La darrera Llei Educativa de Catalunya (LEC) té un clar posicionament a favor de l'escola inclusiva. En principi, aquesta normativa és vinculant en el disseny dels projectes educatius de tots els centres de Catalunya, i hauria de ser garantia suficient per pensar en una escola del futur on tots els alumnes participen de la vida escolar en igualtat d'oportunitats. Però, sovint, hi ha situacions escolars (també socials) on el dret a l'educació és només un paràgraf burocràtic de la documentació del centre, i cal preguntar-se per què.
En temps de crisi i de retallades, la manca de recursos conrea tot tipus d'argumentacions que justifiquen l'absència d'un ensenyament adaptatiu que permeti els alumnes amb discapacitats accedir a la plena participació dins l'escola, privant-los així de les condicions necessàries per desenvolupar les seves capacitats de manera òptima.
Personalment, crec que les principals barreres a l'aprenentatge són producte de les mancances que tenim els homes al cor i al cap, i no pas de la manca de recursos. Si realment volem incloure a l'escola els alumnes més vulnerables i garantir una educació de qualitat per a tothom, hem de canviar la manera de pensar i la manera de sentir les diferències de les persones, entenent-les com una oportunitat d'enriquiment mutu.
Però la riquesa de la diversitat, també comporta un compromís a nivell adaptatiu que cal matisar molt bé per no caure en antics projectes d’ensinistrament de l'alumnat. Tal i com afirma Giner Climent (2009), "és l'escola la que s'ha d'adaptar a les condicions específiques dels alumnes ".
Finalment, vull aportar aquest vídeo: és un exemple senzill que ens pot ajudar a iniciar un procés de reflexió (amb els alumnes o amb l’equip de mestres) entorn a la inclusió escolar.
Jordi Bermúdez Martos
El posicionament de les lleis a favor de la inclusió ara, la normalització i la integració fa uns anys no és suficient, si la societat i l'escola, un reflex de la societat en la que vivim, i els propis mestres no s'ho creuen. El camí de la inclusió és irrenunciable però no és gens fàcil.
ResponEliminaPerò tampoc s'ha de ser pessimista. S'ha avançat molt, però el camí serà llarg.
Vídeo molt maco i sabies paraules les del Climent, mestre de mestres.