Sessions didàctiques dels treballs en grup: un bon entrenament per cultivar "tomaquets" de qualitat.

Després d’haver fet la sessió didàctica del treball en grup, i d’haver assistit a la sessió de la majoria dels altres grups, crec que és hora de reflexionar i treure algunes conclusions:

Treball cooperatiu:

Primerament, l’experiència personal ha sigut molt gratificant. No cal dir, que qualsevol activitat acadèmica orientada al desenvolupament de la cooperativitat entre els companys d’estudi ( d'aquí a uns dies, companys de feina ), té un gradient de dificultat afegit . En el nostre cas, el fet de ser alumnes de diferents especialitats i de procedència geogràfica molt dispersa, ha fet que en un principi tingués la preocupació de si seria possible un bon enteniment a l’hora de col·laborar en la recerca, discussió, preparació i execució del treball. Però he quedat molt gratament sorprès de la compenetració i les ganes de col·laborar de tots els components del grup. Evidentment ha hagut desavinences, desacords, però sincerament crec que , independentment de la qualitat del treball en sí, ens hem de felicitar per la dinàmica i la capacitat cooperativa que hem aportat tots els components. Aprofito per convidar-vos a fer una ullada al contingut del treball publicat a la xarxa sobre el tema de l'ús de la vikipèdia a les escoles.

Sessions didàctiques: un primer pas per aprendre a "cultivar tomaquets"

La metodologia emprada per tots els grups, desenvolupant el tema com a sessió didàctica participativa i en alguns casos interpretant el paper de mestres , ha estat molt enriquidora. Per una part, hem assolit els continguts, en major o menor grau, dels diferents temes que eren objecte d’estudi. Però anant una mica més enllà, a l’hora d’ensenyar i educar als nens, no només és important el contingut del que expliquem. Com a mestres, haurem de fer pedagogia: ensenyar i educar tenint en compte :

- L’adequació del mètode que fem servir a l’aula.

- Els recursos que tinguem en cas de problemes tècnics ( "pla B" ).

- La capacitat d'engrescar a la participació als alumnes .

- Escollir dinàmiques de classe que ajudin a motivar els infants .

- Preparar molt bé cada sessió didàctica, per tal que els nens sempre tinguin clar quins són els objectius de la feina, com l’han de portar a terme , quines eines tenen per treballar,etc

- En últim terme tenir molta cura de la nostra actitud com a ensenyants. Els nens faran allò que ens vegin fer a nosaltres.

En definitiva, l’experiència tant de la sessió didàctica del meu grup, com de les sessions dels altres companys, juntament amb els comentaris del professor que ens oferien una visió més pedagògica de la dinàmica de cada grup, m’han fet assolir una consciència diferent del que representa "impartir una classe".

Tot això m'ha fet venir a la memòria un article sobre educació que vaig trobar a educaweb.com : "Quien quiere tomates como los de antes" i que em va semblar molt gràfic. Té a veure amb la responsabilitat que tindrem com a mestres vers al desenvolupament dels infants dintre d’una societat cada vegada més deteriorada per la falta de valors. A l’article, fa una comparativa de la qualitat i maduresa dels joves d’avui dia amb la qualitat de les fruites i verdures que trobem al mercat. :

"...frutas que no han tenido tiempo de madurar pero que son espléndidas a la vista..."

Per altra banda dona una visió de la formació del mestre molt interessant, plantejant el problema del nivell i de maduresa amb el que arriben molts estudiants a la universitat.

Jo també em plantejo , com l’autor de l’article , si algun dia podrem tornar a tenir " tomates como los de antes"; personalment , quan m’incorpori al món docent faré el que pugui perquè així sigui.

Jordi Bermúdez.

INTERPRETACIÓ D'UN ANUNCI

La sessió de classe del dilluns 1-12-08 ha sigut potser una de les més sorprenents. Inicialment, hem vist un anunci publicitari de coca-cola, i hem comentat quina història ens semblava que transmetia. Després el professor ens ha donat més informació de la història de l’anunci, i del seu missatge contradictori respecte al masclisme. El sorprenent ha anat arribant a mesura que veiem l’anunci una segona, tercera i fins a cinc vegades; cada visionat ens aportava una nova informació, fins al punt que les aportacions , tant visuals com de diàleg, eren tan profundes que això ha creat un debat interessant i profund sobre un tema social que, en principi, no tenia res a veure amb la intenció publicitària de l’anunci.
He trobat tan interessant el tema, que he pensat en fer aquest mateix estudi amb un altre anunci. Per això he buscat un anunci de qualitat reconeguda, i he trobat el anunci de la marca "Levis" de roba, que va fer per la marca l'empresa publicitària de Londres BBH al 2007, dirigit per Ringan Ledwidge. El seu títol és " Dangerous Liasons"( amistats perilloses), i aquest és el vídeo de l’anunci:

