afecta els alumnes amb necessitats de suport educatiu específic, i que no té res a veure el tema dels uniformes amb l’atenció a la diversitat. Però no es tracta només de si es respecten o no es respecten les diferències, sinó que la diferència hauria de ser el punt de partida que nodrís tots els aprenentatges a l’escola. A nivell acadèmic, les diferents estratègies i els diferents punts de vista dels alumnes han de servir per establir un marc d’aprenentatge divers i ric, que ajudarà sens dubte a desenvolupar les competències en un món on la diversitat cultural hi és present. Però la capacitat socilitzadora dels infants també ha de poder enriquir-se de les diferències culturals, lingüístiques, religioses i, perquè no, amb les diferents tendències de la moda d’avui dia. Ni la Consellera ni el senyor Duran tenen dret a privar els alumnes dels estímuls que l’educació informal del nostre temps pot aportar als infants.

En definitiva, crec que no és gens seriós que els representants de l’administració educativa argumentin que eliminaran les diferències dels alumnes vestint-los a tots amb la mateixa roba. Potser s’hauria de portar a debat el que vol dir el terme “igualtat”. En educació, penso que la igualtat és la recepta de les dictadures, l’aliment tradicional d’una autocràcia que només vol persones submises sense criteri propi. Però si volem una educació moderna i justa, hem de lluitar perquè tots els alumnes puguin gaudir de les mateixes oportunitats d’aprenentatge. Es tracta de possibilitar a tots els infants que desenvolupin al màxim les seves capacitats, adaptant l’escola perquè no es trobin barreres amb l’aprenentatge, sigui quina sigui la seva situació cognitiva, social, cultural o acadèmica. Es tracta doncs, de substituir el terme “igualtat” pel terme “equitat”.

I si abans em referia a “les barreres d’aprenentatge” que es poden trobar els alumnes, entrem ara a comentar la defensa absolutament increïble que fa Durant i Lleida de “les tarimes del mestre”.

En primer lloc, si partim de la base que l’escola ha d’identificar i eliminar les barreres a l’aprenentatge que es puguin trobar els alumnes en el seu procés d’escolarització, crec que el tema de la tarima no ajudaria gaire. De moment, crea una distància emocional amb el mestre que esdevé la primera barrera per aprendre i que és un referent jeràrquic ben tòxic si el que es vol és l’ambient d’equitat esmentat anteriorment.

En segon lloc, només cal llegir alguns autors de la pedagogia moderna (i no tan moderna) per adonar-se que el senyor Duran i Lleida no entén la diferència entre “autoritat” i “autoritarisme”. L’autoritat d’un mestre no se l’atribueix ell mateix, sinó que se l’atorguen la resta de components de la comunitat educativa: alumnes, famílies, els altres docents, personal de servei, etc. I aquesta autoritat és el resultat d’una actitud empàtica, col·laboradora, atenta i professional, és a dir, que el mestre se l’ha de guanyar. Llavors, on encaixa el tema de la tarima en aquesta situació? A mi em sembla que l’època del mestre que sap més que l’alumne, que crida més que l’alumne, que és més gran que l’alumne (d’aquí la tarima) i que sempre té raó, és més de l’època en que aquests dos polítics anaven a l’escola que no pas de l’època actual.

Personalment, m’entristeix molt llegir comentaris com aquest, entre d’altres motius perquè considero que no és un tema que s’hagi de portar a debat en el sistema educatiu. Ara fa 10 anys, debats com aquest es mantenien a la seu de la UNESCO, on el consens de pràcticament totes les nacions que hi varen participar va fer que l’OMS introduís una nova terminologia més comprensiva, més respectuosa i més positiva a l’hora de considerar la diversitat dels individus (l’informe de classificació de les discapacitats del 2001-CIF). La meva pregunta és, de què serveix que organitzacions internacionals com la OMS i la UNESCO busquin el consens per progressar a nivell social (i a nivell educatiu), si després hi ha polítics de quatre anys de mandat (com Irene Rigau i Duran i Lleida) que, no només proposen esborrar identitats amb uniformes i recomanen imposar la submissió amb tarimes, sinó que, a més, tenen el dret i el poder d’imposar aquests canvis?

