dimarts, 19 de març del 2013

Compartint aplicacions per a Ipad a "Generació Digital/Canal33"

imagesAquest darrer dissabte, cinc mestres de l'escola Sadako, en Jordi Bermudez, Assumpta Valls, Carme Torralba, Manel Sayrach i Gemma Garcia,  vam presentar cinc aplicacions per iPad al programa del Canal 33-Generació Digital
 (©TV3-Televisió de Catalunya)


  Aquests són els enllaços de les apps presentades:
 (Programa "Generació Digital" del 12 de març de 2013 complert)

Entrada publicada a lesTICaSAK (Blog de la comisió TIC de l'escola Sadako)

dissabte, 16 de març del 2013

L'educació matemàtica a l'etapa de primària


Sovint em pregunto què ens espera després d'aquesta època vertiginosa de canvis en el sistema educatiu. Llegim premonicions de com seran els alumnes del futur, de com seran les escoles i, de quin paper jugarem els mestres en tot aquest sistema. Potser sí que arribarem a algun lloc concret, això diuen alguns. Personalment, jo crec que això no serà així, perquè aquesta època de canvi no és un moment aïllat de la història, és més un canvi de paradigma de la societat. Ja no es tracta de pensar "de quina manera és la societtà", sinó  "de quina manera canvia". Hem passat de dades objectives en moments determinats a patrons de canvi. Aquesta societat líquida (com diu Z.Bauman) implica que ja no es pot viure sempre igual, treballar sempre en el mateix lloc, fer sempre la mateixa tasca de la qual som especialistes. El que ens aporta competència a tots els nivells és la capacitat d'adaptar-nos als canvis, d'aprendre, d'estar al dia. En aquest sentit, l'enfocament que donem als aprenentatges a l'escola primària ha d'adaptar-se també a la necessitat que tindran els alumnes de ser competents davant la contingència, i això implica una reflexió important a nivell didàctic. 

L'àrea de matemàtiques a l'educació primària ha patit històricament el maltractament del mecanicisme, de la cantarella memorística que no aporta ni comprensió  ni motivació, i que allunya els infants de la realitat matemàtica del seu voltant. És per això que vull compartir un petit recull de reflexions en relació a com crec que hauria de ser l'educació matemàtica.

Avui dia, l’educació matemàtica hauria de mostrar unes matemàtiques que a la classe es treballin com una xarxa d’aprenentatges integrats que s’aborden en comunitat , on l’experimentació,  la conversa i altres tipus de comunicació permeten afavorir un clima de diversitat i de respecte  que enriqueix la construcció del coneixement i on tots els alumnes tenen dret a expressar-se. 
Les emocions, a més a més dels aprenentatges, haurien de ser un element important a treballar a l’àrea de matemàtiques.  En aquest sentit serà important incidir en un aprenentatge comprensiu per a tots els ritmes d’aprenentatge, ja que els infants necessiten satisfer el seu desig de comprendre, i  comprendre evita que generin emocions negatives.  Per tal efecte, serà important que els nens documentin el que han après, perquè quan els nens plasmen les seves idees les fan més visibles, recorden estratègies i interaccionen amb altres maneres de pensar, recolzant de manera important la comprensió de les idees matemàtiques.