Primera visió de l'anunci

Després de la primera visió de l'anunci, només veig una parella que tenen molta roba posada, i suposo que vol dir que els hi agrada tant la roba "levis" que la porten tota a sobre, i per això no acaban de desvestir-se mai. També veig que la noia al final té un altre pentinat, però no acabo de entendre per què. Per altra banda la casa sembla molt antiga, potser pel color gris dels decorats.

Segona visió de l'anunci

Una segona visió, m'ha fet fixar-me en alguns detalls més. El noi arriba, es treu unes botes velles i les llença. La seva roba també està gastada, i sembla antiga. A més, a la cassa veig una gerra blanca d'aquelles que es feien servir al 1800 per rentar-se quan no hi havia aigua a les cases.

Quan comencen a treure's roba, poc a poc la roba que porten a sota té més color. inclús sembla més moderna. Veig per exemple la última samarreta blanca amb lletres negres serigrafiades que sembla molt actual . La noia també va evolucionant, primer amb una roba texana d'una peça, passant per un vestit vermell d'època i arribant a una brusa molt moderna. Ara interpreto tota la roba que es van treient com una evolució de la moda.


Tercera visió de l'anunci

En aquesta em fixo més en la noia. Primer està molt despentinada, amb un vestit texà que, juntament amb la vestimenta d'ell sembla una escena de l'oest americà del any 1800.

Després del primer canvi, ella apareix amb un vestit cenyit i un pentinat bufat com la Merylin Monroe . Més tard els dos tenen una aparença de la moda Hippy que recorda als Beattles, i me n'adono que ell fins i tot té el cabell larg i barba, i un xalec texà. Finalment la roba és actual i moderna.
Unaltra cosa nova és que al final la noia acava amb un pentinat llis , molt modern , i molt maquillada, cosa que fins ara no havia vist.

Evidentment, el missatge principal de l'anunci és donar un punt de vista sexy i devertit de la evolució de la moda, i com "Levis" ha sapigut estar en tot moment a l'altura de la societat del moment.


Quarta visió de l'anunci

En aquesta última mirada a l'anunci, he vist molts detalls del decorat que abans havien passat desapercebuts. Evidentment és un decorat antic. Per exemple, hi ha un pla des de sota la taula que ens mostra les potes d'aquesta taula de fusta molt ornamentades, i el marc de fusta de la sortida del saló, amb colors foscos. No és una vivenda d'avui no. Però en les últimes escenes, els mobles ja són molt més moderns, el mirall antic s'ha transformat en un mirall viselat modern, i on hi havia un gerro , hi ha un televisor. També han canviat l'antic telèfon gòndola per un petit de multifreqüència dels que trobem avui a tot arreu.
Un altre detall interessant és l' actitud dels actors: a les primeres escenes era el noi qui agressivament seduïa a la noia. Poc a poc el rol va canviant, fins que al final és ella qui acava al damunt del noi amb una actitud provocadora i dominadora.

-----------------

Realment sorprenent no? És un exercici molt interessant , que val la pena provar . Personalment trec una conclusió molt adequada per tenir en compte a l'hora d'exercir com a mestre: la visió crítica i acurada de les coses, enriqueix i dona llum a situacions que a primera vista amaguen el sentit i la coherència.

Jordi bermúdez Martos

MAPA CONCEPTUAL D'INTERNET

Aquesta setmana hem descobert un software que ens serà de gran utilitat. Dintre del marc de la metàfora de l'ordinador com a eina, el CMAP TOOLS ens permet desenvolupar mapes conceptuals amb gran facilitat i flexibilitat. A part, el programa està pensat de manera que els mapes conceptuals que fan tots els usuaris, queden a disposició dels altres com un calaix de recursos molt interesant en l'àmbit educatiu. Com a pràctica

per aprendre a fer servir aquest programa, hem construït un mapa conceptual d'Internet, i l'hem publicat a l'espai web personal. En el meu mapa conceptual, trobareu alguns conceptes ampliats amb un link incorporat dirigit a pàgines web on hi ha més informació.