No vol dir que no me n’adoni de les dificultats que es troben els docents amb algunes modes de vestuari a les seves aules, i que no sigui conscient que la mala conducta i la falta de respecte d’alguns alumnes posen constantment en escac a molts mestres. No dic que sigui fàcil, però això no és motiu per fer les coses malament, sense rumb, i apel·lant més al cop de puny que no pas al sentit comú.

Com a mestre, si m’he de valer de la imposició física d’una tarima per guanyar-me el respecte dels meus alumnes, i si he de disfressar els infants amb uniformes que esborrin la seva personalitat, penso que potser m’he equivocat de feina. A més, crec que qualsevol opinió en sentit contrari seria un bon motiu perquè La Facultat de Magisteri Blanquerna (on he cursat els meus estudis) es plantegés en què ha fallat en la meva formació.

[1] GINER, CLIMENT. La educación inclusiva. De la exclusión a laplena participación de todo el alumnado. Barcelona 2009. (pp. 30)

Jordi Bermúdez Martos, 13 de juliol de 2011

COPIES DE SEGURETAT AMB COBIAN BACKUP

Segurament molts de nosaltres ens hem trobat alguna vegada amb problemes d'estabilitat al nostre ordinador. De vegades un virus, una variació de tensió elèctrica, una avaria del maquinari o, simplement, una errada nostra, ha fet desaparèixer informació vital de les nostres carpetes. La consciència de protegir les dades cada dia està més assolida a la societat digital, i per aquest motiu hi ha multitud de sistemes, aplicacions i empreses que acompleixen aquesta funció. Els mateixos sistemes operatius acostumen a tenir un sistema de protecció de la informació que tenim al disc dur (backup), i amb una senzilla operació ens permeten guardar les dades de manera selectiva a un sistema d'emmagatzematge extern.
Entre totes les aplicacions que hi ha al mercat, en aquesta intervenció faré referència a Cobian Backup, una aplicació de còpia de seguretat de dades que pertany al programari lliure i, per tant, és gratuïta.

Aquest programa consumeix pocs recursos, i manté tos els arxius protegits per no haver de preocupar-nos d'una caiguda sobtada del nostre sistema informàtic.
Cobian Backup permet fer còpies de seguretat en qualsevol suport, com per exemple una segona partició del nostre disc dur, un PenDrive, un DVD, etc.
En l'àmbit educatiu, la informació dels ordinadors de l'escola, àdhuc els ordinadors que hi ha a cada aula, pot representar pels nens i pels mestres el resultat de moltes hores d'esforç, i és molt recomanable disposar d'un sistema de còpies de seguretat automatitzat, que sense la nostra intervenció dupliqui la informació en un medi extern ( com pot ser un disc dur extern o un altre ordinador de la xarxa) de manera rutinària.

Les característiques funcionals d'aquesta aplicació de protecció de dades, superen amb escreix les de les aplicacions que venen implementades en els sistemes operatius Windows XP i Windows Vista:

• Cobian Backup et permet fer còpies d'arxius o directoris de manera complerta o de manera diferencial: això vol dir, que pot copiar tots els arxius programats cada vegada segons una pauta temporal, o bé pot fer una còpia de seguretat diferencial de les dades, actualitzant aquelles carpetes i arxius que s'han modificat des de la darrera còpia de seguretat.

• El programa consumeix molt pocs recursos, i es pot instal.lar com a aplicació executable o bé com a servei: en aquest darrer cas, el programa s'inicia automàticament a l'encendre l'ordinador, fa la seva feina, i ni ens adonem que està funcionant ( similar al funcionament d'un antivirus)

• Una altra característica molt important d'aquest programa, és que ens permet programar diferents tasques de còpia de dades: cada tasca , es referirà a uns arxius i carpetes determinades, i s'executarà en els moments diaris o setmanals que nosaltres l'indiquem en el mòdul de programació ( que podeu veure als tutorials que hi ha enllaçats al final d'aquesta intervenció). A més, cada una d'aquestes tasques pot allotjar les còpies dels arxius salvats en llocs diferents, del nostre ordinador, de la xarxa d'àrea local, o bé d'un lloc web ( normalment un servidor FTP que, per què ens entenguem, és com una carpeta virtual a la xarxa)

• Finalment, entre les moltes característiques d'aquest programa de còpies de seguretat (que després ampliaré al tutorial enllaçat), la més sorprenent és que té la capacitat de generar "esdeveniments": d'una manera molt simplificada, un esdeveniment és, en l'argot informàtic, una "cosa que pasa al nostre ordinador". En aquest sentit, un esdeveniment podria ser, per exemple, que s'executés un programa, que s'apagués l'ordinador, que ens avisi amb un senyal acústic, etc.

