De l’Espéctrum
a l’Ipad
Quan atures el ritme vertiginós que la docència t’impregna, de vegades et dóna per
pensar...
Recordo que vaig descobrir els primers ordinadors quan estudiava a
l’institut. En aquell moment s’inaugurava un pla d’estudis que incorporava
noves assignatures, una d’elles la d’informàtica. Eren uns teclats negres,
connectats a un aparell de televisió, i ens van ensenyar com aquells “Spectrum”
ens permetien fer coses extraordinàries... Ens deien que havíem d’aprendre a
parlar l’idioma de les màquines, l’oblidat “Basic”, i llavors aconseguiríem que
l’ordinador fes allò que nosaltres volguéssim . La pregunta és... què n'esperàvem
d’aquells aparells sorollosos? Jo crec que ni tan sols el professor, al qual li
havien endossat la docència d’aquella matèria desconeguda, en tenia ni idea.
Després d’aquest primer pas cap al món digital, vaig tornar a veure uns
aparells semblants a una sala molt ridícula de la UAB, amb finestres rodones,
que tothom coneixia com “la peixera”. Eren màquines estranyes, només
accessibles pels privilegiats que coneixien el codi MS-DOS, que a mi
personalment em sonava a pel.lícula de ciència ficció. A més, quan aquells alumnes avantatjats et
parlaven del que podia fer un ordinador, se’ls il·luminaven els ulls, es transformaven,
i no hi havia qui els entengués:
“...Aquest disquet de 5,25
polzades té un sistema operatiu MS-DOS. Ara faré un “dir” per configurar
“l’autoexec” i que s’executi l’arxiu només inserir el disc...”
Va ser en aquell moment quan em vaig adonar que aquell tema canviava massa
ràpid. Havíem passat dels teclats
connectats a un televisor, a unes màquines enormes que ja incorporaven RAM i
disc dur, tot i que ni la RAM era llet, ni el disc dur devia ser tan dur,
perquè es trencava cada dos per tres.
El segon gran pas de l’era digital va ser la substitució de les interfícies
basades en codis i paraules clau,
complicadíssimes, que convertien els ordinadors en inaccessibles per quasi tothom, pels programes
intèrprets de sistema operatiu amb un aspecte més visual i intuïtiu. Va
aparèixer el primer Windows, i un potent mercat que es proposava que els
ordinadors arribessin a casa de tothom, no només a les empreses. En pocs anys, aquests aparells van començar a
ser part del mobiliari de les cases, amb muntanyes de disquets de 3,5 polzades
que entraven i sortien contínuament per la ranura del PC.
L’aparició d’Internet, va marcar el tercer i definitiu pas cap a la
globalització de l’era digital. Un
projecte militar (Arpanet), destinat a connectar els actius en temps de guerra,
va acabar sent un projecte de comunicació mundial. La incorporació del protocol
TCP-IP va facilitar tant aquest sistema de comunicació en xarxa que aviat va
tenir abast internacional. Els
ordinadors havien passat de ser eines internes d’organització a les empreses o
joguines particulars a les llars, a
esdevenir l’eina de comunicació més potent de tota la història. En qüestió de
trenta anys, Internet s’ha convertit en la finestra al món de la majoria de
persones, democratitzant l’accés a la informació i apropant cada dia més les
cultures de tots els racons del planeta.
Els darrers anys l’evolució del maquinari ha estat vertiginosa i
ha convertit els ordinadors en peces de museu gairebé el dia després de comprar-los. Pel que fa al tema de guardar la informació, organitzar-la al disc dur, fer
còpies de seguretat, etc, semblava que començàvem a tenir-ho controlat... Doncs bé, poc a
poc, el quart pas d’aquesta era de les noves tecnologies ha anat inserint-se en
les nostres vides: la computació al núvol.
Ara ja no està de moda tenir un potentíssim ordinador que ho controla
tot i que ho guarda tot per duplicat, amb ports de tots els colors per
connectar-ho amb tot tipus de cables i connectors. Poc a poc, els espais
d’emmagatzematge al núvol, les aplicacions online,
les plataformes de continguts que sincronitzen entre elles i amb els
nostres ordinadors i la proliferació de les xarxes socials , han marcat la nova
tendència.
I davant d’aquest enrenou, la confusió està servida. Ara que ja sabíem on
teníem les fotografies, els vídeos, els documents i tot allò que representa la
nostra història i la nostra vida laboral,
ara hem de tornar a canviar el xip, perquè arriben els “nous ordinadors”
que ens solucionaran la vida, les tabletes. Petites, transportables,
intuïtives..., però, on és la informació?
Novament, per estar al dia hem d’adaptar-nos al canvi que representa el Cloud Computing .
Arribats a aquest punt, la qüestió és “renovar-se o morir”. Per tant, en el seu moment vaig decidir
incorporar una tableta al meu maquinari tecnològic. En aquest cas, després de
valorar les diferents, marques, models i tecnologies, vaig optar per adquirir
un Ipad. Com en els anteriors casos comentats, aquest
darrer pas en la cursa tecnològica ha
provocat algunes millores però també
molts dubtes i moltes dificultats. Per
aquest motiu, crec que és un bon moment per fer una reflexió entorn a l’ús
d’aquest dispositiu tan singular i atractiu.
Què passa quan
et compres un Ipad?
Passen moltes coses, però he intentat escollir les deu coses que més m’han
impactat. Potser us sentiu reflectits en alguna d’elles, o us ajuden si us
acabeu de pujar al carro de les tabletes.
- M'han robat les carpetes!
Si ja utilitzes Dropbox, Drive, Sugarlynk, Box, etc, el
primer problema de saber com accedir als teus continguts ja el tens superat.