Jordi Bermúdez Martos

ACTIVITAT JCLIC

A l'hora de plantejar-me el diseny de la activitat Jclic, volia escollir algun tema que realment fos una utilitat , i no només una demostració de coneixements. He escollit l'assignatura de música, per reivindicar una mica la falta de educació musical que hi ha a les escoles.

Personalment crec que la música es esencial per la vida. Com diu el professor Antoni Miralpeix:

" ...on hi ha música, pots anar a viure...."

Pel que fa a la realització de la pràctica , després de moltes hores per aprendre a fer servir els recursos i eines del programa JClicAuthor, he aconseguit implementar en la activitat imatges, sons i música en diferents moments de l'activitat. Encara que estic molt satisfet de com ha quedat , el veritable guany ha estat l'aprenentatge d'aquesta eina multimèdia; barallar-se amb ella era potser l´única manera d'aprendre. La podreu trobar al meu espai web:

http://www.aldeaglobal.net/jordibm2/instruments3.htm

Jordi Bermúdez Martos

UNA XERRADA MOTIVADORA

Avui a la Facultat de Blanquerna, hem tingut el privilegi d’assistir a una xerrada sobre la utilització de les TIC a l’escola,per part de la professora del CEIP Drassanes Anna Pérez. Ha començat mostrant les possibilitats i característiques educatives i col·laboratives dels blogs i la seva capacitat de crear xarxa. Després de donar una ullada al seu blog i a algunes extensions del mateix, ens ha esquematitzat la evolució històrica dels espais web des de els Web 1.0 de pàgines d’autors individuals amb l’únic objectiu de la consulta , fins els actuals web 2.0, on la capacitat de llegir i aportar augmenta el nivell col·laboratiu.

A partir d’aquí, hem vist tot un ventall d’eines web 2.0 molt útils per l’ús didàctic: blogger, Youtubbe, Google Maps, Picassa...etc, i algunes eines que ens busquen aquests tipus de recursos , com el buscador que trobem a http://www.blogger.com/www.go2web20.net/

Anna Pérez ha destacat molt el paper intercomunicatiu d’aquestes eines de comunicació entre els alumnes de diferents nivells, professors i inclús els pares. El fet que , per exemple, un alumne de 5º comenti una a activitat a un blog d’un alumne de 1º o 2º curs, és important i motivador tant pel petit com pel gran. Aquest aspecte l’ha definit la professora amb una frase que personalment m’ha agradat molt:

“...El blog a l’escola és una porta oberta al món; els pares entren a l’escola i valoren la feina dels nens i dels mestres...”

Personalment, he trobat la xerrada molt interessant . Com alumne de primer curs de magisteri, m’ajuda molt que els mateixos professionals que estan actualment a les escoles aplicant les noves tècniques, ens mostrin la seva tasca i els resultats que esdevenen a les escoles on treballen. Això ens apropa realment a la tasca real d’un mestre, i ens motiva per voler formar part d’aquest col·lectiu. De fet, la meva intenció en els estudis de magisteri es seguir l’ itinerari curricular de les noves tecnologies dintre de la especialitat de primària, i la conferència d’avui m’ha fer gaudir d’un sentiment de perspectiva de futur apassionant.

Particularment, hi ha dos descobertes que he fet arrel dels comentaris de Anna Pérez que voldria destacar:

-la eina de google Bloglines , que ens permet està informat dels moviments i notícies dels blogs que més ens interessin de manera global.

-la pàgina web “EXPERIÈNCIES EDUCATIVES AMB TIC PER A TREBALLAR A L'ESCOLA” , creada per Anna Pérez, i que , juntament amb el seu blog, per mi és un referent del que vol dir ser un mestre de les TIC a l’escola actual.

Jordi Bermúdez Martos

PUBLICACIÓ WEB D'ACTIVITATS EDUCATIVES JCLIC

Els jocs educatius JClic poden ser molt útils a les aules com a eina educativa dels nens i encara més interessant és el fet de poder fer nosaltres mateixos els jocs, adequant-los a les necessitats específiques dels nens. Cada vegada més els diferents centres fan públiques totes les seves creacions en aquest sentit , donant-li a la creativitat i necessitat educativa de les individualitats un caracter colaboratiu. Per aquest motiu, he pensat que és de molta utilitat dominar la creació d'espais a la web , on poguem publicar aquelles activitats educatives que creiem interessants.

