[ El vídeo sencer del programa Banda Ampla del 15 de setembre de 2011, el podeu veure aquí ]
El primer programa de Banda Ampla d'aquesta temporada a TV3 (2011-2012), ha volgut posar sobre el taulell temes latents de l'educació a Catalunya. Per afrontar les diferents problemàtiques, els coordinadors del programa han convidat diferents col·lectius que, d'alguna manera, tenien alguna relació vivencial amb el tema de l'educació: alumnes d'una escola de secundària, professors d'ESO i mestres d'Educació Infantil i Primària, algunes mares i alguns pares, actors, acadèmics universitaris de reconegut prestigi, etc.
Entre els "reports" que havien de dinamitzar el debat, van decidir filmar el primer dia de curs d'un mestre de d'Educació Primària en el seu primer curs com a docent en aquest nivell educatiu i..., curiositats de la vida, arran d'una trucada de TV3 a la FCPEEB (Blanquerna), van escollir l'Escola Sadako de Barcelona com a centre idoni per fer el reportatge, i a un servidor com el docent protagonista de la història .
Per tant, el meu primer dia com a mestre a l'Escola Sadako , va tenir com afegitó un "pinganillo" posat tot el dia i tres noies amb micròfons, càmeres i altres artilugis que em perseguien per tot arreu.
L'experiència de la gravació ha estat extraordinària. En primer lloc, l'escola Sadako ha disposat tot allò que ha calgut per facilitar la feina als treballadors de TV3, amb una actitud sol.lícita d'acollida digna d'elogi, encara que potser no ha quedat prou recollida ni al reportatge que van emetre ni a la presentació que en va fer del reportatge. En segon lloc, per la professionalitat de les tres treballadores de TV3 que van dur a terme la filmació de la meva jornada, perquè en tot moment van estar molt atentes per tal de no entorpir la tasca dels mestres i , personalment , em van facilitar molt la doble feina que m'havia "caigut del cel."
L'experiència que van poder gaudir els nens va ser molt interessant i motivadora. De ven segur que la podrem recuperar en algun moment del curs, ja sigui treballant les notícies, els mitjans de comunicació o algun tema relacionat amb la filmació i la producció audiovisual. Trobo que és molt positiu que els alumnes gaudeixin d'experiències vitals que els ajudin a comprendre com funciona el nostre món i, sens dubte, aquest dia de filmació i el posterior visionat del reportatge a TV3, n'és un bon exemple.
En un altre ordre de coses, he de dir que el debat va esdevenir una mica superficial pel meu gust. Donat el moment tan controvertit que estem patint en el món de l'educació a Catalunya, crec que podríem haver profunditzat molt més en alguns dels temes que es van tractar. De fet, el debat anterior entre bastidors, va tenir molta més intensitat que no pas el debat en directe. L'assignació de torns de paraula, controlada amb un sistema de llums a cadasqun dels micròfons no era pas equitativa entre els convidats, i molts temes dels que es van posar sobre el taulell es van quedar sense resposta.
Personalment, em va sobtar molt les afirmacions de la professora i escriptora Eugènia Pagès, argumentant que les noves tecnologies eren responsables dels baixos nivells d'atenció que presenten els nostres alumnes a l'aula. Bé, si la presentadora del programa hagués considerat oportú donar la paraula a alguns dels molts assistents al programa que la vam demanar en aquell moment, visiblement transtornats per una afirmació tan poc fonamentada i tan lluny de la realitat, potser el debat hagúes pujat una mica la temperatura. Donat que no va ser així, (desconec per quin motiu ens van tancar el micròfon justament en aquell moment), voldria aprofitar aquest espai virtual, molt més lliure i democràtic, per deixar reflectida la meva opinió:
La renovació pedagògica del nostre sistema educatiu, és inherent a la manera com canvia el món que envolta els infants. Aquesta afirmació és la base d'un sistema educatiu obert a la millora de les seves metodologies i de les seves estratègies didàctiques, i propi d'un país que vol apostar seriosament pel capital humà, és a dir, per l'educació com a motor de progrés de la societat. En el trasfons d'aquesta argumentació teòrica, hi ha tot un col.lectiu de mestres amb molta experiència que han vist com el progrés dels avenços tecnològics superava amb escreix la velocitat d'adaptació dels centres educatius, tant pel que fa a instal.lacions com pel que fa a formació del professorat en l'ús de les noves tecnologies. Però molts no s'han rendit, han lluitat per incorporar els nous recursos, en la mesura de les seves possibilitats, al dia a dia de les seves classes.
Potser tot no s'ha fet de la manera adequada perquè els recursos tecnològics esdevinguin recursos educatius de qualitat, potser la resistència al canvi s'ha fet present i ha dificultat la implementació òptima a les nostres aules dels ordinadors, les PDI, el programari educatiu, la Web 2.0, etc. Però d'això, a criminalitzar les noves tecnologies aplicades a l'educació com a responsables del fracàs escolar, avocant-les a un segon pla definitiu, és una de les afirmacions més imprudents i agosarades que he escoltat en els darrers anys. I faig aquesta afirmació des del màxim respecte que em mereix la professora Eugènia Pagès, però la meva reflexió al respecte em fa pensar que ha perdut una mica la perspectiva de la realitat dels nostres alumnes. Ells viuen a la era digital, pensen d'una altra manera, i l'escola ha d'estar a l'alçada d'aquest nou món que se'ls presenta.
En definitiva, si l'escola no és capaç d'aportar als seus alumnes una competència digital que actualment és imprescindible per viure, ja cal que repensem els fonaments del procés d'ensenyament-aprenentatge i, fins i tot, la raó de ser-hi de la mateixa escola. Si més no, cal tenir en compte el motiu primer d'existir dels centres educatius, que no hauria de ser un altre que afavorir el desenvolupament dels infants perquè puguin participar a la societat de manera òptima. Segurament, és la visió diferent que tenim uns i altres d'aquest paradigma el que determina el nostre posicionament front a la presència de les noves tecnologies al sistema educatiu: alguns pensen en incorporar els alumnes a la societat que ells mateixos van viure; altres, afortunadament la majoria, pensem en apropar-los a la societat actual que estan vivint ells i, àdhuc, a fer-los competents en la gestió de la contingència d'una societat futura que, ni ells, ni jo, ni cap dels assistents al debat del programa Banda Ampla, sabem del cert com serà.
Jordi Bermúdez Martos
Enhorabona Jordi, primer per com has encaixat el teu "primer" día de classe. Els que ja portem anys en la professió no ho haguessim fet millor.
ResponEliminaRealment el reportatge queda curtet, però com dius tu, imagino que no busca aprofundir, sino més haviat entretenir i poc més.
Coincideixo plenament amb la teva entrada al bloc. A l'edcucació a l'escola estan canviant moltes coses, i el més important encara esta per venir. Per tant el millor és agafar-ho amb la il.lussió i empenta que transmets.
Manel