L’esforç que se’ls planteja als nens a l’hora d’integrar noves estratègies, serà un element clau per trobar solucions als problemes de manera autònoma, una eina fonamental per a la superació de reptes en el futur.
L’aprenentatge de les matemàtiques no pot ser en compartiments estancs, sinó que ha de ser globalitzat. Hi ha d’haver i un treball interdisciplinari amb altres matèries si volem comprendre el món. Han de ser unes matemàtiques útils, que desenvolupin tasques complexes i treballin dins del marc temporal i físic en què ens trobem el dia a dia a l’aula. Aquesta integració de la vida matemàtica en l’entorn més proper dels infants farà de l’aprenentatge de les matemàtiques un treball continu per a tota la vida.
L’activitat matemàtica a l’aula ha de connectar els interessos dels mestres i dels alumnes, per tal que els docents integrin els interessos dels infants en el currículum que han de desenvolupar. D’aquesta manera,  s’incentivarà un  aprenentatge que permeti als alumnes connectar nous coneixements amb els que ja tenen. Arran d’aquest treball de raonament, s’ afavorirà una maduració psicològica del nen que, a l’edat de primària, el permetrà avançar des d’un pensament lògic a un pensament abstracte.
L’educació matemàtica dels infants ha de tenir molt en compte la relació amb les famílies, no  només per saber “com va el nen”, sinó com un agent educatiu real connectat amb l’escola.
Finalment, en coherència amb les noves tendències socials, l’àrea de matemàtiques haurà de tenir en compte les noves tecnologies com a un element més d’ensenyament matemàtic que s’ha d’integrar amb la resta d’elements educatius de què disposem a l’aula.

Les hores en català al teu blog


Per ajudar els nostres alumnes a aprendre les hores en català, podem incrustar un rellotge al nostre blog. Ens podem descarregar el codi des d'aquesta pàgina de Comunicació Digital. El podem personalitzar triant el format, el color i la mida. Quan fem clic a Crea rellotge, ens mostra el codi que cal copiar i enganxar al bloc.

Podem trobar més models de rellotges a Clocklink.com
També el podem posar a la barra lateral incrustant el codi HTML com a gaget (cliquem "Format" - Afegeix un gadget - HTML/Java Script, posem el títol i enganxem el codi )

dissabte, 24 de novembre del 2012

Taula rodona de mestres novells a Blanquerna

El passat dilluns 12 de novembre, la Facultat d'Educació i Esport Blanquerna va organitzar una taula rodona pels estudiants de grau de magisteri on hi participaven quatre mestres incorporats a la tasca docent en els darrers dos anys.  Els convidats a la taula rodona eren:

  • Maria Galí, mestra de 3r i 4t d'EP als Jessuites de Casp.
  • Daniel Klamburg, mestre de 5è d'EP a l'escola Ipsi i professor de seminari al grau de magisteri de Blanquerna.
  • Laura Mª Puerto, mestre interina, actualment a l'Escola Pia de Sabadell.
  • Jordi Bermúdez, mestre de 3r d'EP a l'escola Sadako de Barcelona.
La curta però trepidant vida de l'estudiant, sovint no et deixa veure més enllà de les parets de la facultat. Són els moments com el que es va generar en aquesta taula rodona els que fan que als estudiants els abordin els dubtes, els neguits, les inquietuds. Són aquells moments màgics que provoquen reflexió. 
 Personalment, per a  mi va ser una experiència molt interessant. Si féssim un Wordle de les paraules clau que es van dir a la taula rodona i a la roda de preguntes dels estudiants, em quedo amb algunes que vull que m'acompanyin en la meva tasca diària a l'escola: actitud d'ajuda, actitud humil, formació, empatia, discurs positiu, proactivitat, treball en equip, "sentir-se" mestre, compartir,  etc. 
Aquí teniu la gravació de la taula rodona en la seva totalitat. Espero que us aporti idees interessants, que us provoqui, que estimuli la reflexió pedagògica entorn a aquesta feina tan estimulant i tan apassionant.


dilluns, 22 d’octubre del 2012

La dislèxia: "PALABRAS AL VIENTO"

"PALABRAS AL VIENTO" es va emetre a DOCUMENTOS TV el disabte 15 de gener de 2011 a les 22:25 (La 2 de TVE)
Producció: Argonauta Producciones S.L. (España)
Duració 56'

"Palabras al viento" és un documental sobre la dislèxia, un trastorn que afecta a més del 4% de la població espanyola, causa de gran part del fracàs escolar i d'alguns problemes en el desenvolupament laboral i personal.

A Espanya, la dislèxia encara és una gran desconeguda i està insuficientment tractada a les aules. La seva atenció des del sistema de salut públic és gairebé inexistent. Els pares dels nens que pateixen dislèxia han de recórrer, amb els seus propis mitjans, als tractaments privats per intentar que la vida escolar dels seus fills no es torni un malson.