En harmonia amb aquesta idea, he confeccionat un tutorial molt visual sobre la creació d'un espai web al servidor gratuit " Aldeaglobal", i la publicació de activitats JClic en aquests tipus de carpeta web de manera que sigui d'ús públic. A més hi ha la possibilitat que tingui un caràcter dinàmic, podent editar i renovar els continguts regularment. Aquest tutorial el trobareu a un document de Word penjat al meu espai web.

Jordi Bermúdez

VALORACIÓ: QUÈ HE APRÉS FINS ARA?

Benvolguts visitants del meu Blog:

Hem arribat al mes de novembre, i a la assignatura de NTAE hem començat un tema educatiu molt interessant, referent al programa JCLIC com a eina educativa, i crec que es adequat fer una petita reflexió dels continguts fets fins ara des d’un punt de vista global.
La descoberta del “Google Notebook” i del Google Docs com a eines de treball cooperatiu, ens ha fet gaudir d’una nova manera de estar en comunicació amb els companys a l’hora de fer una feina conjunta, i una manera de exposar els resultats en forma de publicació web. Les aplicacions del conjunt son molt diverses, i personalment ho he extrapolat al treball en grup d’altres assignatures.
Un altre bloc de continguts, és el referent a totes les eines multimèdia que hem aprés a fer servir. Una vegada assimilat que tant el so com la imatge poden ser arxius informàtics editables , hem aprés a fer servir editors de fotografia, de so i de vídeo. Realment, l’oferta del software en aquest sentit és molt gran i en el poc temps que hem tingut només hem pogut treballar amb quatre o cinc programes. Però deixant de banda quins programes concrets hem fet servir i quins hem obviat, crec que la finalitat d’aquests continguts està més orientada a reconèixer aquest món de la edició multimèdia com una eina molt útil per un mestre, sigui quin sigui el software utilitzat. Particularment, se m’han obert moltes possibilitats i molts recursos , que de ben segur faré servir en l’aprenentatge dels meus futurs alumnes.
Ara tot just comencem a tractar l’ordinador des de punts de vista educatius diversos, basats en les quatre metàfores de Charles Crook: l’ordinador com alumne, com a professor, com a simulador i com a eina.
Hem començat veient com es construeix una activitat Jclic, i ho trobo molt interessant. El fet de poder fer nosaltres mateixos un Software educatiu personalitzat, sense haver de ser una gran expert informàtic, és un recurs d’un valor incalculable.
Com a conclusió, crec que molts mestres que avui dia estan treballant a les escoles, van cursar els seus estudis de magisteri sense tots aquests recursos, i realment hauríem de sentir-nos privilegiats de poder rebre aquesta formació.

Jordi Bermúdez Martos

EDICIÓ DE VÍDEO

GRUP 2

Cristira Ribera, Jordi Bermúdez, Eva Dalmases, Alba Molina, Adriana Roda, Lucía Belda.

Com a pràctica del tema d'edició de vídeo, hem escrit el guió detallat d'un petit videoclip, tenint en compte algunes de les tècniques de fillmació que es van explicar a la classe teòrica. Després hem filmat les escenes una per una, i les hem ajustat amb el Pinacle, introduint els efectes de vídeo i les transicions adeqüades per que la película tingui sentit i continuitat. També hem fet servir l'Audàcity per fer la banda sonora amb diferents tipus de música,

L'argument tracta de dos noies que es coneixen des de petites, creixen juntes, i en arribar a la universitat, una d'elles no pot pagar els estudis i decideix robar. Quan surt de la pressó, l'altre noia no vol saber-ne res de ella. Bona part de la història és un "FLash Back", i està editada en blanc i negre per donar a entendre que les imatges son records de una de les noies.

Si teniu interés en llegir el guió que hem fet servir per la filmació, especificant cada escena, ho trovareu al següent link:

http://docs.google.com/Doc?id=dg4z7spp_5gx9t49cw

Aquest vídeo, ha estat publicat el 28 d'octubre de 2008 al YouTube , amb el títol de: " Dos camins, dos vides..... ":

http://es.youtube.com/watch?v=v4y1b41i9OE

Jordi Bermúdez 27-octubre.2008

Noves tecnologies com a suport a l'escola: La música protegida i a l’abast

Com hem vist a la pràctica d’edició de so, el tractament digital dels sons pot ser una eina molt útil per un professor en l’àmbit de l'escola, i un bon objecte d’estudi pels infants en quant a domini de les noves tecnologies. De fet de programes com l'Audàcity n'hi ha uns quants, encara que la majoria són bastant cars. Els més utilitzats en l'ambit professional són el Cubase, el Nuendo, el Kakewolk i el Soundforce.