Ara bé, la primera cosa que fas és accedir via web, amb la qual cosa no li veus
la utilitat per enlloc. Després, descobreixes les apps com DocsToTo, Drive o Dropbox que t’ho sincronitzen tot i ho veus més clar.
- Programes, aplicacions o apps?
Primer fem el mateix que amb l’ordinador, via web, a l’Ipad: publicacions al blog, consultar xarxes
socials, enviar correus, llegir els feeds, etc.
Fins que arriba un company i et diu que hi ha apps que t’ho faciliten,
que amb l’Ipad no cal fer-ho amb l’aplicació online. Més tard descobreixes que
sí, que hi ha apps que són molt útils com Hootsuite (per seguir el Twitter) o
Blogsy ( per fer publicacions al blog), però que cal anar en compte amb algunes
apps del appstore que són molt senzilles, poc útils i que et quedes amb la
sensació que t’han prés el pèl, com l’aplicatiu de Wordpress per fer
publicacions.
- Infoxicació d'Apps.
Comences a investigar aplicacions de l’appstore,
il·lusionat amb la varietat i el preu econòmic de la majoria d’elles. De
seguida te n’adones que moltes aplicacions no són de qualitat, d’altres sí,
però que cal escollir. El problema és que no totes et permeten descarregar-te
una versió de prova i les has de comprar per veure com són. Passades unes
setmanes, veus que has comprat més aplicacions de les que et pensaves i que,
tot i que són barates, finalment has
pagat molts diners i no sempre per productes útils.
- Sincronitzar-se per no parar.
La sincronització de comptes de correu, contactes,
calendaris i notes és una feina feixuga, però una vegada està feta aporta una
comoditat que s’agraeix molt. Aquesta comoditat pot crear certa addicció a
consultar el correu i les xarxes socials contínuament.
- El mestre multimèdia.
Una de les grans potencialitats de l’Ipad és l’agilitat
per gestionar i compartir arxius multimèdia. En una eina petita i fàcil de fer
servir, incorpores càmera de fotos, càmera de vídeo, gravadora i algunes
aplicacions com Iphoto i Imovie que et
permeten fer edicions senzilles i exportar el resultat de manera fàcil a
plataformes al núvol com flickr, Youtube, Vimeo, etc. Ara bé, les primeres
vegades que ho fas servir et pot passar que filmis un vídeo amb l’Ipad al revés. Tu ho veus bé,
però si els botons del volum no estan a la part superior, quan ho exportes a
l’ordinador es veu de cap per avall.
- Ja he filmat, i ara què?
Com pots treure els arxius multimèdia del teu Ipad per
gestionar-los i editar-los a l’ordinador? Aquesta pregunta te l’arribes a fer
algun dia. És ben fàcil, endolles
el cable de l’alimentador de l’Ipad (que quan li treus l’endoll és un cable
usb) a l’ordinador, i poden passar dues coses: si és un Mac, et demanarà si
vols sincronitzar, i incorporarà directament fotos i vídeos a la base de dades
de l’Iphoto del Mac; si és un PC, detectarà l’Ipad com una memòria flash, com
si fos un pendrive, i només veurà una
carpeta on estan totes les fotos i tots els vídeos del rodet de l’Ipad.
- Vols dir que serveix per tot?
L'Ipad no és ben bé un ordinador, sinó una extensió àgil,
pràctica, intuïtiva i molt útil del teu ordinador de sobretaula. D’aquest
detall te n’adones quan vols gestionar un document complex. Escriure amb el teclat de pantalla és més
difícil, i les aplicacions per Ipad solen ser més senzilles que les
d’ordinador.
- "Clic" i a funcionar!
Una de les grans millores d’aquest dispositiu és la
immediatesa a l’hora de posar-lo en funcionament. Comparat amb el netbook, és com el dia i la nit.
- El cable alimentador? L'he deixat a casa.
Una altra alegria que ens aporta l’Ipad és l’augment de
la durada en funcionament a 10 hores aproximadament... Impensable per qualsevol
ordinador portàtil amb un pes tan
lleuger com les tabletes.
- Vull treballar.., amb quines aplicacions?
Bé, ara ja tinc l’Ipad,
ja sé com funciona. Però..., on està el Word?
I l’Excel? Una dificultat que ens
aborda de bon principi és escollir un nou paquet ofimàtic, mínimament
compatible amb el que ja fèiem servir per tal de poder obrir els documents que
ja tenim. Si som usuaris de PC, la
sensació és de desorientació, perquè hi ha moltes opcions. De fet, algunes de les aplicacions de
sincronització de plataformes al núvol ( con DocsToGo, Icloud, Dropbox, etc) ,
ja ens permeten mínimament l’edició dels arxius més estàndards, com els de
Microsoft Office. Però si volem edicions de més qualitat, hem de buscar
aplicacions més complertes, com per exemple Pages,
Numbers i Keynote.
.....................................................
Cal seguir investigant, però no hi ha dubte que les tabletes esdevenen una eina molt interessant tant a nivell particular com a nivell de suport pedagògic en l'àmbit educatiu. Ara bé, no cal perdre de vista que són una eina més de suport en la nostra tasca . El més important és ser capaços d'adaptar-nos al canvi, incorporar les eines amb criteri pedagògic a la nostra intervenció educativa.
De vegades incorporar els nous dispositius tecnològics a la realitat de l'aula és més una qüestió d'actitud, de predisposició a voler acollir els canvis amb il·lusió. Cal estar atents però, perquè davant de tot canvi és important avaluar les millores que aporta.
Jordi Bermúdez