La lectura i l'escriptura són l'eina bàsica en l'ensenyament. I els dislèxics, per una alteració neurològica, són incapaces d'associar correctament el so amb el grafisme de les lletres i aprendre al ritme dels seus companys.

Científics, esportistes, artistes i genis creatius que han marcat la nostra història van ser dislèxics que, evidentment, van superar la seva incapacitat si és que no van ser brillants gràcies a ella. Albert Einstein, Thomas Edison, Picasso, Magic Johnson o John Lennon van haver de viure amb la dislèxia.

La dislèxia no es guareix. Com expliquen diferents especialistes en "Palabras al viento", es corregeix o es recondueix mitjançant un altre sistema pedagògic que utilitzi els punts forts del dislèxic, treballant amb tots els sentits, explicant-li les coses en lloc de fer-les-hi llegir i ensenyant-li tècniques adequades a les seves capacitats per afrontar el text escrit.

La Llei Orgànica d'Educació reconeix que la dislèxia requereix una atenció educativa específica i obre les portes al seu tractament a les aules. Però la falta d'informació i de professors especialitzats dificulta la detecció del problema.

"Palabras al viento" fa un recorregut per diferents experiències que conviuen a Espanya: des de la comunitat balear, on s'han aconseguit grans avenços i un reconeixement legislatiu; passant pel Col·legi El Brot, a Barcelona, l'únic centre d'Espanya especialitzat en dislèxics; o la situació a Madrid, on l'escola i el sistema sanitari es passen mútuament la responsabilitat.

Nens i nenes que sofreixen dislèxia narren, amb les seves famílies, les dificultats que troben perquè el seu trastorn sigui comprès. També adults que conviuen amb la seva dislèxia, com l'actor Gabino Diego o l'escriptor Boris Izaguirre, expliquen com han aconseguit sortejar les seves dificultats i tenir un desenvolupament professional ple en les seves respectives disciplines.

En una societat com la nostra, on llegir i escriure ja no només és un dret sinó un deure, la dislèxia implica greus dificultats en el desenvolupament a tots els nivells dels qui la pateixen.

(Crítica publicada a RTVE.ES)

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Cal donar fitxes de poker als nostres alumnes...

Sovint necessitem de la metàfora per explicar o comprendre quelcom relacionat amb l'educació. Sempre que volem  parlar de motivació, de resiliència, d'autoestima, i de tots aquells motors que faciliten l'èxit en els aprenentatges, busquem un discurs que ens ajudi a comprendre quin és el secret que fa que els nostres alumnes vulguin aprendre, s'esforçin i gaudeixin. Però sovint ens trobem que els arguments pedagògics que la nostra formació o la nostra experiència ens ha fet conrear, no sempre són útils. Quan parlem amb persones que no pertanyen a l'àmbit educatiu cal adequar el registre, cal fer-se entendre, i això no sempre és fàcil.
 Rick Lavoie, un especialista en educació especial amb més de 30  anys d'experiència,  va parlar de l'autoestima dels infants fent servir una metàfora molt interessant, el joc del poker. Personalment trobo que és una bona manera de fer que reflexionin tant els pares com els mestres, perquè el trasfons del missatge que dóna és la clau de l'èxit dels alumnes, tant a l'escola com a la vida.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Quina és la finalitat última de l'educació?


Aquesta és la pregunta que hauríem d'anar revisant de tant en tant des de la docència. La trepidant activitat dels mestres i professors, sovint no deixa espai a la reflexió pedagògica, però crec que cal repensar quina és la finalitat de l'educació amb la mateixa freqüència que el món va avançant.
A més, les nostres reflexions sovint no coincideixen amb les d'altres docents, la qual cosa és, si més no, motivadora i enriquidora. També és important compartir aquestes reflexions. Llegir el punt de vista d'altres companys ajuda a pensar amb més claredat, ens ajuda a eixamplar la nostra visió i que aquesta no s'acabi a les quatre parets de l'aula. 
En aquest sentit, avui recuperava la lectura d'un treball que vam dur a terme fa un parell d'anys un petit grup de mestres i estudiants. Es tractava de desgranar com els objectius del currículum vertebren els aspectes fonamentals que donen sentit a l'educació dels infants, que donen pistes de quina és aquesta finalitat última de l'educació.