Però cap d’ells li soluciona als professors un problema que s’acostumen a trobar quan decideixen fer racons de música , o quan posen a disposició dels alumnes serveis de phonoteca , on els nens manipulen els equips de música, i els CD's o cassets. El problema acostuma a ser que els petits aparells de reproducció de CD es trenquen fàcilment si no es tracten amb cura, i els CD's no triguen gaire a rallar-se, quedant inservibles. Com podrien les noves tecnologies de digitalització de so ajudar-nos per fer aquestes activitats dinàmiques i sostenibles ( en quant a desgast i reposició de material fet mal bé) ?

Segurament hi ha moltes formes de fer-ho, però jo explicaré una que va néixer com una bona idea, i actualment està funcionant a diferents escoles del Vallès Occidental.

De programes de reproducció de música, n’hi ha molts. Personalment el que més m’agrada és el MUSIC MACH ( de Jugebox). Aquest és el panel de comandaments del reproductor:

Aquest programa té moltes funcions, algunes d’elles relacionades amb la reproducció de música aleatòriament, conversió de formats, creació de CD’s personalitzats...etc. Però em centraré en aquest cas en la capacitat d’ordenar i administrar música, per poder accedir a qualsevol cançó d’una manera ràpida i eficaç.

Amb la opció “GRAVAR” que hi ha al quadre de diàleg de gravació, s'obre aquesta eina amb la que podrem passar les cançons dels CD's al disc dur de l'ordinador:





Primer hem d’ agafar tots els CD’s de l’escola, i amb molta paciència, comprimir les seves cançons per arxius en format MP3, quedant les cançons gravades al disc dur dins la carpeta MI MUSICA, i administrades relacionalment per la base de dades que incorpora aquest programa, que les pot ordenar per títols, autors, estil, àlbum...etc, en qualsevol moment i de forma instantània. Aquest és l'aspecte de la interface de la base de dades del programa:




En aquest moment tenim la següent situació. Posant un ordinador al racó de música de l’aula, el nen podrà de manera molt fàcil e intuïtiva accedir a totes les cançons que el seu professor tingui arxivades en la base de dades del programa ( s`ha de dir que no cal que estiguin totes les que hi ha a l’ordinador, el professor pot escollir les que ell necessiti al seu aula ). Les avantatges d’aquest sistema són:
- El nen manipula el ratolí i com a màxim el volum dels altaveus. D’aquesta manera no es rallen els CD’s, ni es trenca l’equip de música.
- L’accés a les cançons és molt més ràpid i dinàmic, podent el nen canviar de cançó més ràpidament , o buscar cançons amb més fluïdesa.
- El sistema de reproducció acumulativa fa que el professor pugui preparar sessions de cançons de diferents CD’s amb anterioritat per una sessió concreta.
- Aquest tipus de programes no consumeixen gaires recursos del sistema del ordinador, i per això no cal que sigui gaire potent. En les escoles en que funciona aquest sistema, s’aprofiten per aquests racons els ordinadors vells que es canvien a les aules i encara funcionen.
- Aquests programes no son gaire cars, en aquest moment una llicència per 6 ordinadors pot costar uns 150 €. De tota manera, es pot descarregar una versió restringida gratuita al link:

http://musicmatch-jukebox.uptodown.com/descargar/

que te algunes limitacions , com per exemple la de gravar CD's.

Però hi ha dos aspectes que queden pendents:
S’han de gravar totes les cançons repetidament a tots els ordenadors que facin aquesta funció a l’escola?
I a l’hora d’actualitzar o esborrar cançons, s’ha de fer també un per un?

La resposta a aquesta pregunta és potser, el gran avantatge d’aquest sistema de recursos musicals; Si els ordinadors estan en xarxa ( eternet o wireless ) , podem gravar totes les cançons en una carpeta compartida en el servidor. Després, aquesta carpeta compartida la configurem com a unitat de xarxa en tots els ordinadors que han de fer servir el Music Mach, i a cada ordinador, instal·lem el programa, sense gravar cap cançó. Després, el mestre, amb la opció “ADD” de la finestra de la base de dades, pot afegir a la base de dades de l’ordinador de cada classe les cançons ( en realitat els enllaços ) que cregui convenients buscant la música al servidor.
Fet d’aquesta manera, la música s’actualitza només al servidor, i en cada ordinador només hi haurà vinculades les cançons que en aquella aula siguin necessaries, podent afegir qualsevol de les que hi ha a la carpeta del servidor quan faci falta.

