Crayon Physics

Crayon Physics és un simulador dissenyat per Petri Purho l’1 de Juny del 2007 i converteix els dibuixos en diferents objectes físics que segueixen les lleis de la física. Per utilitzar-lo, necessitem un TabletPC i un llapis (també es pot utilitzar el ratolí).

Aquest joc té 70 nivells i a mesura que els nivells augmenten, la dificultat també. L’objectiu principal del joc és guiar una bola vermella fins a una estrella; el jugador no té un control directe sobre la bola, però pot interactuar amb ella dibuixant figures amb el llapis, com per exemple, plataformes, eixos de rotació o contrapesos i tot allò que pensi que li sigui útil per atrapar l’estrella de cada nivell. Per tant, hi ha múltiples solucions per aconseguir-la. A continuació, exposo algunes instruccions per jugar-hi:

- El botó esquerra s’utilitza per dibuixar objectes.

- El botó dret per remoure’ls.

- La barra espaiadora per recomençar el nivell

- Esc. Per obrir el menú

- Alt. + enter per jugar utilitzant la pantalla completa

- Alt. + F4 per sortir del joc

Per tant, podríem dir que aquest simulador també permet l’aprenentatge per descoberta de Papert, però d’una forma molt més acotada perquè és un sistema tancat (l’usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous). Així doncs, el grau de llibertat de l’usuari és més limitat que en el Logo.

Aquí us deixo la pàgina web per descarregar el joc (encara que diria que s’ha de pagar) i una demo disponible per jugar-hi.

Entrada publicada per Laura al blog AEIblanquerna2010

LOGO

Què és Logo?

Un dels primers treballs en el camp del EAO fou el llenguatge de programació LOGO desenvolupat per Seymour Papert el 1967 a Cambridge amb l’objectiu d’obtenir una eina de resolució de problemes. LOGO és un llenguatge tan senzill que permet ensenyar a programar als infants a través del joc i l’experimentació, introduint també conceptes de matemàtiques, geometria cartesiana i trigonometria de forma intuïtiva.
Abans que els ordinadors personals permetessin el dibuix de gràfics per pantalla LOGO disposava d’un sistema de traçat de gràfics: “la tortuga”. “La tortuga” era un petit robot que rebia instruccions simples de LOGO i que movent-se pel damunt d’un paper arrossegant un llapis dibuixava gràfics complexos.
Mitjançant els gràfics de tortuga programats de forma molt simple, els nens aprenien a programar quasi jugant. Fins hi tot es podia arribar de forma molt intuïtiva a conceptes de programació avançada com la recursivitat, el tractament (rudimentari) de llenguatge natural i els processos d’inferència lògica.

Actualment s'utilitzaria més el llenguatge del programa SCRATCH però LOGO és un programa també molt interessant pels nens que els motiva, s'interessen i alhora estan aprenent.

What is LOGO ( article traduit al Català)

Per saber més sobre el programa, el seu us i la seva visió constructivista un article d'Eduteka

L'importancia clau d'aquest article que podeu llegir en l'enññaç anterior és la difernecia que fa l'autor de l'article i inventro del programa Logo sobre les paraules Constructivisme i construccionisme. Aqui un troç literal de l'article.

he adaptado la palabra construccionismo, para referirme a todo lo que tiene que ver con hacer cosas y especialmente con aprender construyendo, una idea que incluye la de aprender haciendo, pero que va más allá de ella.

" Regresaré sobre la idea del construccionismo, pero quiero enfatizar aquí lo que, para quienes toman decisiones en el campo de la educación, podría constituir la diferencia más importante entre la "palabra con n", construccionismo, y la "palabra con v", constructivismo. La palabra con v se refiere a una teoría de cómo se aprenden las matemáticas, las ciencias y todo lo demás, y a una propuesta de cómo deberían enseñarse. La palabra con n también se refiere a un principio general de aprendizaje y enseñanza, pero incluye, además, un área de contenido específico que se descuidó en las escuelas tradicionales y que se está convirtiendo en un área crítica de conocimiento en el mundo moderno."

Desgarrgar-se WINLOGO ( al final de la pagina)

Entrada publicada al blog AEIblanquerna per Alicia Foncillas