El currículum de primària com a eix vertebrador d'una educació per a viure i conviure. 
(2009)

Vivim en un període de canvi a les escoles del nostre país. Aquest canvi el devem a la nova normativa, al nou decret (142/2007) pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. Ara bé, davant de qualsevol canvi, cal preguntar-se el perquè es produeix. Tractant-se d'un tema tant complex com és l'educació, no seria raonable trobar només una resposta, més aviat, hauríem de tenir la capacitat d'establir diversos arguments que ens guiïn en aquesta transformació sobre el què ensenyem a les escoles.
En primer lloc, el trobem en la funció de l'escola i en el significat que donem al verb educar. D'acord amb Tomé. A (2005:4)

“... Si por educar entendemos fomentar en el alumnado la habilidad de vivir i convivir como ciudadano, favorecer el desarrollo de unas capacidades que le permitan formar parte de grupos sociales distintos, resolver de forma autónoma tares diversas, etc., estamos ampliando nuestra perspectiva. Los aprendizajes académicos no son suficientes para la consecución de estos fines ...”.
És a dir, l’educació no pot restar limitada a les parets de l’escola. En aquest sentit, l’educació no formal i informal que els nens reben en totes les seves accions quotidianes esdevenen també bona part de la formació dels infants.
   Una segona raó, la trobem exclusivament en l'àmbit polític, en aquest cas i també com afirma Tomé. A (2005:4)

“... nos encontramos ante la necesidad de establecer un currículo que esté en consonancia con las exigencias europeas i sociales actuales...”

   La realitat és que vivim a un país que no camina sol pel món i el fet que formem part de la Unió Europea té repercussions també en l'àmbit educatiu. Per tant, els canvis educatius han d'anar o si més no intentar anar pel mateix camí que la resta de membres Europeus.
  El currículum és aquell document que conté tot aquell conjunt d'objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació dels diferents ensenyaments.
   En aquest sentit, doncs, s'entreveu que en el rerefons del currículum  hi trobarem la finalitat última de l'educació: aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els orientin en les seves accions; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir de manera activa i critica en la societat actual, tenint en compte que és una societat diversa, plural i en canvi continu; desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per esdevenir persones responsables, autònomes i integrades socialment de manera activa i satisfactòria, amb una capacitat d’aprendre permanent al llarg de la vida per poder adaptar-se a noves situacions. 
  En definitiva, l’educació ha de desenvolupar en els ciutadans les capacitats bàsiques per viure i conviure en societat de manera efectiva: capacitat de saber, de saber fer, de saber ser i de saber estar. D’aquesta manera, els nostres alumnes han d’adquirir coneixements sobre el món, disposar d’eines per comprendre'l, habitar-lo i millorar-lo.
   Entendrem doncs, que l’educació a l’escola ha de procurar integrar determinades virtuts i capacitats concretes en els seus alumnes: autonomia i iniciativa personal, capacitat de resolució de problemes i capacitat de treballar en grup, mantenint una actitud de respecte a la individualitat i a la diversitat.
Arcadi Oliveres (2008) afirmava a una xerrada a la UAB:

“... El món que us trobareu és un món extraordinàriament desigual: desigualtat en els aliments, desigualtat en l’accés a l’aigua, desigualtat en l’accés als diners...”

