L'àrea de matemàtiques a l'educació primària ha patit històricament el maltractament del mecanicisme, de la cantarella memorística que no aporta ni comprensió ni motivació, i que allunya els infants de la realitat matemàtica del seu voltant. És per això que vull compartir un petit recull de reflexions en relació a com crec que hauria de ser l'educació matemàtica.
Avui
dia, l’educació matemàtica hauria de mostrar unes matemàtiques que a la classe
es treballin com una xarxa d’aprenentatges integrats que s’aborden en comunitat
, on l’experimentació, la conversa i
altres tipus de comunicació permeten afavorir un clima de diversitat i de
respecte que enriqueix la construcció
del coneixement i on tots els alumnes tenen dret a expressar-se.
Les
emocions, a més a més dels aprenentatges, haurien de ser un element important a
treballar a l’àrea de matemàtiques. En
aquest sentit serà important incidir en un aprenentatge comprensiu per a tots
els ritmes d’aprenentatge, ja que els infants necessiten satisfer el seu desig
de comprendre, i comprendre evita que
generin emocions negatives. Per tal
efecte, serà important que els nens documentin el que han après, perquè quan
els nens plasmen les seves idees les fan més visibles, recorden estratègies i
interaccionen amb altres maneres de pensar, recolzant de manera important la
comprensió de les idees matemàtiques.
L’esforç
que se’ls planteja als nens a l’hora d’integrar noves estratègies, serà un
element clau per trobar solucions als problemes de manera autònoma, una eina
fonamental per a la superació de reptes en el futur.
L’aprenentatge
de les matemàtiques no pot ser en compartiments estancs, sinó que ha de ser
globalitzat. Hi ha d’haver i un treball interdisciplinari amb altres matèries
si volem comprendre el món. Han de ser unes matemàtiques útils, que
desenvolupin tasques complexes i treballin dins del marc temporal i físic en
què ens trobem el dia a dia a l’aula. Aquesta integració de la vida matemàtica
en l’entorn més proper dels infants farà de l’aprenentatge de les matemàtiques
un treball continu per a tota la vida.
L’activitat
matemàtica a l’aula ha de connectar els interessos dels mestres i dels alumnes,
per tal que els docents integrin els interessos dels infants en el currículum
que han de desenvolupar. D’aquesta manera,
s’incentivarà un aprenentatge que
permeti als alumnes connectar nous coneixements amb els que ja tenen. Arran
d’aquest treball de raonament, s’ afavorirà una maduració psicològica del nen
que, a l’edat de primària, el permetrà avançar des d’un pensament lògic a un
pensament abstracte.
L’educació
matemàtica dels infants ha de tenir molt en compte la relació amb les famílies,
no només per saber “com va el nen”, sinó
com un agent educatiu real connectat amb l’escola.
Finalment,
en coherència amb les noves tendències socials, l’àrea de matemàtiques haurà de
tenir en compte les noves tecnologies com a un element més d’ensenyament
matemàtic que s’ha d’integrar amb la resta d’elements educatius de què disposem
a l’aula.