Si trobeu interessant aquest recurs musical per l’escola, el podeu veure funcionant des de fa dos anys al “ ceip Pilarín Vallés “ de Sant Quirze del Vallès. En dos anys, només han hagut de substituir dos ratolins i una font d’alimentació d’un ordinador , i evidentment no s’ha fet malbé cap CD. Tots els ordinadors instal·lats per aquesta feina estaven obsolets per les aules però funcionen perfectament amb aquesta funció de reproducció musical. A més , els mestres de música han valorat molt positivament l’agilitat i eficàcia amb que preparen les sessions de música per als seus alumnes.

Dons això no és tot. Després de que aquest sistema funcionés perfectament durant uns mesos, els mestres d’altres assignatures van valorar la possibilitat d’incorporar una carpeta de sons útils pels seus propòsits en el servidor de la xarxa; per exemple, la gravació de comentaris radiofònics , pronunciacions en diferents llengües, dictats en anglès americà i britànic llegit per nadius, etc. D’aquesta manera, des de qualsevol aula amb aquest recurs d’àudio, poden recuperar i utilitzar aquesta informació quan ho necessitin.

Finalment, amb una configuració adequada del servidor per un accés remot des de Internet, els professors poden accedir a la carpeta de sons o de música des de casa seva o qualsevol altre lloc, per fer les modificacions que poden necessitar a primera hora del dia següent.

Jordi Bermúdez Martos

PREMSA DIGITAL + PREMSA ESCRITA = MÉS QUALITAT D'INFORMACIÓ

Premsa digital o premsa escrita ?

La època que ens ha tocat viure de vegades no és justa pels qui ens agrada estar al dia. De vegades, quan te t’assabentes d’alguna cosa nova, ja no es tan nova, ja em fet tard !
Per això penso que l’accés a la informació ha de existir en tots els formats i a tots els nivells possibles, perquè cadascun te els seus avantatges i les seves limitacions.

Abans que Gutemberg inventés la impremta, moltes noticies i comunicats es feien a veu alçada al carré, llegint un comunicat escrit . L’arribada de la premsa escrita va revolucionar el mon de la informació, i les noticies arribaven arreu més ràpidament i amb més possibilitats de difusió.
Avui dia, les comunicacions telemàtiques han superat totes les barreres de temps, espai i eficàcia a l’hora d'informar .

Però de tota manera, hi ha notícies que les escoltem a la ràdio i a la televisió, comprem diaris per estar informats i un gran nombre d’usuaris ja accedeixen regularment a informacions penjades a la xarxa o directament a publicacions informatives digitals. És a dir, que en realitat no estem substituint res, estem avançant en els recursos de transmetre la informació al mateix ritme que canvia la societat..., ens adaptem!.

Evidentment que podem buscar limitacions i avantatges a cada tipus d'informació, però jo crec que seria més correcte arribar a la conclusió que tant la premsa escrita com la digital són complementàries, com en el seu temps ho va ser la ràdio dels diaris, i la televisió de la radio. A la velocitat que avança tot, encara veurem nous mitjans més moderns i potents.

Tenim premsa digital en català?

I tan que en tenim! A part de pàgines web monogràfiques sobre meteorologia, programació de tv, teatres... i tot tipus de informacions sobre qualsevol tema, hi ha tot una sèrie de publicacions digitals, unes més professionals i altres no tant, que val la pena fullejar encara que només sigui per curiositat. Us recomano una pàgina Web que fa un recull dels medis digitals informatius de la xarxa:

http://www.ciutatoci.com/general/ciutatoci_premsa.php


Jordi Bermúdez

MUNTATGE PRÀCTICA Nº 2

Pràctica Nº2 ; modificació artística d'una imatge


No creguis tot el que vegis......!!!!

Variacions que li he fet a la foto:


1.- Amb la goma, he esborrat el fons de la foto, variant el tamany del pincell en funció de la proximitat al relleu del primer pla.

2.- Quan el fons era blanc, amb la vareta de selecció difusa he seleccionat el fons blanc.