 A més, creiem necessari que els alumnes gaudeixin d’una educació sòlida en valors i transversal a tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, per tal que aprenguin a ser solidaris, comprensius i a desenvolupar l’empatia,  D’aquesta manera acceptaran les diferències de la societat, la qual cosa els permetrà conviure i integrar-se, en un clima de respecte i cooperació amb els altres. Pensem que se’ls ha de donar les eines necessàries perquè puguin conviure amb els altres, ja que segons Arcadi Oliveres (2008)

"...estem a les portes d'una societat multiètnica i multicultural"

Per tant creiem que és important que els nens adquireixin valors de responsabilitat i diàleg davant la gran diversitat de cultures, llengües i religions que conviuran en una mateixa regió.
 Tenint en compte que vivim en un món de canvi trepidant pel que fa a la ciència, la tècnica i les noves tecnologies, els  ciutadans del futur han de ser competents en l’ús de les TIC com a eina per un tractament òptim de la informació. En aquest camp, haurà de ser capaç de resoldre problemes reals, prendre decisions i participar en entorns col·laboratius de comunitats d’aprenentatge ( tant formals com informals), generant produccions responsables i creatives.  A més, saber fer un ús eficaç de les TIC permetrà comunicar-se amb diferents tipus de llenguatges, implícits en els nous camps d’estudi que fan servir les noves tecnologies. D'aquesta manera, G. Heras i Q. Làzaro (2001) ens diuen:

"...L'escola ha de facilitar que el nen s'expressi, es comuniqui, comprengui i conegui diferents maneres d'entendre l'escola..."

  Però també ens hem de plantejar per a quin perfil de societat volem educar els alumnes, partint dels objectius del Decret de la Generalitat.
  Per a les generacions anteriors la natura era una font primària de recursos que s'havia d'explotar per sobreviure. Però al llarg dels anys, l'economia basada en la productivitat i la societat de consum han esdevingut una degradació progressiva del medi ambient. Per aquest motiu és molt necessari plantejar els canvis adients per afrontar un futur més sostenible. En aquest sentit serà primordial que el nen sigui conscient de l’impacte de l’acció de l’ésser humà en el passat. Per tant, li haurem de transmetre el valor moral de tenir cura del medi ambient i la importància de les petites accions que contribueixen a la seva conservació, creant una consciència ecològica i responsable vers l’entorn.  És el primer pas per fomentar una societat crítica capaç de millorar i aprendre dels seus errors.  Així, podrem millorar les accions en el present sense malmetre la natura i conrear un futur on conservem la nostra identitat, l’origen de la nostra existència.
  També s’han de formar persones capaces de gaudir de les experiències personals i col·lectives, ja que d’aquesta manera s’assoleix la satisfacció, la qual provoca plenitud i confiança en un mateix.
  Així doncs, veiem que la finalitat última de l’educació és aconseguir una societat amb ciutadans que hagin adquirit les competències necessàries per viure i conviure de manera òptima. Per aconseguir aquesta fita, l’educació a l’escola haurà d'emmarcar sempre els processos d’ensenyament-aprenentatge partint d’un  desenvolupament competencial del currículum, que girarà en tot moment entorn als quatre eixos següents:
-      Aprendre a ser i actuar de manera autònoma.
-      Aprendre a pensar i comunicar.
-      Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.
-      Aprendre a conviure i habitar el món
  Després de fer un profund anàlisi del currículum en la part que fa referència als continguts de l'àrea del coneixement del medi social natural i cultural, hem vist que tots aquests aspectes hi són treballats, però no podem obviar que durant tot el procés educatiu s’infereix una finalitat última que no podem perdre mai de vista, i aquesta és com va dir Arcadi Oliveres (2008):

“... Si alguna finalitat heu de tenir per sobre de totes les altres, és ensenyar als nens i nenes a ser feliços...”

    De fet, en aquest senzill concepte poden resumir-se tots els anteriors; una persona feliç és una persona plena, capaç de gaudir d’una manera sana i responsable de la seva vida en societat, actuant amb empatia vers els altres i ajudant a fer un món millor.

Article el.laborat per: 
 Víctor Pons, Clara Tordesillas, Eva Dalmases, Marina Oliver, Blanca Jorba i Jordi Bermúdez.(2009)