Sessions didàctiques dels treballs en grup: un bon entrenament per cultivar "tomaquets" de qualitat.

Després d’haver fet la sessió didàctica del treball en grup, i d’haver assistit a la sessió de la majoria dels altres grups, crec que és hora de reflexionar i treure algunes conclusions:

Treball cooperatiu:

Primerament, l’experiència personal ha sigut molt gratificant. No cal dir, que qualsevol activitat acadèmica orientada al desenvolupament de la cooperativitat entre els companys d’estudi ( d'aquí a uns dies, companys de feina ), té un gradient de dificultat afegit . En el nostre cas, el fet de ser alumnes de diferents especialitats i de procedència geogràfica molt dispersa, ha fet que en un principi tingués la preocupació de si seria possible un bon enteniment a l’hora de col·laborar en la recerca, discussió, preparació i execució del treball. Però he quedat molt gratament sorprès de la compenetració i les ganes de col·laborar de tots els components del grup. Evidentment ha hagut desavinences, desacords, però sincerament crec que , independentment de la qualitat del treball en sí, ens hem de felicitar per la dinàmica i la capacitat cooperativa que hem aportat tots els components. Aprofito per convidar-vos a fer una ullada al contingut del treball publicat a la xarxa sobre el tema de l'ús de la vikipèdia a les escoles.

Sessions didàctiques: un primer pas per aprendre a "cultivar tomaquets"

La metodologia emprada per tots els grups, desenvolupant el tema com a sessió didàctica participativa i en alguns casos interpretant el paper de mestres , ha estat molt enriquidora. Per una part, hem assolit els continguts, en major o menor grau, dels diferents temes que eren objecte d’estudi. Però anant una mica més enllà, a l’hora d’ensenyar i educar als nens, no només és important el contingut del que expliquem. Com a mestres, haurem de fer pedagogia: ensenyar i educar tenint en compte :

- L’adequació del mètode que fem servir a l’aula.

- Els recursos que tinguem en cas de problemes tècnics ( "pla B" ).

- La capacitat d'engrescar a la participació als alumnes .

- Escollir dinàmiques de classe que ajudin a motivar els infants .

- Preparar molt bé cada sessió didàctica, per tal que els nens sempre tinguin clar quins són els objectius de la feina, com l’han de portar a terme , quines eines tenen per treballar,etc

- En últim terme tenir molta cura de la nostra actitud com a ensenyants. Els nens faran allò que ens vegin fer a nosaltres.

En definitiva, l’experiència tant de la sessió didàctica del meu grup, com de les sessions dels altres companys, juntament amb els comentaris del professor que ens oferien una visió més pedagògica de la dinàmica de cada grup, m’han fet assolir una consciència diferent del que representa "impartir una classe".

Tot això m'ha fet venir a la memòria un article sobre educació que vaig trobar a educaweb.com : "Quien quiere tomates como los de antes" i que em va semblar molt gràfic. Té a veure amb la responsabilitat que tindrem com a mestres vers al desenvolupament dels infants dintre d’una societat cada vegada més deteriorada per la falta de valors. A l’article, fa una comparativa de la qualitat i maduresa dels joves d’avui dia amb la qualitat de les fruites i verdures que trobem al mercat. :

"...frutas que no han tenido tiempo de madurar pero que son espléndidas a la vista..."

Per altra banda dona una visió de la formació del mestre molt interessant, plantejant el problema del nivell i de maduresa amb el que arriben molts estudiants a la universitat.

Jo també em plantejo , com l’autor de l’article , si algun dia podrem tornar a tenir " tomates como los de antes"; personalment , quan m’incorpori al món docent faré el que pugui perquè així sigui.

Jordi Bermúdez.