Versions del programa

Cobian Backup 10
Version 10 Boletus
For Windows XP, 2003, Vista, 2008, Windows 7
(works in both 32 and 64 bits Windows)
Darrera versió : 10.0.3.743

Download Cobian Backup 9
Version 9 Amanita
For Windows NT, 2000, XP, 2003, Vista
Darrera versió: 9.5.1.212

Download Cobian Backup 8
Version 8 Black Moon
For Windows NT, 2000, XP, 2003, Vista
Darrera versió : 8.4.0.202

Download Cobian Backup 7
Version 7 Luz de Luna
For Windows 95*, 98, ME, Windows NT, 2000, XP, 2003
Darrera versió : 7.6.0.353

Hi ha diferents versions d'aquest programa, i no sempre les més noves són les més adequades. Per un usuari particular és molt pràctica la versió Cobian Backup 7, però de cara a instal.lar a l'escola, per exemple, la vesió Cobian Backup 9 té més prestacions a nivell de xarxa i de programació d'esdeveniments. Aquí teniu tres enllaços que us ajudaran en les diferents fases d'utilització d'aquest programa:

Tuorial de Cobian Backup i enllaços de descàrrega de les diferents versions

1. Instal.lació còpies de seguretat amb Cobian Backup (també enllaços de descàrrega).
2. Configuració de Cobian Backup automàtic .
   
3. Web oficial, amb enllaços de descàrrega i característiques tècniques del programa.

Jordi Bermúdez Martos

Discurs de la promoció 2011 de Magisteri de la FCEEB (Blanquerna)

Discurs de Jordi Bermúdez Martos
Fòrum (Barcelona), 18 de juny de 2011

Auto Gordian Knot (AutoGK). Conversió DVD a AVI

Sovint ens trobem amb un DVD que volem convertir en un arxiu de vídeo per tal de poder editar-lo i utilitzar-lo més fàcilment. Hi ha molts programes que ens permeten descomprimir el DVD en una carpeta de l'ordinador, com per exemple Decripter, però trobar un software que transformi el conjunt d'arxius VOB en un únic arxiu AVI (per exemple) d'un tamany òptim per la seva manipulació, ja no és tan fàcil. Acostuma a passar que en el procés de conversió, es dóna un desajustament entre l'audio i el vídeo...

Us faig una proposta molt senzilla i molt eficaç:

AutoGordian Knot fa ús de diversos programes com AviSnth, DGMPGDec, Virtual DubMod, VobSub, etc..., per tal de fer un backup de les películes o vídeos, passar DVD a un AVI (XviD) en pocs passos i d'una forma molt senzilla.

Primerament hem de descarregar la versió més recent des de la web de l'autor (www.autogk.me.uk) i l'instal.lem.
Per realitzar la conversió, els arxius del DVD han d'esta ja al disc dur; això ho podem aconseguir amb programes com Dvd Decrypter, DVD Shrink, DVD Fab Decrypter, AnyDVD, etc.

Quan tinguem els arxius del DVD (VOB y el IFO) al disc dur, podrem iniciar el procés amb el programa Auto Gordian Knot...

A la secció “Step 1: Select input and output file” dins l'opción “Input file:” escollim l'arxiu IFO principal del DVD (ejemple, será del tipus “VTS_01_0.IFO”)… la película principal, como és de suposar, es la de major duració.
Després, a “Output file” escollim on volem guardar el vídeo que farem i com l'anomenarem (Cal força espai al disc dur per realitzar la conversió).
Amb la combinació “Ctrl+F8″ podrem afegir un subtítol extern (en format SRT, SUB o SSA) en cas de no tenir el DVD, si ve amb subtítols amb el nostre idioma aquesta opció no serà necessària.

A la secció “Step 2: Select audio track and subtitle track” hem d'escollir la pista d'audio i subtítol que volem incloure a l'AVI.