3.- He invertit la selecció, quedant seleccionada només la figura del primer pla, i la he "copiat".

4.- He buscat una foto original ( el castell de la bella dorment de Eurodisney), y li he enganxat la foto amb el tamany adequat per que semblés un contrast de tamanys lògics entre el castell i la figura humana.

5.- Mida i tamany de memòria de la foto: 298*448 i 19,4 KB

Jordi Bermúdez

Captació de la realitat i digitalització:

Realment penso , que la digitalització de la informació es la base de tota la revolució tecnològica, i posaré un petit exemple que a mi em va sorprendre gratament, ja que el canvi d’analògic a digital el vaig viure molt intensament a la feina.

Fa no més de 8 o 10 anys, les fotocopiadores tenien un sistema de captació d’imatge analògic , que bàsicament transportava la imatge reflectint-la d’un mirall a un altre 7 o 8 vegades al llarg d’un tub òptic. No cal dir que, hi havia moltes peces petites i mirallets que , a cada pas, influïen i empobrien la qualitat de la imatge que sortia a la fotocopia. No parlem ja de la dificultat de manipular el tamany d’aquesta imatge.
Quan van sortir les fotocopiadores digitals, la cosa va canviar dràsticament. La imatge es reflecteix en “un” sol mirall, i arriba a un receptor “cda” ( conversor analògic digital), que directament converteix la imatge del mirall en tot un seguit de seqüències de “1” i “0”, amb la conseqüent facilitat de tractament posterior d’aquestes dades, per obtenir molt fàcilment imatges de gran qualitat en color, blanc i negre , i de tots els tamanys que vulguem .
Evidentment, la quantitat de tècnics reprogràfics amb feina fixa del mercat ha disminuït molt, perquè a part de la generosa qualitat de les fotocopiadores modernes, aquestes ja no tenen tantes averies com les analògiques, duren més i son més barates .
( Quelcom dolent havia de tenir el tema no?)

Jordi Bermúdez

29 de septiembre de 2008 11:23

JBM i el món dels "bits"; " i tot per un incendi !!!"

Salutacions companys, profes i altres visitants.



La meva relació amb les noves tecnologies és una d'aquelles històries extranyes, d'un noi que no volia veure els ordinadors ni en pintura, i ha acabat absorbit de ple per la seva màgia.

Fa uns 18 anys , jo estudiava en una universitat on, com a novetat, es començava a veure alguns "PC's" a les aules, amb un extrany sistema operatiu anomenat MS_DOS, que ningú tret de dos o tres companys sabia fer servir.

Vaig acabar els estudis donant de costat a aquest tema dels ordinadors, i pràcticament justificant que no servien per a res!. Però..., coses de la vida, als dos anys ( d'això fa uns 14 anys !) ,vaig rebre uns calerons de l'assegurança de casa meva ( se'm va cremar !!!) ,que no sabia on gastar-me, i veient que realment cada vegada hi havia més PC's a tot arreu, vaig decidir comprar-me el més potent de la tenda! : un pèntium 75 MHz, amb 4 Mb de RAM i un disc dur de 80 Mb..., tota una supermàquina!

Dons bé, vaig començar a descubrir que, aquelles gràfiques matemàtiques que em portaven setmanes, aquella muntanya de dades que s'havien d'ordenar i classificar durant dies per poder extreure després la informació adient, i moltes feines que abans eren un martiri, amb l'ordinador es feien i gestionaven en minuts..., o segons! . Vaig caure sense remei en la màgia de la tecnologia, i vaig començar a dedicar-li hores i hores, fins avui.



Avui dia , treballo al servei tècnic oficial "Rico España" ( abans " Nashuatec"), i la meva feina és instal.lar, reparar i configurar fotocopiadores, impressores, ordinadors , xarxes ... etc, i encara m'agrada!

Personalment penso, que la incorporació del món informàtic en la nostra civilització, només es pot comparar al descubriment del foc a la pre-història, perque en només 25 anys, la societat s'ha transformat completament.

Només faig una reflexió negativa, i és que com tots els grans canvis, mal gestionats, poden fer molt de mal. Un petit exemple el tenim en les guerres; la evolució dels ordinadors, ha permès el disseny i fabricació d'armes d'un grau de destrucció temible. O també , per exemple, el mal ús de la publicació d'informacions malintencionades a la xarxa de xarxes, " Internet ", que de moment, és la eina social més potent que ha existit mai.



Coordialment:



Jordi Bermúdez