INTERPRETACIÓ D'UN ANUNCI

La sessió de classe del dilluns 1-12-08 ha sigut potser una de les més sorprenents. Inicialment, hem vist un anunci publicitari de coca-cola, i hem comentat quina història ens semblava que transmetia. Després el professor ens ha donat més informació de la història de l’anunci, i del seu missatge contradictori respecte al masclisme. El sorprenent ha anat arribant a mesura que veiem l’anunci una segona, tercera i fins a cinc vegades; cada visionat ens aportava una nova informació, fins al punt que les aportacions , tant visuals com de diàleg, eren tan profundes que això ha creat un debat interessant i profund sobre un tema social que, en principi, no tenia res a veure amb la intenció publicitària de l’anunci.
He trobat tan interessant el tema, que he pensat en fer aquest mateix estudi amb un altre anunci. Per això he buscat un anunci de qualitat reconeguda, i he trobat el anunci de la marca "Levis" de roba, que va fer per la marca l'empresa publicitària de Londres BBH al 2007, dirigit per Ringan Ledwidge. El seu títol és " Dangerous Liasons"( amistats perilloses), i aquest és el vídeo de l’anunci:

Primera visió de l'anunci

Després de la primera visió de l'anunci, només veig una parella que tenen molta roba posada, i suposo que vol dir que els hi agrada tant la roba "levis" que la porten tota a sobre, i per això no acaban de desvestir-se mai. També veig que la noia al final té un altre pentinat, però no acabo de entendre per què. Per altra banda la casa sembla molt antiga, potser pel color gris dels decorats.

Segona visió de l'anunci

Una segona visió, m'ha fet fixar-me en alguns detalls més. El noi arriba, es treu unes botes velles i les llença. La seva roba també està gastada, i sembla antiga. A més, a la cassa veig una gerra blanca d'aquelles que es feien servir al 1800 per rentar-se quan no hi havia aigua a les cases.

Quan comencen a treure's roba, poc a poc la roba que porten a sota té més color. inclús sembla més moderna. Veig per exemple la última samarreta blanca amb lletres negres serigrafiades que sembla molt actual . La noia també va evolucionant, primer amb una roba texana d'una peça, passant per un vestit vermell d'època i arribant a una brusa molt moderna. Ara interpreto tota la roba que es van treient com una evolució de la moda.


Tercera visió de l'anunci

En aquesta em fixo més en la noia. Primer està molt despentinada, amb un vestit texà que, juntament amb la vestimenta d'ell sembla una escena de l'oest americà del any 1800.

Després del primer canvi, ella apareix amb un vestit cenyit i un pentinat bufat com la Merylin Monroe . Més tard els dos tenen una aparença de la moda Hippy que recorda als Beattles, i me n'adono que ell fins i tot té el cabell larg i barba, i un xalec texà. Finalment la roba és actual i moderna.
Unaltra cosa nova és que al final la noia acava amb un pentinat llis , molt modern , i molt maquillada, cosa que fins ara no havia vist.

Evidentment, el missatge principal de l'anunci és donar un punt de vista sexy i devertit de la evolució de la moda, i com "Levis" ha sapigut estar en tot moment a l'altura de la societat del moment.


Quarta visió de l'anunci

En aquesta última mirada a l'anunci, he vist molts detalls del decorat que abans havien passat desapercebuts. Evidentment és un decorat antic. Per exemple, hi ha un pla des de sota la taula que ens mostra les potes d'aquesta taula de fusta molt ornamentades, i el marc de fusta de la sortida del saló, amb colors foscos. No és una vivenda d'avui no. Però en les últimes escenes, els mobles ja són molt més moderns, el mirall antic s'ha transformat en un mirall viselat modern, i on hi havia un gerro , hi ha un televisor. També han canviat l'antic telèfon gòndola per un petit de multifreqüència dels que trobem avui a tot arreu.
Un altre detall interessant és l' actitud dels actors: a les primeres escenes era el noi qui agressivament seduïa a la noia. Poc a poc el rol va canviant, fins que al final és ella qui acava al damunt del noi amb una actitud provocadora i dominadora.

-----------------

Realment sorprenent no? És un exercici molt interessant , que val la pena provar . Personalment trec una conclusió molt adequada per tenir en compte a l'hora d'exercir com a mestre: la visió crítica i acurada de les coses, enriqueix i dona llum a situacions que a primera vista amaguen el sentit i la coherència.

Jordi bermúdez Martos