A la sección “Step 3: Select output size” ens dóna l'opció de sel.leccionar la el tamany que volem que tingui el vídeo. Tenim tres opcions:

- “Predefined size”: tindrem diferents tamanys predefinits, com per exemple partir el vídeo en 2 CDs de 700 Mb si el vídeo és molt llarg o per conservar la qüalitat, etc...

- “Custom size (MB)” : escollim nosaltres el tamany que ens convingui.

- “Target quality (in percentage)” : escollim la qualitat de sortida.

A la sección “Step 4 (optional): advanced parameters” dins l'opción “Advanced Settings” tindrem la possibilitat d'escollir la compresió de l'Audio i Vídeo de sortida.

Pel Vídeo:
- “Output resolution settings”: tenim diferents opcions:

- si escollim “Auto width” (funcionament automàtic) l'AutoGK escollirà la resolució òptima en funció de les altres opcions que haguem escollit.

- si escollim “Minimum width” l'assenyalem la resolución mínima horizontal, de la qual no baixarà.

- si escollim “Fixed width” escollim nosaltres la resolució.

- si escollim “Maximum width” estem assenyalant la resolució horitzontal màxima, de la qual no pujarà.
- A “Codec” , podem escollir el que millor ens convingui, sempre i quan tinguem aquest còdec instal.lat (si no el tenim podem instal.lar-lo, per exemple, “K-Lite“). Segons molts, XviD és la millor opció (més compresió i millor qualitat), però per asssegurar-se la reproducció en aparells de reproducció DVD domèstics, és aconsellable fer servir DivX.

- A “Subtitle options”, hi ha les següents opcions:

- si marquem “Display only forced subtitles” se veuran només els títols forçats.
- si marquem “Use external subtitles” és per subtítols externs… no son necessaris si el vídeo inclou els subtítols que desitgem…
- A “Output format” , és millor deixar-ho en format AVI.

Per l'Audio:
- A “Output audio type” ens dóna l'opció de configurar-ho al nostre gust.

- A “Auto” es ho fa automàticament; l'AutoGK escollirà la qualidad òptima en funció de les altres opcions que haguem escollit.

- A “Original (AC3/DTS/MPA only)”, obtindrem la millor qualitat, generalment 5.1, etc.

- A “VBR MP3, kbps” és el MP3 de bitrate variable.
- A “CBR MP3, kbps” és el MP3 de bitrate constant.

Gràcies a “Ctrl+F9″ , tindrem moltes més opcions (“AutoGK´s Hidden Options“), si no sabem gaire del tema de conversió de vídeos i configuracions, és millor que no toquem aquesta opció.…

Ja podem iniciar la conversió fent clic a “Add Job” (afegint la tasca a “Job queue”). De la mateixa manera, podem afegir un altre projecte (vídeo o pel.lícula) i realitzar tots els passos anteriors per afegir-lo de nou a “Job queue”; d'aquesta manera, podrem realitzar la conversió de diversos projectes successivament de forma automàtica.

Quan ja tinguem tots els projectes preparats i afegits , fem clic a “Start” periniciar la conversió. “Log window” ens anirà mostrant com avança el procés, el qual pot durar varies hores en funció de la llargada del vídeo i de la potencia del PC.

Si marquem l'opció “Shutdown when done”, s'apaga la computadora quan acaba el procés.

Quan acaba el procés, el vídeo convertit estarà a la carpeta que hem indicat anteriorment, juntament amb arxius temporals que poden esborrar-se una vegada s'acabat la conversió.

Aquesta metodologia de conversió de DVD a AVI, també soporta altres formats:

- Input Files: AVI, DivX, DVB, DVD, IFO/BUP, MPG, VOB, XviD
- Output Files: AVI, DivX, XviD

Enllaços d'interès:
- Foro de Doom9 en Español
- Official AutoGK FAQ
- Official AutoGK homepage (pagina oficial del AutoGK)
- spanish.doom9.org/Autogk.htm

Jordi Bermúdez Martos

DESCARREGAR Auto Gordian Knot (AutoGK) …

Un somni fet realitat...

JORDI BERMÚDEZ, MATRÍCULA D’HONOR ALS 42 : «La motivació ho és tot»

Publicat el 14 juny 2011 per Victor Colomer

Un bon dia va decidir deixar el bar i fer allò que tota la vida havia desitjat: estudiar per mestre de primària.
La seva vocació era tanta que als 42 anys, el veí de Can Rull i para de dues nenes, Jordi Bermúdez Martos s’acaba de llicenciar a Blanquerna amb l’expedient més brillant de tota la promoció 2008-2011. La seva nota mitjana de final de carrera és de 9’5.

Per què no va estudiar de jove?
Vaig anar al col·legi Servator, a l’IES Ferran Casablancas i vaig fer tres cursos de Química a la UAB.
Doncs per què ho va deixar?
No estava motivat i va sortir la oportunitat amb dos socis d’agafar el traspàs del Bar Rosaleda a la carretera de Terrassa on he estat tretze anys fent més hores que un relllotge.
I tot d’una descobreix que vol ser mestre?
Sempre havia donat classes particulars a casa i tant els meus alumnes com la meva dona m’animaven a estudiar magisteri.
Per què Blanquerna?
Crec que és la millor facultat de magisteri de Catalunya. Vaig fer l’examen, més psicotècnic que de continguts, i em van acceptar.
Com pot un pare de família estar tres anys sense treballar?
Amb el suport de la família, el sou de la meva dona, uns estalvis i un crèdit del banc perquè no tenia ni l’atur. Hem anat justos, però ens ho hem pres com una inversió.
Molt bé, ja el tenim a l’aula amb quasi 40 anys rodejat de jovenets i adolescents.
Això em feia molta por (somriu). La veritat és que doblava l’edat de molts companys i estava espantat. Però ens hem anat fent i mai m’he sentit rebutjat.
I quan parlaven de Lady Gaga, Perdidos o Pop Ràpid?
Això ha estat divertit. Però jo no anava mai a les seves festes, m’asseia a primera fila i només estava pels estudis. I en els treballs en equip, cap conflicte.
Arribar a un promig final de matrícula d’honor és una passada.
Jo crec que el que m’ha fet arribar a aquests resultats es la il·lusió que hi he posat. M’he esforçat molt perquè m’ha agradat molt.
Tan fàcil ha estat?
No gens. He tingut les meves crisis, que he superat gràcies a quatre o cinc professors que m’han ajudat molt.
Crisi, quina crisi?
A 2n estava cansat, tenia moltíssima feina, em venien tot d’exàmens al damunt, no podia estar per les meves filles i vaig estar a punt d’abandonar.
Però…?
Però em va agafar la meva tutora i psicòloga i em va dir: ara és el moment de no cedir. Lluita una mica més i només et quedarà un any. A vegades aquestes coses tan simples te les han de dir des de fora.
Com ho ha portat la família?
L’he abandonat una mica i això sí que ha estat molt dur. Jo arribava a casa i em posava a estudiar. Ho havia de fer. I els caps de setmana igual. Blanquerna forma molt bé, però has de treballar molt. La dedicació era absoluta i les nenes ho han patit.
Alguna assignatura os?
M’han agradat informàtica i psicologia i… em feia por l’anglès, però em vaig formar molt amb cursos intensius, anglès online i pel·lícules i al final he tret un 10.
S’estudia millor als 40 que als 20?
Als 20 no estàs prou motivat i la motivació ho és tot.
Pràctiques?
A Sant Nicolau vaig fer un treball sobre les mesures per Matemàtiques de 4t.
Què li agrada tant de ser mestre?
Veure com els nens avancen, es fan autònoms i troben les seves pròpies estratègies per superar-se… és una cosa preciosa. Ho faria sense cobrar.
Això ho diu per dir.
No, no. És veritat. Totes les classes particulars sempre les he fet gratis. No hi ha res comparable a aquells ulls que et diuen «Aaaah, ara ho entenc!». La feina de mestre és una de les més importants en aquesta societat.
Quants bons mestres, metges o economistes potencials estan perdent la seva vida en un bar?
Molts perquè el sistema no et recolza. Jo he estat un privilegiat. No tothom es pot permetre fer aquest canvi.
Voler és poder?
I tenir sort.
La sort és dels audaços

CLICS I EMOCIONS

Un cop graduat amb les millors notes li agradaria trobar feina «on jo pugui aportar, ajudar i participar».
Està especialment preparat en l’aplicació de les noves tecnologies a l’ensenyament».
Però també es considera molt format en el tema emocional: «jo puc fer un tractament individualitzat de l’alumne i preocupar-me la potencialitat de cada un».